25/12/10

Autoimatge

Una cosa és l'autoestima; i una altra l'autoimatge. Sí?
Doncs bé, crec que d'autoestima vaig prou bé però no sé si l'autoimatge la tinc una mica distorsionada, una mica elevada...Sincerament, quan a algú no li agrado no ho entenc. Ja sé que això va com va i que pots estar com un tren i no agradar-li a algú. De fet hi ha gent que trobo guapa i atractiva i que no m'agrada.

Però en el cas de la noia balladora (d'acord, d'acord, vaig dir que deixaria el tema i no ho estic fent però és que avui l'he tornada a veure) penso: que no t'agrado?? I per què no??!?!?! Em fa ràbia, suposo que perquè en algun moment vaig pensar que sí.

Amb una amiga meva hem arribat a la conclusió que la seva nòvia fa molta ràbia (la de la noia balladora) perquè ens defuig, ni tan sols ens mira a la cara. I mira, que ho fes amb mi si està al corrent de la història encara es podria entendre però amb la meva amiga??? No entenem res.

Bé, espero que tallin aviat jajaja.No, però és que em fa molta ràbia perquè amb la noia balladora tot continua sent molt bonic i m'encanta i estaria amb ella hores i hores i la convidaria a venir a tots els llocs on anem perquè m'encanta la seva companyia però ha de dur aquell moble enganxat a tot arreu?? La nòvia, vull dir...o sigui, ve a parlar amb nosaltres i està com sempre: és ella, i ens continua parlant de convidar-nos a casa seva, de venir amb nosaltres a la fi del món si cal i m'entren ganes de dir-li que sí encara que sàpiga que no li agrado (tot i que no entenc per què) i que mai estarem juntes perquè segueix sent tan mona i tan dolça i tan bonica i tendre....però llavors se'n va amb aquella i pluf!! Penso, anar a casa teva?? Que hi haurà la teva nòvia?? La podré matar, siusplau?? Grrrrrrrrrrrrrrrr. Una nit de nadal una mica envaïda per la ràbia, eh??

19/12/10

Sóc així

He tornat a parlar amb l'amiga de la noia balladora.

Jo no tinc ganes de pensar en el tema però es veu que ella està preocupada per mi i no para de parlar-me'n. M'ha explicat que es veu que fa anys la noia balladora se li va declarar però ella és hetero...bé, hetero d'aquestes que també sempre estan parlant de que no són lesbianes. No sé, jo no vaig dient tot el dia que no m'agradaria ser bombera, no? Bé, aquest és un tema a part.

Li he dit a l'amiga de la noia balladora que a tothom a qui li explico com es comportava, també s'hauria pensat que estava interessada en mi (m'explico?) i m'ha dit aquella frase tan maca de que "ella és així". Doncs jo sóc aixà, saps?


Diu que me l'he de treure del cap (no sé per què insisteix tant) i que no hi pensi i que me la miro des dels ulls de l'amor, que ella no creu que sigui dolça (doncs jo crec que ho és molt). Llavors m'ha vingut la frase de que la noia balladora és AIXÍ però jo també sóc AIXÍ a la meva manera, a mi m'agrada atresorar les virtuts de la gent que conec i si trobo que és dolça i encantadora, encara que no pugui tenir res amb ella (perquè ella no vol) vull seguir pensant que ho és i que potser tenim un feeling especial que mai conduirà a cap història d'amor però que existirà. L'amiga diu que així em faré mal però és que sempre sóc així i al final les coses es posen al seu lloc i la meva vida s'omple de gent que trobo especial i interessant i bonica com a persona. I m'agrada que sigui així encara que m'hi faci mal de tant en tant o durant una època. Jo sóc així.

15/12/10

L'altra vida

Bueno, no m'he hagut d'esperar a l'altra vida per parlar amb ella perquè avui ens hem tornat a veure i hem parlat una miqueeeeeeeta!!
Estic contenta de que ara tinguem bon rotllo, m'havia agradat molt i no sé, tot era com massa gros i ara està al seu lloc.
Un dia m'agradaria saber si és conscient de com es comportava amb mi quan ens vam conèixer i que estava tota l'estona A SOBRE MEU literalment i demanar-li si sap per què ho feia o per què creu que li sortia així.
És la típica història de "ei, que jo no sóc lesbiana, eh?" repetit fins a la sacietat. I penses: jo ja ho he entès però i tu? que ho repeteixes tant?
Si no estigués sempre apuntdemarxar o fentunaaltracosaalhora i pogués parlar més amb ella...jo sé que intelectualment ens interessem moltíssim i hauriem de veure'ns més sovint peeeeerò. Jo no aniré darrera de ningú així que mira, aprofito com avui.
I a més m'ha fet una abraçada super forta i ha sigut bonic.
Per cert, ja no està de moda comentar els posts? O és que ja m'he tornat massa avorrida?? Jeje.
Hay alguien al otro lado?

13/12/10

Verónica

A vegades em pregunto si em passa com a la Media Verónica de la cançó (us enganxo la versió d'Amaral, que grans són....no feu cas del videoclip, escolteu  Media Verónica) i "NO SÉ DISTINGUIR EL AMOR DE CUALQUIER SENTIMIENTO" perquè m'he adonat que tinc tot de gent a la cua, esperant i quan algú em dóna carbasses, plinc! De seguida sorgeix algú altre o algú que estava "aparcada" i llavors torno a l'atac.
Avui he vist una noia que feia molt que no veia (anys) però que m'agradava molt. Està igual de guapa. Una amor que mai ha sigut possible, i per tant, no fa patir.
He vist també una altra que m'agradava molt també i que sí que creia que seria possible durant un temps i sí que em va fer mal. Però ara la veig sempre tan atabalada corrent d'una banda a l'altra que tinc la sensació que mai la veig. Avui li he dit "bé, ja parlarem a l'altra vida" i m'ha fet una carícia. És dolça en el fons.
Després hi ha una companya de dansa que no sé, ens mirem una mica. I crec que no m'agrada però m'interessa i noto que li estic tirant la canya aviam què passa.
També m'he adonat que la profe de dansa està bona igualment encara que faci mala cara i estigui malalta com avui...
Trobeu que estic sonada??

11/12/10

Calia?

Calia que avui hi hagués la noia balladora amb la seva novia allà on he anat a ballar?
Calia que parlés amb la meva amiga i fos tan absolutament mona com per dir-li que estava amoinada perquè jo no li havia contestat res més i que li sabia super greu per mi??
Cal que continui sent completament adorable i atxutxable i que cada cop que somriu s'il.lumini l'univers d'aquesta manera?
Quan l'he vist quasi he mort de la vergonya i  m'he començat  a entrebancar perquè com sempre que em moro de vergonya he començat a parlar i segur que estava com un perdigot. Almenys he salvat la situació i la nostra conversa ha acabat sent normali fluida i tal però ho he passat molt malament perquè em fa molt de mal com ja li vaig dir al correu que li vaig enviar.
I em fa mal i mal i mal i mal físic i no puc parar de plorar perquè m'agrada moltíssim i no sé què pinta en aquest guió que ara tingui una nòvia. Val, puc acceptar no agradar-li o que no passi res entre nosaltres però cal que estigui amb una altra persona justament ara??? CAL???

9/12/10

Efecte

Estic començant a notar l'efecte "no-m'agrada-ningú".
És quan més tranquil.la estic, més activa, més relaxada, més contenta, més de subidon...i llavors és com si pensés: perquè tot fos encara millor m'agradaria compartir-ho amb algú...em  penjo d'algú i tornem a començar el cicle...estrés, nervis, baixa l'autoestima...buf.
Abans que la noia balladora em comencés a anar al darrera per després dir que sóc jo qui li vaig al darrera a ella, jo estava la mar de bé. Super tranqui a la meva bola...
Algun dia podré estar amb algú però BÉ?? Aix, m'agradaria tant...però amb qui? Hi ha algú que estigui sa/na?? Potser sóc jo qui no ho està...boh...

