30/3/11

Comunicació

Moment surrealista del dia.
He tingut una conversa jo a dalt de l'autobús i una nena d'uns dos anys a dins d'un cotxe que hi havia al costat aturat.
Ens hem saludat, ens hem somrigut, ens hem dit "ei, m'he fixat en tu" amb la mirada i ella m'ha explicat que l'altre nen que hi havia al seu costat estava dormint (me l'ha assenyalat) i jo li he respost que sí, que l'havia entès i li he fet el gest de dormir. I el cotxe ha arrencat. Adéu.
És comunicació en estat pur, tan autèntica. Així són els nens. Purs. Tant els fa que no ens hagin presentat, ha trobat interessant explicar-me alguna cosa perquè jo li feia cas i ho ha fet. I és tan senzill com trobar un/a interlocutor/a. I la comunicació es produeix. S'esdevé.

25/3/11

Mirada

...o més concretament LA MIRADA DE L'ALTRE (sembla el títol d'una pel.lícula).

Avui a la classe amb l'adorada profe de dansa amb qui em sento com imagino que els meus nens es senten amb mi (i em mola) només erem 2: una amiga meva i jo. I ella clar, la profe. Bé, i el seu fill, que graciós, fent els mateixos exercicis que nosaltres tope concentrat.
Al principi he pensat: que bé, la podré mirar millor, la TINDRÉ més per mi.
I què m'ha passat només començar la classe? Que no l'he mirat a ella: M'HE MIRAT A MI. Perquè sabia que ella em mirava més (clar, això de ser només 2...). Em sentia que existia més, que era més important.
M'encanta experimentar en la meva pròpia pell una cosa que tinc molt en compte a la meva feina: que tots se sentin mirats i puguin sentir que existeixen i que existeixen més.
I és que en les nostres vides ELS ALTRES són imprescindibles i hem d'aprendre què n'esperem què en necessitem i demanar-ho.

22/3/11

Sí? No?

Saps quan algú no t'agrada però en canvi, hi penses? I t'agradaria que t'agradés...ja es veurà...

20/3/11

No ets

Ahir ens va fer la classe una altra profe que NO ERA la meva profe.
I, és que són curiosos els sentiments que sentim (qué otra cosa si no); un dels principals era de ràbia perquè no era ella, simplement. Però és que em va caure malament per altres raons i llavors el "rebote" anava en augment. Tot i que la classe va estar bé com a classe hi ha coses que no tolero com per exemple que algú que acabo de conèixer fa 5 minuts em digui "carinyu" o que em diguin que aixequi la "cameta"; perdoneu, però jo tinc cames i no cametes i braços i no bracets. Altres coses que no tolero és que una professora de dansa tingui una veu de CAZALLA que tomba i a més faci pudor de tabac. Potser penseu que no té res a veure una cosa amb l'altra però jo penso que sí perquè la dansa treballa i cuida el cos i l'utilitza per expressar-se i cascar-se la veu d'aquesta manera també és malmetre el cos.
Total, que partint de la base de "t'odio perquè no ets ella" i ja començant malament vaig passar una classe de ràbia que déu n'hi do. Pobre dona, potser és una bellíssima persona però jo amb la meva cara de pal fins a terra grrrrrrr. I pensant "collons...ara que havia deixat d'odiar la humanitat!!"

16/3/11

Somiar (II)

I al final de la coreo la profe de dansa ens diu "toqueu aquest somni" perquè fem com si toquessim algo amb la mà això cap amunt...i per un moment, allà mateix la somio però és un somni en el sentit de quan et lleves i penses "ai, quina gràcia haver somiat això", com en una vida paral.lela...no és un somni que vulgui realitzar. Bé, més aviat no cal que em plantegi si ho vull perquè és del tot impossible.
Però per uns moments...deixa'm somiar amb tu perquè con lo que me provocas yo me conformo...somiar mola.

13/3/11

Coincidències

Avui he anat a un lloc i entre la gent del públic i la gent de l'escenari, coneixia a la meitat i els coneixia de llocs molt diversos i he pensat, carai, sembla que hagin vingut a veure'm a mi! Jeje. Molts també haviem coincidit la setmana passada.
Doncs potser tampoc és tanta coincidència, no? Som gent que ens avenim i ens caiem bé (per això ens acabem coneixent i presentant-nos, diguessim) i que ens interessen coses semblants i per això ens anem trobant i per això anem estrenyent els llaços i ens anem coneixent entre nosaltres. Aix, no sé si m'explico, però m'agrada aquesta sensació de pertinença a una mena de grup social escampat pel món.

