1/10/21

Aclaparada

 Bones.

Sento que m'estic perdent coses. Que com diu la cançó dels Pets hi ha tantes coses a fer! 

És una sensació horrible que et fa odiar i no gaudir les petites coses de cada dia, que en realitat serien les que realment importen.

Però hi ha tanta gent interessant. 

Molt interessant. 

No sé per què però últimament sento que em vull immergir (acabo de descobrir que existeix aquesta paraula) en tants ulls que em sento aclaparada i tot. 

No tinc suficients ulls per llançar totes les mirades penetrants (sí, en el mal sentit de la paraula) que em neixen de les entranyes. 

El contrast entre això que acabo de dir i la tediosa vida de parella que consisteix en parlar de qui fa les feines de casa i per quin motiu, sobretot, jo n'hauria de fer més. Potser és necessari. Potser té tota la raó del món. Però a mi em fastigueja estar tot el dia i nit sentint com de cansat, avorrit i pesat és TOT.

Perquè sí, continuo en parella però emocionalment no m'hi sento. Potser hauria de ser honesta i dir-ho tal qual? Potser l'altra persona té dret a saber-ho i decidir què vol fer. Uf. Però no em veig capaç de sostenir les conseqüències i els efectes colaterals de tenir aquesta conversa.  A vegades penso que aviam si tots els meus mals venen d'aquí...

I escric de nou això amb el pànic i alhora la necessitat de compartir-ho amb el món però no amb les persones properes.