8/12/10

Iniciativa

Que no, que no, que no vull parlar de partits politics...ja sabeu que aquest bloc no va d'això!
La cosa va ser ahir.
Vaig anar a un concert d'Ell (us en recordeu? l'únic ell de bloc) i quan va acabar tocava un altre grup i estavem tots allà apinyats perquè hi havia moolta mooolta gent. A ell ja l'havia saludat abans del concert però entre la multitud el vaig veure allà a uns metres de mi xerrant i tenia moltes ganes d'abraçar-lo i dir-li que el concert m'havia agradat molt i tot això però estava com paralitzada.
Recordava la pel.lícula que van fer l'altre dia sobre la Mara Teresa de Calcuta, quan li deien "mare, no tenim diners per fer això" i ella responia "deu ser que encara no és el moment". I no sé, això em va servir.
Pensava si està un tros enllà potser és perquè ara no hem de parlar, no és el moment.
Però llavors vaig tenir iniciativa i vaig anar cap a ell a parlar-hi i a fer-li l'abraçada que tenia i va ser molt bonic, vam parlar 2 minutets però ens vam fer petons (a la galta, eh?) i li vaig acariciar la galta quan ja marxava...sento molta tendresa per ell i per què no havia d'anar  a dir-li i a manifestar-li?? Em vaig sentir tan bé després d'haver-hi anat. I al cap d'un moment no hi era.
Sí que era el moment però era jo qui ho havia de fer.
Que complicat discernir quan has d'actuar i quan has d'esperar, buf!!

6/12/10

Sentit

Per què tinc aquesta sensació estúpida??
Tinc la sensació que quan he posat il.lusió en una persona i he fet coses amb ella o he anat a algun lloc o ella hi era, simplement, quan se'm trenca la il.lusió, aquestes coses deixen de tenir sentit.
Ara penso en el cap d'any passat i penso que estava amb aquella noia per qui vaig obrir el bloc que em va deixar tiradíssima tot i que en realitat la vaig deixar jo i tot el cap d'any en si no té sentit per mi. No sé per què, no m'agrada sentir-me així perquè també estava amb les meves amigues i també m'ho vaig passar bé no va ser guai només perquè ella hi fos, no estava allà només per ella.
Em sento molt rara quan penso en aquells dies...potser no és exactament "que no tingui sentit" però no sé què és, em sento malament i no m'agrada pensar-hi i penso que va ser com perdre el temps. Potser no el temps, simplement la il.lusió...

3/12/10

Ànims

En realitat em fot més el fet de que se m'hagi trencat la il.lusió que no pas la noia balladora en si perquè de fet, ja visc perfectament sense ella i sé que com m'agrada ella em pot agradar molta altra gent.
Però jo vull una història d'amor, ho enteneu? Jo trobo que no és tan difícil.
I ara em dedico a mi mateixa aquesta cançó i a tothom qui la necessiti. Escolteu atentament la lletra.
Los malos rollos siempre se vaaaan

2/12/10

Final

Bé, finalment no ho vaig poder resistir i li vaig enviar el correu confessor o sigui que ara totes ja sabem què hi ha.
I m'ha contestat, tot molt ben dit, que sí, que tinc raó.
La gent per què necessita lligar-se't per fer-se amiga teva??
Jo no puc evitar penjar-me de la gent però és que us ho dic seriosament, que no hi caben més carbasses al meu cervell, que estic al límit del colapse.
Que si comences a comptar des que tenia 14 anys, en dec tenir centenars acumulades.
Doncs què voleu que us digui, jo no em veig tan malament. No puc entendre per què no agrado mai a ningú.
Potser tinc un atac de supèrbia però és que no ho puc entendre.
Amb les calamitats de persones que tenen parella i ja no només físicament sinó també com a persona, que no tenen cap gràcia i em miro a mi  i no entenc res.
Què cony faig malament??? És que és estadisticament inversemblant, no pot ser!!
Estic molt emprenyada.

1/12/10

Confirmat

La noia balladora està amb la noia aquella.
I a sobre l'ha conegut fa poc. Per què la gent utilitza la meva energia i jo em quedo sense? Tinc complexe d'enzim.
Resulta que tu proves d'anar a poc a poc i sempre ve una lagarta i amb un dia et pren el que tu volies.
Em sento imbècil i molt, molt, molt trista. Ja sabia segur que no li agradava però ara passo d'ella i no li vull dir res més i si molt m'apures li diré per què. Em sap molt greu perquè em cau molt bé i m'encanta però em sento molt idiota i molt molt molt trista. És que no em podia imaginar una notícia pitjor (per a el cas que ens ocupa, clar) I sort que ja ho sospitava perquè si no....m'agafa un atac.
No vull pensar en ella, no vull que existeixi, no vull ballar més amb ella!

30/11/10

Lo bo

Primer de tot, ja sé que "lo" no és del tot correcte però ja m'enteneu.
El meu problema és que estic pensant que no sé digerir lo bo. O sigui, quan em passa alguna cosa fora de lo normal però cap a la part positiva de "lo normal" m'atabalo i em perdo i no sé el que em faig durant nosequant temps.
En canvi quan tot va malament miro endavant, em faig forta, penso que no passa res i estic contenta d'estar amb mi mateixa.
Algú enten algo?? Què diria Freud de mi???
Les coses bones em fan patir per si després s'espatllen i són dolentes, però en realitat sóc perfectament capaç de suportar les dolentes...com es menja això???
Segur que a més, amb la meva actitud histèrica faig que les coses s'espatllin. I sí que gaudeixo de quan són bones però les espatllo perquè em poso histèrica.
Per cert, avui he parlat amb la noia balladora pel xat LA MAR DE BÉ. Ara que no m'atabali i m'espanti i ho torni a esptallar tot...

29/11/10

Contenta

A cagar, home...tinc ganes d'estar contenta i de tornar a fer el que em dongui la gana.
Ja n'hi ha prou de dramatitzar d'aquesta manera.
I avui ja no pensava en aquella noia que fa dansa amb mi i que no m'agrada però em mira molt i just avui ha tornat a venir quan potser feia un mes que no venia. Cada dia pensava: tornarà? I avui que no hi pensava ha tornat...ves per on.

28/11/10

Volia dir...

Aquest és el mail que li hauria enviat ahir a la nit així en calent. I encara dec estar en calent perquè encara tinc moltes ganes d'enviar-li. De totes maneres m'agradaria dir-li el mateix però de paraula.
D'altra banda m'agradaria continuar igual i fer com si res i continuar intentant acostar-me a ella com a amiga perquè de fet començo a parlar amb ella i continuaria tota la nit sencera, cada frase que em diu és com un raig de llum que il.lumina mil coses que voldria compartir amb ella i vull continuar intentant-ho. Que no li agradi tampoc vol dir res...el que deia fa temps: mira que malament ha anat amb gent a qui li he agradat, de què ha servit?? Ha sigut potser pitjor...
Bé, el mail en qüestió era aquest:

"Volia dir-te que m’agrades molt i que ja sé que jo a tu no t’interesso en aquest sentit. I que em perdonis si algun dia estic una mica antipàtica i distant, jo en realitat també vull ser amiga teva i conèixe’t millor però ara mateix pensar que només serem això, amigues, em fa mal. I tinc ganes de veure’t però alhora no perquè ets tan bonica i tan dolça que em fa mal no poder estar amb tu, perquè et veig i m’envaeix un somriure intern emocional que no puc controlar.


Només deixa’m donar-te les gràcies perquè em vas regalar el despertar més bonic que he tingut en els últims temps, no l’oblidaré fàcilment, encara que no signifiqués res, per mi va ser preciós despertar-me i veure el teu somriure i sentir la teva olor fins dos dies més tard.

Repeteixo que vull que continuem igual que ara i que em farà molta il.lusió veure el teu pis un dia d’aquests i segur que tornarem a coincidir pel folkimón i res, tard o d’hora ja se’m passarà i recordaré amb un somriure com m’agradaves. ..fins aviat. Un petó."

27/11/10

R.I.P.