Per seguir una mica el culebron (que no té gens d'importància però distreu) hi havia el pare i la germana del Xulín però ell no...ejem...per sort. Millor deixem-ho estar.

Somiar

Avui anava pel carrer jo tota contenta sota el meu paraigües que em van portar els reis i pensant en el noi ballador àlies Xulín. Pensant una d'aquelles històries que t'imagines...bé, que jo m'imagino molt sovint, no sé si dec ser la única persona que ho fa però ho faig constantment: és anar passant la història com una pel.lícula què et diu, com et mira, què passa...i quan has acabat la peli, ja està. Fi, a pensar en una altra històri i, tot sovint, en una altra persona. Sempre ho he fet, sóc rara?
Després m'ha vingut al cap aquella amiga meva que no em fa ni cas quan li parlo d'algú que m'agrada o algo semblant (bé, eren dues amigues pero`he descobert que és més una que l'altra) i he pensat: serà perquè ella no somia? No imagina històries-pel.lícula com jo? No es penja d'algú encara que sàpiga perfectament que mai passarà res amb aquella persona (i fins i tot en alguns casos niganes)?
Ah, a la història amb el xulín ens trobavem per casualitat i la nostra mirada tornava a ser la del moment que ballavem i després, bé, no sé, el més interessant era aquest moment :)

11/3/11

Retorn

I aquí ve el retorn de la noia balladora. Sí, estic super mentalitzada de que no hi ha res però em segueix afectant.
Ha penjat unes fotos al seu facebook de l'altre dia i és que és tan mona!! I surt allà tota contenta i feliç amb la seva nòvia repl.lent caradenyúimbècil. I em fa una ràbia que em moro. I miro les fotos i somric i apareix aquella i la passo ràpid. Pf, per què ha d'existir?
I la noia balladora tota enfadada perquè aquest dissabte jo i els meus amics no anirem a un lloc on ella sí que anirà. Aix, què més li donarà? Per què no m'oblida?  Bueno i per què no l'oblido jo?
De fet no és que pensi en ella però quan la veig o sé alguna cosa d'ella i recordo la història estúpida que vam o novam tenir...és que m'enrabio!! No ho puc evitar!

8/3/11

Cuidar

Avui la meva mare ha vingut a casa meva quan jo no hi era perquè m'havien d'arreglar una cosa i, com era d'esperar, ella és així, s'ha posat a netejar mentre esperava al tècnic.
Ai, mireu, ja sé que sóc una mica nena mimada però m'ha fet il.lusió  i llavors he derivat aquest pensament al fet de que quan vius sola ningú no et fa mai res.
I entre això, i la primeveralicitat (ara calor, ara fred...uf, les hormones van boges) he començat a pensar que vull una parella que em cuidi una miqueta, que em faci sorpreses i que faci coses per mi només perquè estigui contenta...que em faci regals com el que li va fer el meu germà a la seva dona (un viatge de cap de setmana per anar a un concert del seu grup preferit...quasi plora la meva cunyi quan li va regalar...jejeje).
En fi, que no sé, que sola s'està de collons però...i això que vull ho veig tan llunyà i d'alguna manera tan impossible que em poso com melancòlica i m'entren ganes, senzillament, de deixar de voler-ho i prou.

7/3/11

Foto

Com que es fan mil fotos de la ballada en qüestió, una va enganxar EL MOMENT. I surto ballant amb el Xulín.
El millor de la foto és la meva cara. I no és de pava ni de "uala, estic ballant amb ell" com m'ha dit una amiga a qui li he comentat i que no enten res, la pobre...és la cara de la passió de ballar, és la direcció de les nostres mans a punt de tocar-se tot i que no ho van fer en cap moment, és la direcció de les nostres mirades una cap a l'altra que no es van deixar anar més que quan haviem de girar 360º, és la posició i el moviment dels nostres cossos. Però no només del seu, sinó també del meu. El que es reflecteix en la meva cara en aquella foto és aquella passió que un dia us deia que em feia feliç, que em feia viure i que moltíssimes vegades es deriva de BALLAR.
Aix, acabo de veure Cisne Negro i marededéu...jo no arribo a aquests extrems però entenc moltes coses de la peli!! Tot i que jo sé simbolitzar, no com la prota..jejeje

