30/12/11

Quan?

Estava pensant en el concepte de "L'ALTRA". Quan et sents en parella i vols compartir-ho tot amb UNA persona. Jo he viscut això durant molt poquet temps (no pas ara, eh?? Jejeje) i és genial quan realment et sents així i sents que l'altra persona està igual amb tu. Que comparteixes el dia a dia, que és com si estiguessis amb ella sempre perquè estàs en el cor encara que no hi siguis físicament. És la vida compartida.
M'agradaria tornar-me a sentir així però ho veig com impossible perquè sento que tots els "amors" que he tingut (excepte aquest q us deia, el primer, al principi...) han sigut de mentida, han sigut una presa de pèl. Han "fet veure" que volien això però en realitat no ho feien. Potser la gent no està disposada a això. Almenys amb mi segur que no.
Quan algú m'agrada, quan tinc algú al cap (com la Noia Balladora com ja sabeu) jo voldria això i no ho voldria amb ningú més. Costa molt treure's algú del cap. Jo ho intento, faig tot el possible, faig gairebé com si ella no existís però existeix i quan me n'adono em dol molt.
Per què em parla?? Avui: ai, què tal? Què faràs per cap d'any? Jo estic aquí MOLT A GUST....i jo sé que està amb la seva nòvia nova amb qui és taaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaan i tan feliç. Doncs molt bé home...però a mi què m'importa? Em diu 3 frases i em destarota el dia, m'obre les ferides i no sé com sortir d'aquí perquè tot i que puc viure perfectament sense ella i ho faig i sóc molt feliç, quan ella apareix tot cau, torno a estar igual i em poso de mal humor i em fa mal. Per què no puc passar d'ella del tot? O millor: per què no pot passar ella de mi DEL TOT??
La teoria de la meva germana és que he de ser estúpida amb ella però jo no hi estic d'acord. Primera perquè no em surt i segona perquè no crec que s'ho mereixi, no ho trobo just. Diu que li contesti malament i que no li expliqui res. Però és que no hi trobo justificació, per què hauria de tractar-la així? Per ser tan adorable? Per haver-me robat el cor i no haver-se'l estimat? No penso que hagi fet res tan horrorós ella. Simplement no sentir-se atreta per mi, no enamorar-se de mi. Mereix un càstig per això? Jo trobo que no.
Però i jo? Què mereixo?? Bua, quan se n'anirà del meu cap??? Quan evolucionarà tot això?? Em sento estancada...
Any nou amor nou, no?? Porfa...

16/12/11

He fet beníssim de dir-li que no perquè clar, ara diu que és igual que ella li diu a la gent i que no passa res i que ja ens veurem, clar, com q li importa un rave....
Aleshores en el moment de proposar que ens veiem (cosa que no para de fer, per cert, no sé si se n'adona), per què m'ho diu de manera tan dolça i que si et convido a dinar i que si no se què i que si no se quantus...??
És que no me la crec i aleshores passo d'ella. PASSO MOLT D'ELLA. Us n'adoneu, oi? Ho faig de veritat.
No tinc gens de ganes d'anar amb ella ni veure-la ni saber-ne res. Aviam si em deixa estar de veritat d'una santa vegada...uff.

15/12/11

Resolt

Finalment he fet el cor fort i li he dit a la noia balladora que no perquè no m'anava massa bé.
És q en el fons penso: és que què faig allà amb ella? Si no som amigues i no som res?? Mira, la meva vida ja està molt bé com està, no necessito estar patint per ella. No la necessito per res. Només em fa trontollar i prou, després torno a la normalitat. Com ara.
:D

13/12/11

Cançó

Escolteu la lletra d'aquesta cançó. Sembla que li hagi escrit jo a la noia balladora...

Lladre de cors, lladre de versos,  
de l'Anna Roig i l'ombre de ton chien (per cert, gran grup...escolteu la resta de les cançons si us sentiu inspirats/des).
Estava ben decidida a dir-li que no. Pensava fermament que no em convenia passar un dia idil.lic amb ella i dinar amb ella en plan super-bonic perquè després acabés parlant-me de la seva nòvia nova i/o dient-me que NOMÉS som amigues i que no en parlem més o alguna cosa així. No hi vull anar! M'estimo més viure sense ella DEL TOT!
Total, que jo dic això però els meus dits escrivint el missatge diuen que el plan fa molt bona pinta (en fa) i que no sé...total, q ja em veig q hi aniré i tot tornarà  a ser UNA MERDA.
Però és que m'estic morint de ganes de veure-la i parlar-hi. Horrorós...