Dóno per finiquitada la història de la noia balladora per allò que deia...no sé, no tinc ganes de lluitar (en el sentit bèlic de la paraula).
Avui ha vingut i només hem arribat jo i les meves amigues que ja ha vingut ràpidament a dir-nos hola de super bon rotllo i ha estat una estona amb nosaltres i fins i tot hem ballat juntes però jo estava molt distant, no sé, no ho he gaudit. Bé, tampoc és que m'ho hagi passat malament però pensava...no vull tenir la mel als llavis per no res, em fa mal!!
Em fa mal notar les seves mans a través dels guants i veure el seu somriure il.luinat i les seves arruguetes al voltant dels ulls navegables. Em fa mal mirar els seus rinxols i voler-los acariciar i voler-me quedar mirant-la una estona infinita i no poder-ho fer.
Perquè després ha marxat amb la noia amb qui havia vingut i no sé si les he vist com tipo massa juntetes i després ha marxat molt abans que acabés el ball amb una altra que s'ha trobat a un altre concert i no ens ha dit si hi voliem anar ni res.
Perquè està clar que no li interesso més que com a amiga en grup. I em fa molt de mal.
I penso en dir-li que m'agrada molt i que no s'estranyi si en alguns moments em veu una mica antipàtica: que vull ser la seva amiga però que hi ha coses que em fan mal. Que segurament sóc jo que m'he montat la pel.lícula des del no res però pensava que sortiria alguna cosa bonica d'això que haviem començat tan dolçament. I que gràcies per donar-me el despertar més bonic que he tingut en els últims temps i que sempre preservi la seva dolcesa.
Però alhora no li vull dir. Però alhora sí. Bé, no sé, segons em piqui.
I estic molt trista perquè he començat a teixir algo bonic dins meu i m'he quedat sense llana.

25/11/10

Fàcil

Tinc ganes, en el terreny amorós (bé, i en els altres també) que les coses siguin fàcils. No sé, estic com vaga, no tinc ganes de "lluitar". No tinc tantes ganes d'estar amb ningú com per lluitar. Només deixar fer i, sobretot, deixar-me fer.
Aixxxx l'hivern ja ho porta això, no? Una mica d'apatia??

22/11/10

Interès

Estava a punt d'escriure un post dient el següent:

Per què la gent que m'agrada sembla que perd interès en mi? La única persona amb qui he estat que no va perdre mai l'interès (amoril) en mi va ser la noia de qui sentia nostàlgia injustificada l'altre dia però és clar, un dels problemes de la "relació" era que a mi no m'agradava...(entre moooolts altres problemes) per tant, no sé si compta.
Els meus amics i coneguts no perden interès en mi (bé, suposo que alguns sí però així en general, diria que no!) per tant, dedueixo que dec actuar d'alguna manera amb la gent quan m'agrada que fa això, no sé, que amb el temps els hi deixi d'interessar...
A vegades tinc la sensació que les decebo...no sé per què, com si esperessin alguna cosa de mi que quan miren millor no troben. Però no sé, jo penso que se'm veu a venir bastant, que no sóc algú que sembli una cosa i a l'hora de la veritat en sigui una altra. Bé, no sé perquè, és clar, jo no em puc veure des de fora...

Doncs bé, quan estava a punt d'escriure aquest post que he escrit (no he deixat de pensar tot això que he posat) la noia balladora m'ha obert el xat i m'ha dit que igual s'acosta divendres a un ball on jo vaig. Bé, no m'ho ha assegurat, no fos cas...però penso que potser sí que vindrà i estic contenta però alhora estic com desil.lusionada, no sé, m'ha fet il.lusió parlar-hi però després del post d'ahir com que he fet punt i a part i no estava pensant en ella...vull frenar moooooooolt perquè no em vull tornar a sentir malament.
M'ha dit que si jo hi anava (val a dir que jo he tret el tema de l'esdeveniment en qüestió dissimuladament) i li he dit que sí i ha dit que ella potser també i ha dit "potser ens hi veurem". Per què fa servir aquestes frases tan...tan...tan...no sé!! Li he dit que és clar q ens hi veuriem si no tancavem els ulls...Per què ha de remarcar que ens veurem?? És evident, no? Se suposa que no és tan trascendental...
En fi, continuaré pensant en la profe de dansa, au. És super mona perquè és molt graciosa i sempre fa cares i em fa riure molt. :)

21/11/10

Fi

Estic bastant convençuda que DE MOMENT (tampoc cal que siguem tan pessimistes) la noia balladora no té interès en mi. Li he donat moltes oportunitats per demostrar-ho i no ho fa.
Bueno, la  propera vegada encara hauré de donar méeeeeeés marge a que l'altre actui abans de fer-me il.lusions de res. Perquè cony, aquesta vegada en vaig donar, eh?? Va fer ella les 4 o 5 primeres accions sense que jo no li prestés pràcticament atenció i quan m'hi poso resulta que m'ha d'ignorar.
Sabeu què? M'agrada moltíssim però  no tinc ganes  d'estar pendent de ningú per molt que m'agradi. Vull estar bé i tranquil.la i si amb algú he d'estar, la cosa ha d'anar rodada. Com que no hi va, doncs se m'estan treient les ganes d'estar amb ella. Ara ja no vull. No voldria estar amb una persona que es veu que m'ha de fer cas només quan hi ha lluna plena o no sé, quan bufa el vent de ponent.
No, jo necessito que em facin més cas, que em responguin, que em corresponguin. I sigui el que sigui, no em sento corresposta. Gens. I no m'agrada.
M'he passat el cap de setmana somiant en ballar amb la profe de dansa. Aquest tipus d'amors van bé per oblidar-se de tots perquè tenen tan poc a veure amb la realitat...I demà torno a tenir classe. Que bé!

17/11/10

Profes

Per què posen tant els/les profes de dansa?
Perquè tenen aquest cos tan flexible, tan treballat, que es mou tan bé, tan harmònicament. Són tan conscients del seu cos que et fan ser conscient també a tu (del seu cos, clar).
Una de les meves dues profes de dansa de l'actualitat em té ben embadalida.
Veure-la moure's és ja com una dansa encara que només estigui caminant cap al mirall dient tonteries (fa molt riure). Cada vegada que mou un múscul és com música corporal. Adoro el cos humà, sobretot el de les dones...sobretot el d'algunes dones. Però no em refereixo a les parts "sexuals" sinó a tot el cos, totes les cadenes musculars i totes les articulacions.
Voldria tocar-la i mirar-la infinita estona...
Quina sort tenir classe amb ella dues vegades a la setmana!!

16/11/10

La nostàlgia

La nostàlgia ens fa enyorar coses que realment no enyorem i que realment ja no les tenim perquè no les voliem.
És rara, oi?
Jo avui he enyorat per uns instants una "novia" (entre cometes com totes les que he tingut) que tenia i amb qui ho vaig passar malament per vàries raons. Per ella i per mi.
Però he enyorat els bons moments i les coses bones que teniem i com em cuidava (quan li picava, clar) i que em venia a buscar a la feina per veure'ns una estoneta al migdia.
I penso, hauria sigut preciós si tot lo altre hagués anat bé (cosa que no va passar en absolut).
I enyoro com li agradava jo i em pregunto si mai més li tornaré a agradar tant a algú.
Tot i que en realitat, prefereixo no agradar-li tant i que em tracti millor que ella,però ja m'enteneu.
Ahir li vaig escriure un correu a la noia balladora i EVIDENTMENT me l'ha contestat com si res tan normal  i feliç i parlant de tornar a quedar com és normal. La setmana passada no sé, devia estar posseïda jo per algun esperit maligne. Encara no li he contestat. Com ha dit avui un de fama, ara ve el moment de fer-se la interessant...Ara, a més, coses rares del destí o de no se què, a sobre està connectada al xat. Ja es podria haver connectat la setmana passada, no?? Algun dia!! Bé, tampoc no li diré res però m'ha fet il.lusió.
Em torno a sentir jo mateixa :D

15/11/10

Teniu raó, vull estar bé i estar contenta. Jo no sóc així, tan pessimista i tan cara nyú...per què em sento així? Tan trista i tan com si s'acabés el món??
Jo penso (ara m'autopsicoanalitzo) que no purgo només això sinó que "aprofito" per estar trista per coses anteriors que m'han fet mal i que no sé, també per voler estar bé, les he com deixat passar massa ràpid.
Bé, no sé, però tinc ganes d'estar contenta i de treure-li ferro a l'assumpte i de pensar que, de nou teniu raó, que tres setmanes no son res ni tres mesos, i que jo què sé què passarà. Fins ara ha sigut guai, no? Poden tornar a passar coses guais i no fa falta que siguin totes en dies consecutius, a que no?