6/3/11

Masculinitat

Avui he anat a una ballada super-guai-mega-genialíssima i que estavem preparant des de feia molt temps i m'ho he passat GENIAL  i més. I sobretot amb aquest dia radiant i espatarrant que ha fet.
Però vaja, la "cosa" del títol és que en els balls hi havia canvis de parella i en dues ocasions m'ha tocat ballar amb un noi que de fet, si vas a mirar, em cau malament perquè és una mica xulín i cregut i fa una mica de rabieta...però balla molt bé! De fet és ballarí. Si no professional...quasi.
I  com que balla tan bé, et sedueix ballant. Et sedueix amb masculinitat. Perquè haviem de fer voltes en una ocasió i ell en feia tipo més del compte. Fent-se el "machito", cosa que normalment em fa com ràbia però és que ho devia fer molt bé perquè em seduia, no podia parar de mirar-lo als ulls i em sentia SEDUÏDA tot i que sé que era cosa del ball, que en realitat no m'agrada ni jo a ell, res més lluny de la realitat. Però una de les coses màgiques del ball i la dansa és aquesta.
A vegades ballar és com fer l'amor.

5/3/11

Petó

Avui he anat a un concert d'Ell. Bé, això de que hi he anat és per dir-ho d'alguna manera perquè he escoltat només les 2 últimes cançons (snif, ara tinc més mono que abans).
L'he vist després i estava una mica rebotadet de la vida perquè hi havia el nòvio de la seva ex (com pot ser tan guapa?) però igualment m'ha fet ilu.
Primer ens hem fet dos petons i hem parlat una estona també amb una altra amiga meva i quan marxavem jo li volia fer un petó, un "pico" d'aquells que ens fem no sé exactament per què però que segons el nostre amic comú Ell fa per demostrar "carinyu". No sé. Però llavors l'he mirat per dir-li l'adéu definitiu (jua jua, ni que s'hagués mort...adéu d'avui) i no sé, m'ha agradat molt aquest moment de comunicació en què ens mirem als ulls i sense paraules ens preguntem "ens fem el nostre petó?" i amb els ulls m'ha dit "sí" i llavors li he fet un petó als llavis i una carícia i he marxat tan contenta i amb un somriure tonto que, no sé, havia de dissimular perquè les meves amigues em sembla que em miren raro pel tema Ell, no sé per què tinc aquesta sensació.
A vegades penso que...no sé, que no puc comprtir amb elles la meva vida "amorosa" (amorosa de pa sucat amb oli, però vaja), que els produeix rebuig o...no sé què exactament. Però tinc la sensació que em contesten "ah, vale, molt bé. Podem canviar ja de tema?"; penso que no els hi agrada compartir aquesta part de la meva vida. Bé, no ho penso de totes les amigues però sí d'aquestes amb qui estava avui concretament.
Doncs avui somiaré amb ell i somiaré que li faig un petó dolç i petit.

4/3/11

Pena

Potser és el dia que fa, o potser el dia és una excusa com qualsevol altra per sentir-se així però estic trista i no sé per què, tot em fa com molta pena.
Em feia pena jo mateixa caminant pel carrer amb el paraigües i abraçant un tros de coca de llardons perquè no es mullés.
Em feia pena un nen de la classe perquè buscava el xumet i no el trobava.
Em fa pena tot.
No hauria d'estar alegre ara que ve carnaval?  Aviam si demà surt una miqueta el sol perquè un altre dia així no sé si podré resistir-lo.

2/3/11

Blocaire

Hi ha una blocaire que em fa ballar el pensament...

1/3/11

Ecs

Una meva ex (s'hauria d'escriure així: ecs), la "ex de les dues setmanes" (amb una amiga compartim aquest concepte, totes dues tenim una ex-de-dues-setmanes) em va enviar una cosa meva que tenia des que vam estar juntes...és a dir...fa mil anys. Mira, millor tard que mai i li vaig enviar un mail per agrair-li que m'ho hagués tornat i llavors és quan va tornar al seu sindrome SÓC-TAN-FELIÇ-AMB-LA-MEVA-PARELLA.
Trobeu que necessito conèixer aquesta dada? Jo trobo que no. No m'importa la seva vida amorosa i parellil, per què l'he de conèixer? Oi que em va deixar i li va interessar més una altra amb qui també va ser MOLT-FELIÇ i m'ho va dir sempre que parlavem (poc, per sort).
No enetenc per què necessita sempre dir-me que té parella i lo bé que està amb ella. Que no m'interessa!! Que txunga estic, no? Bueno, és que ultimament, i com diuen al poble on treballo: me tienen contenta!!
I també estic una mica intrigada pel joc del "quien es quien"...