Pausa

Molt bé, pausarem la història fins a nova ordre.
Està clar q ara només té ulls per al seu enamorat i jo no hi pinto res. Doncs au.
La part positiva (la dura vida de l'optimista) és pensar que quan abans em feia tant cas era realment que em tirava els trastos, que bonic, no?
Puc gaudir del meu ja passat semi-ligue i aplicar tot el q he "aconseguit" a la propera presa...aviat arribarà.
Aix, si no m'ho prenc així...n'hi ha per pegar-se un tir...
En fi, pel pont me'n vaig a escampar la boira i q sigui el q déu vulgui.

Edat

Últimament penso sobre el fenòmen de la gent de qui m'enamoraria si tingués l'edat adequada.
És clar, quan tens 33 anys, per molt mono que sigui, no t'enamores d'algú de  12 (per sort) però m'entren ganes de tenir 12 anys per enamorar-me'n. O si tens 20 anys, no t'enamores d'algú de 55 però potser si tinguessis la seva edat, ho faries. De vegades és injust l'espai-temps. Quan vas creixent vas predent oportunitats amb tota la gent que et ve darrera i mentre no creixes les perds amb la gent que et passa al davant. Per sort tenim un ventall ample però de vegades per la meva passió no ho és prou.
Aquest post podria ser la continuació d'aquest altre.