14/11/10

Sant Boi

Al final em preocuparé en sèrio.
Venia cap a casa des de casa mons pares pensant que no, que està clar que no li interesso perquè si no m'ha dit res després de 3 setmanes que fa que va venir a casa a dormir i, és més, ha rebutjat l'oferta de quedar per part meva...bé, això, que està clar que no té interès en mi en aquest sentit.
Però obro el correu, llegeixo el comentari a l'anterior post de la rits (merci ;)) i em convenço a l'instant que quin mal hi ha en que no li agradi, això sempre pot canviar i potser no li interesso de moment com ella no m'interessava al principi, no?
Però alguns amics m'han dit que no, que no li digui res més perquè clar...i jo penso,però per què no? No li he fet res de mal, no? I que jo sàpiga li caic bé i ha quedat amb mi ja algunes vegades, no hi ha cap mal en voler quedar amb ella. Entendria que em diguessin que no li estigui a sobre però si fa 3 setmanes que no ens veiem. Això no és estar a sobre de ningú.
Volia prendre'm la setmana que ve de dol, quan estava convençuda que ja tenia la carbassa a la col.lecció (és a dir, fa una mitja hora) i volia pensar una solució per deixar de patir ja les carbasses, és que em fa molt de mal!!
Jo ja intento no fer-me il.lusions fins que no veig que l'altra part fa alguna cosa però és que aquesta vegada ho havia fet molt bé :va ser ella la primera primeríssima a fer coses!! I jo no vaig reaccionar fins a unes quantes coses fetes i ara resulta que sóc jo la que li va al darrera...
 I em sento com sola perquè tinc la sensació que ningú ho veu com jo, potser és que no m'explico o que estic vivint una irrealitat.
M'agradaria que algú proper em digués: ella s'ha mostrat interessada en tu, segur que en el fons li agrades . Alguna pepita grilla però amb coneixement de causa.
Per què continuo tan dèbil???
Sant Boi....

Decisioneta

Crec que m'he decidit una miqueta, considerant que demà és l'últim dia de la "setmana blanca".
He pensat que li puc continuar proposant de quedar quan em vingui de gust o quan cregui que alguna cosa li pot agradar o m'agradaria que vingués amb mi.
El màxim que em pot passar és que em digui que no i en cas que això es repetís mil vegades, ho deixaria estar però també em pot dir que sí, no?
Ho puc fer de manera normal igual com altra gent em proposa a mi anar a llocs o jo ho proposo a altra gent.
La cosa és que no puc saber com evoluciona la cosa si no ens veiem perquè les relacions virtuals no van enlloc i a més ha desaparegut del facebook del tot. L'he de desvincular d'aquest mitjà.
M'he de mentalitzar que no passa res si "nota" que m'agrada. Clar que m'agrada i això no té res de mal, no?
M'agrada molt, us ho havia dit? :P

13/11/10

Dilema

Tinc un desequilibri.
Cap problema.
El desequilibri és el primer pas per aprendre.
Tot i que s'ha de tornar a arribar a l'equilibri per haver après, és clar.
El dilema i el desequilibri és entre ACTUAR i ESPERAR que l'altra part (en aquest cas, és clar, la noia balladora) actui.
No sé què he de fer. Si hi penso em sento paraltizada.
Si decideixo actuar m'envaeix la sensació que em faré pesada, que es cansarà de mi, que se'm veurà el llautó, que em dirà que no...
Si decideixo esperar aleshores  no puc parar de pensar que no em dirà mai més res i que tal dia farà un any que vam quedar, que no pensa mai en mi i que li importo un rave.
No acabo d'entendre per què ha decaigut la cosa, tot i que segons una bona amiga amb qui vaig parlar en realitat no hi ha hagut prou cosa com perquè hagi decaigut, però és la meva sensació.
De venir a la meva festa d'aniversari a les tantes de la matinada i de venir a dormir a casa meva a no veure'ns potser en un mes...ja, la meva amiga té raó, no és per tant. Entre una cosa i l'altre de les esmentades també va passar potser un mes entremig.
Potser tinc una percepció del temps massa precipitada. En altres camps també és un tema que m'estressa: el temps. La sensació que el temps se m'escapa, que no en tinc mai prou i que passa massa depressa.
No, si al final l'autoanàlisi em portarà a l'arrel del problema i tot...

11/11/10

Amiga

Ahir vaig parlar amb l'amiga comuna i la veritat és que cada vegada veig més clar que li he donat més importància de la que té a tot plegat.
Li vaig dir que m'havia deixat trasbalsada i diu,  per què, perquè et vaig dir que era girada? Uix, no no, a això ja hi estic acostumada, ho assumeixo. Dic: perquè em vas dir que ho sabia. I em va dir clar, no ho sap, ho intueix! Tu actua normal.
I té raó, no? Però encara em queden tres dies fins al dia tope de no fer ni dir res. Que bé aquesta setmana que m'he posat de ser sucre. Em sembla que utilitzaré aquest recurs més sovint.
A partir de dilluns, el meu cervell pot tornar a pensar què fer. Fins llavors no.
De totes maneres, tinc moltes ganes de veure la noia balladora...snif.

10/11/10

Dèbil

Quan m'agrada algú, i suposo que el fet que la noia balladora se n'hagi adonat (tot i que de fet, ningú no li ha confirmat) fa que sigui més real, em sento dèbil, despullada, vulnerable, perduda...
En realitat no hi ha res de mal, no? Sí, m'agrades, i què? Ben orgullosa que n'he d'estar.
M'agrades perquè ets super dolça i perquè em sembles una persona molt tendre a qui seria preiciós estimar i perquè tens molta energia que voldria que compartissim i perquè m'agrada la mirada que endevino que des dels teus ulls mira la vida. Aquesta vida que estimes potser molt més que qualsevol, tu i jo sabem per què. M'agrades molt perquè d'alguna manera ja t'estimo una mica i m'agrades per com em mires i com em toques i per com en són de suaus les teves carícies i com deuen ser totes les que em puc imaginar i desitjo.
M'agrades perquè m'has donat el més dolç despertar en molt i molt de temps i perquè veure el teu somriure de bon matí és com veure la llum del sol i perquè una frase bonica va sortir dels teus llavis només despertar-te i perquè em miraves, somreies i tornaves a tancar els ulls...crec que amb cara de felicitat.
I perquè fins ara tot ha sigut molt fàcil i m'agradaria que ho continués sent. Jo t'ofereixo el meu temps i el meu amor. I tu?

9/11/10

Millor

Bé, com era d'esperar avui estic més animada i més tranquil.la i he pensat en moltes coses.

1) La meva primera ex em deia que era una controladora (jo). Tindrà raó? Encara estic molt ansiosa mirant el xat del facebok compulsivament per si es connecta.

2) He de fixar la visió mental cap a MI i no tant cap a ella.

3) Com m'ha dit una bona amiga: on és el problema?? Quin problema hi ha en que ho sàpiga? És que vull deixar d'escoltar mentalment la veu de l'amiga comuna perquè NO M'INTERESSA!! El que m'interessa és el que digui ella i fins ara, excepte el dia del moc, diguéssim, no m'ha dit res de dolent i que jo sàpiga encara té ganes de quedar amb mi.

4) Com va dir també una altra bona amiga: serà a mi que m'agrada però ella tampoc no s'ha estat quieta, no?

5) De totes maneres encara dubto cada vegada que la veig al xat si tornar a parlar amb l'amiga comuna d'ella o no...però hem quedat que no, oi?

8/11/10

Notícia

La noia balladora s'ha adonat que m'agrada. I ho sé perquè li ha dit a una molt bona amiga seva que també és amiga meva i aquesta m'ho ha dit a mi. L'amiga comuna no sabia res i clar, li  va respondre que no ho sabia però m'ho va demanar i llavors ja no vaig poder evitar dir-li, em va pillar i em vaig posar com un pebrot de vermella...
No tenia ganes que hi hagués una amiga comuna pel mig que ho sapigués tot però mira, ara ja no puc fer-hi res.
L'amiga comuna diu que la deixi respirar. Jo li vaig demanar si és que li havia dit que jo l'estava agobiant o algo i diu que no però que la coneix i que necessita això perquè de vegades es gira (ja ho vaig veure l'altre dia) però que a ella soleta se li passa i no dóna pel sac i després torna, diguéssim.
La veritat és que no sé què pensar.
M'he donat aquesta setmana per reflexionar. O per païr-ho.
Tampoc no sé què vol dir perquè no tenim informació sobre què opina del fet que m'agradi.
L'amiga comuna em va dir que la noia balladora sempre lliga i això tampoc m'ho esperava. Pensava que era una mica més especial per ella. Però diu que ella "és així" quina ràbia de frase.
No sé, avui no estic de bon rotllo, no em sento bé.