Estrés

Mira que acaben de dir per la tele que l'estrés és TAN dolent pel cos...
Doncs la Noia Balladora m'ESTRESSA mooooooooooooooooooooooooooooooooolt!!!
Jo q pensava q ja s'havia cansat de convidar-me...doncs no, es veu que només estava agafant embranzida perquè m'ha dit que vagi diumenge al curs aquell de dansa amb ella i que em convidarà a dinar i que fins i tot dissabte al vespre estarà per aquí i que podem anar juntes i ...és q em moro de ganes d'anar-hi (ho enteneu, no??).
És q vull dir-li que no però és que quasi no puc!!! El q vull és que no m'hagi convidat i no haver de pensar en anar amb ella i que em torni a trencar la il.lusió.
El primer que li vaig dir al principi dels temps va ser que no podia resistir veure-la i no estar amb ella, què vol? Que li recordi??
El meu caparró diu que no, que continui com fins ara, que li digui que no i q passi d'ella, q és el millor per mi...però el meu cor està fent massa pressió...em moro de ganes de veure-la i estar amb ella...
Ara me n'aniré a classe i reflexionaré pel camí...no sé què he de fer...a qui he de fer cas...
Buf

11/12/11

Xulín

Marededéu...he arribat a casa i he vingut directament a l'ordinador a escriure això perquè no ho puc resistir.
Avui he vist el XULÍN (cliqueu l'enllaç o els posts etiquetats amb aquesta paraula per saber la mini-història). I quasi em moro perquè em posa d'una manera sobrehumana...bé, potser no, potser molt i molt i molt humana. És q em mira i em poso, literalment. Se m'accelera el cor i se m'accelera TOT.
A sobre he ballat amb ell i aquest cop un ball que (d'acord, no massa però) tenia una mica de contacte físic i quan m'agafava la mà i era en plan...EM TOCAAAAAAAAAA!!!!!
Després li deia a una amiga és q em sento com si jo fos la femella de l'espècia i ell el mascle. D'acord, d'acord...ho som! Però som si fossim lleons o una cosa així.
Les feromones són a l'aire.
Com l'hagi de veure gaire sovint...bé, no passa res :-D
Mare meva, sort q encara és una mica d'hora perquè no sé si podré dormir en aquest estat...i sort que no el tinc al facebook ni res perquè si no, quin estrés!! Aaaaaaaaaaaaaagh!!

Sentit

Quan dic que la DANSA dóna sentit a la meva vida, ho dic seriosament. Aquest matí m'he llevat pensant-hi.
Per poder ballar, per poder anar a classe de dansa (sobretot amb l'Adorda, clar) faig el q sigui i necessito fer coses com endreçar la casa perquè, esclar, com q torno tard de classe, tot ha d'estar llest per sopar i anar a dormir; he de dormir i descansar perquè, esclar, si estic massa cansada no puc fer bé classe de dansa; m'he d'alimentar bé perquè si no tinc prou energia o m'engreixo massa (de fet encara m'hauria d'aprimar més...) tampoc no puc ballar bé. Els dies van passant esperant q hi torni a haver classe de dansa; estic nerviosa perquè demà començo la classe nova (a més de la de sempre).
I no només són coses físiques sinó també anímiques: no tinc ganes d'estar pendent de ningú ni que m'atabalin (ho dic per la Noia Balladora, per exemple) perquè em desconcentren del que de debò m'interessa que és la dansa.
Ni tan sols necessito ser més jove per tenir més futur ni fer-ho més bé per lluir-me més. Tal com estic ja estic bé, anar fent i veient q milloro respecte a mi mateixa i gaudir.
En fi, us proposo reflexionar sobre què vol dir que una cosa doni sentit a la vida...per mi és això.

7/12/11

Dansa...