4/11/10

Carbassa?

A partir de quan s'ha de començar a considerar que t'han donat carbasses??
Suposo que hi ha una manera molt fàcil de saber-ho: preguntant-ho, no? Però si no fas això? Com pots saber com has d'interpretar els senyals de l'altra persona?
Recordeu que li vaig dir a la noia balladora que si volia venir al cine? Doncs m'ha dit que ara està força enfeinada i que no creia que pogués ser. Jo interpreto que no té unes ganes excessives de quedar amb mi i per tant, que no li agrado però és clar, no sé.
De totes maneres, ja ho vaig dir al principi de la història, en aquests moments de la meva vida considero que això d'agradar-li o no és com secundari perquè total, mireu que malament m'ha anat amb qui li he agradat!
M'és igual agradar-li però vull gaudir d'ella i relacionar-m'hi, no sé.
En realitat m'és igual que m'hagi dit que no a lo del cine, no sé per què. Darrerament no reconec els meus sentiments: exagero per unes coses i altres em rellisquen.

3/11/10

Son

Tinc molta son amb el canvi d'horari.
Tinc gana abans d'hora, em desperto abans d'hora i tinc son abans d'hora.
Feia temps que no em passava, em sento com un bebé...el meu cos no s'acostuma.
La noia balladora no m'ha contestat el correu però, estranyament me n'alegro perquè així sé que encara m'ha de contestar, quina tonteria, no?
El dia d'ahir ja està passat. També va bé estar plosh de tant en tant, no?
Bah.
A més  avui he vist a la noia que em toca però avui no m'ha tocat.
Una companya m'ha demanat si volia que li deixés el lloc al meu costat però li he dit que no, perquè no m'agrada que em toquin per a no res. Si m'han de tocar, que sigui fins al final!! Jeje.

2/11/10

Giradeta

Estic girada, no sé per què.
Tinc un dia tontíssim. Fins i tot he fet campana a la classe de música perquè m'he rebotat perquè no venia l'autobús.
No sé, de fet no m'ha passat res.
El cap de setmana ha anat bé però també m'he rallat una mica amb les meves amigues egocèntriques fins a la mèdula. A vegades tinc ganes de fer reset i trobar unes noves amigues de tota la vida...tot i que això és impossible, no? :-p
Crec que soparé i aniré a dormir tipo ara mateix, aviam si arriba demà i ja és un altre dia.
Suposo que el canvi d'horari no m'ajuda gens. No m'agrada estar així però alhora noto que tinc com "coses pendents" que hauria de resoldre, cosa que no faig.
He pensat a convidar la noia balladora al cine.
A vegades se'm fa pesat haver-ho de fer tot jo, però tinc clar que si no t'ho curres...res de res. Avui és un d'aquests dies en que no vull fer RES. Buf.

1/11/10

Relax

Tinc ganes d'estar relaxada amb "el temita". O sigui, no vull que el fet que m'agradi algú sigui un estrés.
Dins meu hi ha com una veu de dimoniet que fa que quan m'agrada algú em senti com "avergonyida", no sé definir-ho exactament, el fet és que fa que em senti malament, com si estigués fent alguna cosa dolenta de la qual m'hagués d'amagar o avergonyir.
A sant de què m'he de sentir així? Què té de dolent sentir-me interessada per algú i intentar apropar-me a aquesta persona perquè  m'interessa com a tal??
Avui, mentre anava en cotxe tornant del cap de setmana d'escampar la boira, anava pensant sense ordre ni concert i pensava en el cas que estigués amb la noia balladora i m'ha començat a entrar l'estrés de quan ens veuriem o com ens ho fariem si...i he pensat: PROU. No em vull rallar primera, per coses que encara no han passat i segona per coses que en cas que passin no ténen per què ser motiu de rallar-se....no sé si m'explico.
Que tinc com molta tendència a donar-li voltes al coco (tot i que ho tinc bastant controlat, encara queda moooooolt) i no vull pensar res més enllà de l'avui i del que ja ha passat i de com van les coses en el moment present.
Va molt bé gaudir del present quan ho aconsegueixes...no pot ser tan difícil.
Així que, un somriure i pa'lante, no??

29/10/10

Arreglat

Avui l'he trobada al xat (ejem...m'he connectat perquè és l'hora que sovint l'hi trobo) i li he dit - millor?
i m'ha dit que sí. Bon rotllet...
I aquest finde me'n vaig a escampar la boira beeeeen escampada!
Aquest episodi m'ha servit per aprendre alguna cosa de mi mateixa. De fet tot plegat era més meu que seu.
Encara em queda molt per resoldre.
Encaran o sé quan la tornaré a veure. Però un dia o un altre segur.

28/10/10

Exagero?

Segurament sóc una exagerada però encara no puc deixar de pensar en el "corte" que em va fotre ahir la noia balladora.
Sí, segurament exagero però és que estic dolguda i no amb ella, sinó amb les persones del meu passat que m'han fet mal, que m'han parlat malament i que m'han tractat amb poc respecte i poca delicadesa; i amb les quals he tingut una paciència infinita només perquè al final la que se n'anés a prendre pel cul fos jo.
Estic en un estat que NO TOLERO, no puc tolerar una mala contestació i la d'ahir ho va ser.
Ja sé que no té cap obligació cap a mi però justament per això, perquè ens coneixem molt poc, penso que encara hauria de tractar-me millor, no sé si m'explico. Si algú amb qui tens molta confi et fot un moc, doncs mira, tens una bases (la vostra confiança mútua) que sosté el moc, diguéssim.
Però amb ella no tinc aquesta confiança, ens hem vist molt poques vegades i no entenc aquesta "sequetat". Aviam, com a mínim podria haver dit "hola" o "adéu" o "ho sento" o algo!!
Ara mateix, no tinc ganes de pensar en ella.

27/10/10

Com ara

M'agradaria estar sempre igual de tranquil.la que ara. He completat amb èxit el procés de baixar dels núvols.
Ara penso en ella, cmo aquell qui diu, tot el sant dia però estic contenta, hi penso bé.
Miro per la finestra de l'autobús i recordo quan em va enviar a la merda (de broma, clar :)) perquè li vaig dir que era petita. O quan em va dir que li feia mal el dit de cosir i jo li vaig fer una carícia.
Ual.la! Retransmissíó en directe: s'acaba de connectar al xat. Emoció, intriga,dolor de "barriga" (que si no, no rima).
Ups, no contesta. Però estic tranqui, no passa res si no parlem.
Després de 10 minuts d'espera ja m'estic posant nerviosa...i contesta! Vaja, diu que no està de bones....bueeeno. Doncs res.
Ho veieu? Nervis per no res.
A seguir igual de tranquil.la que al principi del post, no? :)

26/10/10

Ufff

Bueno, bueno, bueno...ja he baixat una mica més.
Aquest migdia ja pensava va, ja estic una mica més tranquil.la, gens ansiosa i predisposada a deixar passar els dies.
I llavors he vist que estava connectada al xat però he decidit no dir-li res. I m'ha obert ella!! Cling!! Sorpresa! M'he posat tan contenta...bé, de fet no sé de què m'estranyo tant perquè ja veig des del principi que no sóc jo qui li va darrera, sinó que som totes dues però no sé, m'estresso...
Hem tingut una conversa normaleta, li he dit que podriem quedar divendres però no pot. Continuo sense saber quan ens veurem. Però parlarem. Estic contenta :) i, sobretot, tranquil.la.
Que bé!

25/10/10

Olor

No pot ser, va dormir aquí dissabte a la nit i el coixí encara fa la seva olor! És que me mueeeeeerooooo! És tan bona, tan dolça...com ella.

No sé, en aquests moments de "calma" aprofito per analtizar com em sento i les coses que em passen pel cap.
M'adono com que no puc amb les meves emocions pel que fa a l'amor. Per això necessitaria que ella em digués coses que em fes cas de seguida i que em correspongués perquè no puc jo sola amb el que sento, és com massa per mi, sabeu?
Bé, sé que no hauria de ser així però ara mateix em sento així i no m'agrada perquè jo vull estar tranquil.la i anar a poc a poc i no atabalar a la gent i no atabalar-me jo.
Avui començo la operacion descenso dels núvols. De moment va bé però necessita millorar.
Ahir a la nit estava fatal, no podia parar de plorar. Bé, fatal vull dir molt als núvols, tenia com massa emocions a dins i m'estic enfilant massa i massa potser per no res.
Li vaig enviar un sms i no m'ha contestat. Li vaig dir que encara se sentia la seva olor. Massa agosarat, potser? No ho vaig poder resistir.
Què devia pensar quan ho va llegir? Li deuria agradar? Devia pensar q sóc una friki? O que m'estic fent il.lusions? No tinc ni idea de què pensa de mi ni de què sent i sóc absolutament incapaç de deduir-ho pel seu comportament, estic massa envaïda pel que sento i pel que voldria i pel que m'agradaria. Distanciament: ZERO.

24/10/10

Mil ocells

És més hermosa que mil ocells.
Aquesta nit he dormit amb la noia balladora.
Dormit!
No ha passat res de res (sexualment parlant).
Però ha sigut tan bonic!!
Ahir vam anar a un concert amb una altra amiga meva. Era un concert d'Ell, per cert (vegeu posts anteriors a l'estiu) i amb ell super bé perquè estava tranquil.líssima i vam estar xerrant un munt i fent un munt de catxondeo i molt molt molt bé.
La noia balladora va venir (la meva amiga i jo ja hi anavem igualment) i vam ballar una mica (tot i que no gaire bé perquè, almenys jo, estava molt nerviosa) ens vam tocar...no sé, continuo com notant (a risc d fotre'm un pinyu) que les nostres pells es busquen. Un moment ens vam agafar la mà amb els dits entrellaçats i ens vam deixar anar al cap d'un moment prudencial, a poc a poc, acariciant-nos.
Evidentment, no tinc ni idea de com ho viu ella però així xerrant ja ens hem fet moltes "confessions", que ens agraden les dones, que no tenim parella....que si quedarem per això i que si quedarem per allò altre...
Els propers dos caps de setmana no ens podem veure però el millor és que ja m'està bé perquè tinc tantes ganes d'anar a poc a poc que si hagués triat, hauria triat q tot anés com està anant.
Aquest matí, quan l'he acompanyada al tren li he deixat sentir la cançó de Ja t'ho diré perquè tenia moltes ganes de dir-li que és més hermosa que mil ocells. És el que he pensat quan m'he despertat i l'he vista. Ens miravem i tornavem a tancar els ulls una estoneta.
Ha estat molt bonic.
I no me deixaré cap detall....

23/10/10

Parèntesi

Faig un parèntesi en la història de la noia balladora per explicar-vos per què em desfaig quan algú em diu "nina".
Perquè la meva primera nòvia (bueno, "nòvia" hauriem de dir, diguessim que amor primer correspost però després no) era mallorquina i em deia "nina"; de fet de vegades encara m'ho diu.
De fet de vegades encara em cau la bava amb ella.
De fet quan veig comentaris de la seva nòvia actual al facebook em fa molta ràbia (tot i que en el fons estic molt contenta que estigui amb algú i que estigui bé).

Ahir va ser el seu aniversari.
L'altre dia vaig sentir la seva cançó, la cançó que em feia pensar més en ella del món mundial i de cop, sense ni pensar-ho vaig començar a plorar com una magdalena. Vaig recordar com n'era d'intens el que sentia per ella, tota jo era aquest sentiment.

No sé com penjar la cançó, és una de Ja t'ho diré i no és gaire coneguda. No la trobo al youtube, si no , posaria l'enllaç. Es diu "A POC A POC VAIG DIBUIXANT".

Us deixaré amb la frase que surt a la cançó i que va definir el que vaig acabar sentint per ella (i en alguns moments crec que encara sento):

SAPS QUE T'ESTIM I QUE MAI NO ESTARÉ AMB TU.

A poc a poc vaig dibuixant
es meu amor de blanca pell
i no me deixaré cap detall
ets més hermosa que mil ocells....

21/10/10

Bonic

La noia balladora i jo hem tingut una conversa molt bonica pel xat.
L'he saludada i es veu que l'he agafat en un moment de baixon però hem estat parlant i es veu que s'ha animat. No hem parlat gaire estona però ha sigut mot bonic!!!
Sense pretendre-ho li he tirat una floreta (popularment conegut com a "piropu"). M'ha dit que potser s'anima a venir amb mi dissabte (que bé!) i m'ha demanat si en el local aquell es podia fumar perquè diu que els seus pulmons són or. I jo li volia transmetre el missatge de que fa molt bé de cuidar-se, diguessim, que tots ho hauriem de fer i pensar que som or. Però el dialeg ha sortit així:

Ella- Es pot fumar allà?
Jo- No ho sé, per què?
Ella- Perquè els meus pulmons són or.
Jo- Tota tu.

Potser està malament que ho digui jo perquè ho he dit jo però és que ho trobo super bonic, quan ho he acabat d'escriure he pensat: quina cosa més bonica li has dit! I així, sense meditar-ho, com ha de ser, no?

Vull continuar així, improvitzant i fent les coses com em surtin al moment. De fet penso que sempre hauria de ser així: el pensar hauria d'esdevenir-se en un altre moment que l'actuar.
Per això encara no li he explicat res a una amiga molt propera que me l'estimo però es ralla molt i dóna moltes voltes a les coses i trobo que ho fa tot massa premeditat, diguéssim. No tinc ganes de dir-li!

20/10/10

Estrany

Trobo estrany (i alhora interessant, jo sóc així) que la noia balladora em digui que no sap què farà, que no sap si ens veurem perquè ho vol decidir a últim moment perquè diu que últimament va així -i em sembla molt bé- i alhora no parem de parlar de quan ens veurem i quan ens veurem i quan ens veurem. Tinc la sensació que totes dues frisem per veure'ns però no gosem "quedar", amb la conya de ja ens veurem...
De totes maneres jo ja li  he dit on seré aquest cap de setmana (perquè jo sí que ja ho he decidit) així que em toca intringulis un altre cop.
Aquest cop no m'ho penso prendre igual, tranquilitat i bons aliments i si no ve, doncs res...continuaré pensant que ja ens veurem o mira, si em canso al final li diré que si quedem que tinc ganes de veure-la i punt (perquè és la veritat). M'alegro que us hagi agradat el poema... :)

19/10/10

Veure't

Vull convidar-te a sopar
i vull conèixe't i riure;
vull ser amb tu els vespres de fresca,
vull ser-te i que em siguis
vull veure't!

El minipoema.

18/10/10

¿?

Em sento com si fos tonta. Bueno, potser tonta no és la paraula. Tonta emocional.
Estic com bloquejada.
Sé que he tret totalment de mare el fet que no vingués el cap de setmana perquè en realitat era una tonteria però per mi era com la fi del món i jo soleta li vaig donar més importància de la que té.
Ahir, després d'escriure el post, vaig veure que al facebook m'havia escrit un missatge d'aquests reenviats que envies a molta gent però bueno, igualment em va fer il.lusió i vaig aprofitar per contestar-li i demanar-li si havia rebut el meu sms (el que no m'havia contestat) perquè no estava segura de tenir el seu número bé.
Total.
Que aquest matí a quarts de nou he rebut un sms seu. :D
Dient-me que dissabte hauria volgut venir però que estava molt cansada i que ja ens veuriem a la propera i que un petó, nina. A mi quan em diuen "nina" em fonc ja del tot, un dia us explicaré per què.
Quan he obert el facebook he vist que també m'havia contestat el missatge i m'havia dit que sí, que era el seu número i que de fet m'acabava de contestar. I que això, que no es trobava massa bé i que va preferir quedar-se a casa i que si anava a algun lloc el cap de setmana que ve l'avisés i no se quantes coses més.
Llavors he vist que estava al xat i li he dit hola i hem parlat una miqueta tot i que he hagut de marxar de cop i li he dit que ja parlariem pel cap de setmana.
I estic molt contenta i alhora estic...ai no sé...perquè no m'agrada com reacciono ni sé per què em cago tant i exagero tant les coses, tant les bones com les dolentes.
Si de fet tot va com jo vull que vagi: a poc a poc perquè no tinc gens de ganes de precipitar-me i tot és perfecte!
Tinc moltes ganes de veure-la i de conèixer-la millor. De fet ahir li vaig escriure un mini poema, ja el penjaré demà que així té més emoció jejeje.