<3...(aquí no surt el coret??).
He decidit fer una altra classe de dansa perquè clar...encara no en tinc prou...juajua. No, sí que en tinc prou però és que els dilluns quan arribo l'estan fent, amb l'Adorada, clar, i em fan molta enveja. Li he demanat si la puc fer i m'ha dit que potser em perdo però que ho provi...Sóc tan feliç ballant i a sobre a sota casa...és q no es pot demanar més a la vida. Quan he tornat a casa, he tornat a tenir aquella sensació de quasi plorar...perquè quan ballo tot té sentit....Ja vaig fer un post sobre això...vinga va, aviam qui el troba. :P

6/12/11

-itis

La meva ADORADÍSSIMA profe de dansa....aix.
Ahir vaig estar pensant molt en ella...ai no sé...allò que quan anava a l'institut en deiem tenir "itis". Per exemple, si ens agradava un que es deia Oriol, per exemple, donocs teniem "oriolitis" i així ens anaven agafant itis diverses...

Doncs ahir teniar "profitis", diguessim i avui he anat a classe i ha sigut bo perquè em feia molt de cas, avui, no parava de dir-me coses i de mirar-me i jo estava embadalida un moment (no amb ella, sinó en general) i de cop la veig mirant-me (devia fer estona) i rient i em diu "en què pensaves?". M'encanta quan em mira amb aquella cara de "quina gràcia em fas". Penso....si sabessis la gràcia que em fas tu...
El primer exercici d'estirament consisteix en baixar el cap a poc a poc fins a tocar amb les mans a terra i clar, mires endarrera al revés, m'explico? Doncs en aquesta posició la veia a ella al revés, asseguda a terra amb les cames estirades i escrivint els rebuts tota concentrada...he pensat: com pot ser tan guapa?!?!?!??!?!??!?! I una mica més i no torno a pujar el cap en tota l'estona per seguir-la mirant.
Després ens hem quedat parlant una estona mentre esperavem jo a una amiga i ella a una que no sortia mai i he pensat...m'encantaria enamorar-me d'ella però esclar, és absolutament impossible, tant i tant que per sort sóc prou intel.ligent com per no fer-ho (enamorar-me vull dir).
Però em quedo mirant-la i m'hi quedo enganxada.
Un dia, com q estavem totes badoques aquell dia ens va dir "que esteu enamorades??" i jo vaig contestar "sí, de tu" i no sé què va dir i va riure jejeje com dient "si hooome de mi" i jo pensant...ejem...si sabessis q ho dic "de veritat". O sigui de veritat a mitges, però ja m'enteneu. És de veritat tot i que no sigui veritat.
Ja ho deia en un post del curs passat...m'agradaria només per un dia i per un moment poder-li fer un petó. Un...és que em fascina, l'adorooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooo.

4/12/11

Ganes

Sí, realment, m'he quedat amb les ganes i ara no paro de pensar en la Noia Balladora...bua!!
A sobre ahir em va enviar un  enllaç (a mi i a més gent, però a mi tb) d'un curs de dansa on ella va perquè estava molt bé i que ens ho miressim. Que no hi penso anar!!
Però quan em paro a pensar totes les vegades que últimament m'ha proposat de veure'ns tot i q sigui amb excuses "socials"...em cau l'ànima als peus. No sé, m'entristeix molt...perquè vull estar al seu costat però no puc, em fa massa mal. Jo voldria veure-la sempre i sé que si sucumbeixo s'acabarà i deixarà de convidar-me i fer-me cas.

3/12/11

Fugida

Avui m'han dit que la Noia Balladora hi era i he fugit. Bé, no esperitada però no he voltat gens per la plaça i he marxat de seguida. No l'he vista.
He marxat amb sentiments molt contradictoris.
Estava satisfeta de no haver-la vist perquè així sé que de seguida deixaré de pensar en ella.
Estava molt trista de no haver-la vist ni haver-hi parlat ni haver-la abraçat.
No sé si ha sigut pitjor perquè ara m'he com quedat amb les ganes...snif.
M'he passat tot el trajecte de l'autobús pensant en ella compulsivament i imaginant-me-la al meu costat, abraçant-me i donant-me la mà i...
Bé, però com q només era un somni, segur que demà ja no hi penso...a q no?? :S
Ja ho va dir la meva homeòpata...q no només m'agrada, q n'estic enamorada. És cert. Però no pot ser, per tant, només em queda la opció d'espera que se'm passi. Algun dia serà veritat.

2/12/11

Uau

Avui ha vingut l'Adorada Profe de Dansa imprevistament a fer una classe (que normalment no fa ella) i aix, m'alegra la vida només existint.
Ja està. Minipost