17/10/10

Pensativa.

No ens hem vist.
Ja començo amb les males notícies perquè ara és en el que penso.
No sé si ha sigut positiu o negatiu el fet que m'hagi passat el cap de setmana amb les seves amigues i fins i tot amb els seus pares. Amb tanta presència seva al meu voltant l'he trobat molt a faltar, no calia tampoc...però alhora, també estava com més present.
Els seus pares ens van dir que s'ho havia estat pensant fins a última hora i aquí ve quan he pensat el mateix que m'has comentat, Onatges, al post anterior: SI LI HAGUÉS DIT!!! Potser hauria vingut o potser hauria pogut valorar el fet de veure'ns. Tampoc no sé si li interessa però no li vaig donar ocasió , no li vaig dir el que a mi m'hauria agradat per por que em digués que no.
Noto que estic massa sensible, que tot m'afecta molt, que estic ferida per altres coses encara i que quan em passa algo una mica així....ja veus quina tonteria, que no vingui...se'm fa una muntanya.
També serà la tardor però estic molt tova.
Li vaig enviar un sms (aquest cop sí) però no em va contestar. No sé.
He pensat en enviar-li un mail i preguntar-li si el va rebre però com que estic tan tova, no vull endur-me cap mala resposta. Però que pessimista, no? Per què m'hauria de respondre res dolent'?? Ai no sé....estic mooooooooooooooolt tonta. Bé, això ja ho sabia de fa dies però no sé què fer per deixar d'estar-ho. Sembla que res del que faig soluciona res (així, pensant introspectivament).
Sort que tinc aquesta tarda per mi, per pensar, per plorar, per animar-me....no sé per a què. De moment per a posar rentadores i fer una mica net.
El cap de setmana m'ho he passat bé, de totes maneres...

15/10/10

Misteri

Quins nervis, no? Ja és demà i encara no hem parlat.
Hi serà?
No hi serà?
Està bé perquè per una banda penso: mira, si no hi és, més tranquil.la que estaré.
Ara m'agradaria anar i dir-li directament: mira, tu m'agrades, què hem de fer, a veure? Perquè si ha de ser que no doncs a otra cosa mariposa, to another thing, butterfly! Però no ho faré jejeje. Però potser la meva actitud destil.la aquest desig.
Alhora vull no pensar-hi gens i q vagin passant les coses com fins ara. Però sempre em passa el mateix: passa algo com superguai que em sorpren un munt i que em deixa bocabadada i després...plosh...bajón...i llavors em quedo com amb la mel als llavis.
Buf

14/10/10

Rampell

De vegades em sorprenc de les meves pròpies reaccions, i m'agrada :)
Avui m'ha agafat un rampell i he tingut ganes de dir-li  a la noia balladora si volia venir amb unes amigues i amb mi un altre cap de setmana que haviem comentat (perquè tenim una habitació de 4 i ara resulta que només som 3) però just després m'he acollonit i li he dit a una amiga que sap la història (de les poques, no tinc ganes d'escampar-ho) que què li semblava (encara no m'ha contestat).
Però just després vaig i li envio una invitació d'un esdeveniment del facebook d'AQUEST cap de setmana (al que no sé si vindrà o no i no sé per què no tinc ganes de preguntar-li).
Bé, tard o d'hora coincidirem així que tampoc pateixo però mira, em faig com gràcia a mi mateixa, no?

12/10/10

P.P

No no no, ara no m'he fet del PP!!! P.P. són les sigles de Pessimisme Preventiu.
Us diré en què consisteix amb un exemple (la meva manera preferida d'explicar les coses).
Aquest cap de setmana torno a anar a un festivalet on POTSER hi podria haver la noia balladora. Aix, no em feu dir per què però no vull preguntar-li!! Potser per donar-li més emoció? Potser perquè no tinc ganes de sentir que em digui que no? -quan fas una pregunta has d'estar disposat a rebre totes les respostes possibles, o si més no, les més previsibles- .
La qüestió és que ara és un misteri si vindrà o no vindrà. El Pessimisme Preventiu consisteix en convèncer-me que no vindrà, que segur que no vindrà. Que pessimista, direu, no? Doncs sí però d'aquesta manera em mentalitzo de lo bé que m'ho passaré encara que ella no hi sigui i previnc la decepció que seria arribar i que no hi fos. Si finalment ve, SORPRESA!! Fins i tot és millor que si esperés que vindrà perquè llavors només confirmaria el que ja pensava i no seria tan agradable.
Podria ser Pessimisme Preventiu o Pessimisme Optimista.
Ara, també us dic que s'ha de saber quan desconnectar aquest dispositiu, eh? Perquè si no sí que et tires al pessimisme total i tampoc cal!!
Ah, per cert, ja m'ha contestat el missatge i tanta impaciència, tanta impaciència, m'he adonat que només feia dos dies que li havia enviat, abans d'ahir!! Uix... Però que bé, no? :D

11/10/10

Respiració

Sí, sí, teniu tota la raó del món, ja he respirat i ja m'he pres una til.la i ja m'he relaxat i ja m'han passat els cinc minuts.
El que hagi de ser, serà. I serà quan hagi de ser. Jo ja he fet el que havia de fer, de moment i continuaré amb la política d'actuar segons el moment.
Mentrestant, va, us deixaré un altre poema dels meus, d'acord? Aviam què vos pareix.

DANSAR

Dedins del fred
l'escalfor de la música
que se m'escola per la roba
i m'embulla els fils
del pensament, del sentiment.

Primavera de la tardor,
estiuet de Sant Martí,
un, dos, tres, maluc amb maluc.
Ballar, vull ballar amb el vent
que escampa les fulles
i et remou...

(12-11-2004)

10/10/10

Impaciència

Aquesta és la paraula que defineix el meu estat: impaciència.
Li he enviat un correu a la noia balladora dient-li simplement que com està (perquè l'últim que em va enviar em va dir que no estava massa animada). Em sentia intranquil.la, em sentia angoixada, rara...però de cop he entès que només estava impacient i llavors m'he relaxat. Segur que tard o d'hora em contesta així que res, a esperar.
En alguns aspectes de la vida sóc molt pacient (de fet cada dia exercito la paciència) però en altres sóc impacientíssima. Com ara. Voldria ja la resposta, JA! I la resposta a totes les preguntes! Aix.

9/10/10

Meua

M'agrada i alhora em contraria tenir aquest sentiment propi i introspectiu com d'intimitat amb la persona en qui penso.
Potser sóc adicta a aquest sentiment.
M'agrada i alhora em contraria sentir aquesta persona meva, sentir que quan no estic pensant en res apareix ella, sentir que és el meu fons de pantalla.
En aquests moments, tot i que ella no sàpiga res del que estic pensant ni sentint, la sento propera, íntima, dins meu.
La visualitzo al meu costat somrient-me, noto la seva escalfor al meu costat com un miratge. Gairebé noto el gust d'un petó seu...
M'agrada i alhora em contraria perquè vull fer-la partícip de tot això, vull que sigui REAL i compartit.
Si ballessis sempre amb mi...

7/10/10

Ballar

Quan ballo sóc feliç, a que ja us ho havia dit?
Però tinc moltes ganes de tornar a ballar amb la noia balladora...que ditxós que jo seria, ai Maria, ai Maria si ballessis sempre amb mi....(sempre m'ha semblat tan romàntica aquesta frase del ball de rams...és lo més romàntic que em puc imaginar: demanar a algú que balli sempre amb tu)

Ai, noia balladora...si ballessis sempre amb mi!

5/10/10

Penjar-me

No m'agrada penjar-me perquè tan bon punt començo a pensar en una persona a estones mortes, començo a passar-ho malament. Començo a pensar que tot s'espatllarà, que segur que no em fa cas, que si me'n fa segur que anirà malament i començo a estar ansiosa per quan passarà el que ni tan sols sé si passarà mai.
No hi ha alguna manera de canviar aquesta dinàmica? De gaudir del que passa i prou?
No tinc ni idea de què va pensar la noia balladora, ni de què pensa ni de què sent i potser no té absolutament res a veure amb el q em passa a mi. I em sembla fatal.
Tinc ganes de veure-la i alhora voldria no veure-la més i oblidar-la.
Hi penso sense voler però alhora ni tan sols sé si realment m'agrada.
La tardor m'afecta massa.

3/10/10

i aleshores...

El cap de setmana ha estat fantàstic, no podria tenir uns amics millors per molts que els dissenyés, els adoro!
Erem dissabte a la nit i no tenia notícies de la noia balladora. El que deia al post anterior: pensava bueno, al final no haurà pogut, però tampoc estava pensant en ella. Pensava: potser m'ha escrit un correu i quan arribi el veuré.
Jo tota contenta rodejada de gent que m'estimo molt.
I aleshores...
Sona el telèfon...un número que no conec..."hola! Sóc la balladora -bé, va dir el seu nom, és clar".
Se m'il.lumina la cara. Bé, no la vaig veure però me la imagino.
Em diu "escolta, què et sembla si vinc ara? És que estem en una altra festa i ens estem avorrint". Tot això a quarts de dotze de la nit, i nosaltres al mig de la muntanya (ella, no sé on). I és clar, jo encantada de la vida: doncs molt bé, i tant que podeu venir! I em diu bueno, no és segur, ara ho acabem de decidir. I li dóno les indicacions de la casa per si un cas.
I van passant els minuts, els quarts i els hores...aquí sí que estava una mica nerviosa ja però també pensava: bé, potser al final ha decidit que no però no passa res.
Cada cop que s'obria la porta se'm posava el cor a cent.
I un d'aquests cops...apareix per la porta amb el seu mig somriure. Quasi no m'ho podia creure. No perquè fos ella, sinó per com havia anat tot.
Em va encantar, va ser tan màgic, tan bonic, tan sorprenent, tan autèntic, tan fluid...
Vam estar xerrant, una mica tímides, amb moltes frases ambigües per les dues parts (pel que em va semblar).
Algunes miradetes, alguna mà rossant-se només.
I aquest matí ha marxat amb el seu acompanyant després d'unes quantes frases ambigües més.
Ha sigut preciós. M'ha agradat molt més que si hagués vingut directament avisant-me o fins i tot més que si haguessim "lligat" en unes altres circumstàncies més "normals".
Començaré molt contenta la setmana.  :)

30/9/10

Visca!

Al final li he dit a la balladora si aquest cap de setmana s'animava a venir...M'ha dit que i tant que se'n recordava i que potser sí! I que moltes gràcies i blablabla. Estaré molt contenta si ve però sé que si no ve no estaré trista, ens veurem.
M'agrada aquesta faceta que no tenia quan era adolescent: si surt bé, estic molt contenta, però si surt malament (en aquest cas, que no vingui, diguessim) no estic malament. Estic igual que abans.
Això deu ser la serenitat que et donen els anys...no? Se'n diu madurar?

28/9/10

Rancietat.

Potser ho fa la tardor, però tinc la sensació que tothom està molt ranci/a.
Només tinc ganes d'estar a casa sola amb la meva gata i fer coses com mirar la tele o endreçar.
No tinc gaire temps per fer-ho però.
Últimament només faig posts així, de punts i apart, no?
Encara em crea conflicte el que deia ahir: actuar o no actuar? Però decideixo no fer-ho perquè és el que sento. Perquè sento que ja arribarà el moment de sí fer-ho. Però alhora em moro de ganes de demanar-li a la noia balladora: AL FINAL PODRÀS VENIR?? M'agradaria molt. La trobo a faltar...estic tova.
Aquest cony de temps....

27/9/10

Mocador

Aquest cop sí que no...ejem...penso correr massa.
No penso fer res que no tingui ganes de fer i que no em surti en aquell moment espontani.
L'última vegada que em va agradar algú crec que la vaig parir per precipitar-me i per fer cas de gent estressada que em deia que havia d'"atacar".
Aquest cop no els hi explicaré.
No faré res fora de to.
Esperaré, estaré disponible i actuaré quan calgui i si cal.
Jo he fet passos i ella també. No sé on ens duran però de moment sé que ens han acostat perquè fins fa ben poc ni ens coneixiem.
Avui m'ha caigut la jaqueta i una companya me l'ha collit. He recordat quan ahir em va passar el mateix, em va caure el mocador i quan me'n vaig adonar i em vaig girar amb cara de "ai! El meu mocador!" ella (la del pas doble) estava darrera amb el meu mocador a la mà, esperant pacientment i amb un somriure encantador.
L'he trobat a faltar.

26/9/10

Pas doble

Un dia vaig ballar un pasdoble amb una noia.
Avui l'he vista per primer cop des que vam ballar el pas doble i després ens miravem.
Quin pas doble...buf. No sé si era doble o triple!
No haviem parlat quasi gens abans del dia del ball.
Ahir va preguntar per mi i avui m'ha fet un munt de cas i m'ha preguntat un munt de coses (que on vivia, que de què treballava...) i m'ha cuidat. M'he sentit molt bé.
No hem ballat :( Però ho farem, perquè ens tornarem a veure segur.
Estic contenta :)
Li agrada molt la muntanya.

24/9/10

Foto

Aqueeeeeeeeeesta és.
En moviment guanya molt...us ho dic.
He descobert com afegir la foto perquè havia d'anar a "redacta" primer...
Per completar el mail només us diré que el meu pensament actual és: VISCA JO.

21/9/10

Nom

La Mar del Cor...es diu Patrícia Bargalló, ja me n'he recordat. Marededéu quina dona. Un dia me la vaig trobar pel carrer i quasi caic desmaiada...

Per cert...no ho entenc, per què no puc posar una foto si l'altre dia ho vaig fer com aquell qui res??

20/9/10

Dolenta

Una amiga m'ha estat explicant un ligue que ha tingut...tota emocionada ella...i jo continuo sense voler lligar. Hi penso i no sé, m'entra mal rotllo!!
De totes maneres, m'han vingut com ganes de ser dolenta...d'agafar algú, liar-m'hi i no fer-li cas. O sigui, enteneu-me...no ho faré perquè no em sembla ètic i tampoc em surt d'aquesta manera però en tinc ganes.
Com d'estar amb algú però sense vincular-me emocionalment. Crec que això no m'havia passat mai. Algú que m'agradés molt però que no m'importés o que acabés de conèixer.
I de fet és absurd perquè a mi quan algú m'agrada ja em comença a importar i generalment, si a algú no el/la conec no m'atrau.
Sentiments contradictoris...

19/9/10

Acció-reacció

De vegades actuem segons la reacció que hem rebut a un comportament anteriorment.
Sembla una mica "animal" però és així.
Ahir vaig anar a un concert d'ELL...és tan absolutament mono...Quan va acabar no li vaig dir res perquè havia de marxar i no el vaig veure. Tenia moltes ganes d'enviar-li un sms i dir-li...no sé, que m'havia agradat el concert, que no li havia pogut dir adéu o algo...
Però és clar, com que ell no ha respost a res del que he fet jo per acostar-m'hi, interpreto que no vol que ens acostem i per tant, passo de dir-li res. Ara ja no estic pensant en que "m'agradi" simplement en que és una persona que m'interessa perquè és diferent de tota la resta i perquè tinc ganes de conèixer-lo...però està vist que ell no.
La manca de reacció al final provoca falta d'acció.

17/9/10

Enamorament

Què penseu que vol dir realment enamorar-se?
Jo penso que és una paraula que va molt més enllà de desitjar ser la parella sexual d'una persona perquè és que jo m'enamoro de persones de totes les edats i fins i tot d'animals o d'objectes...
Vol dir que quan veus a l'objecte de desig (no sexual) se't dibuixa un somriure als llavis involuntari; que quan passa un cert temps sense l'objecte de desig hi comences a pensar molt sovint; que gaudeixes senzillament mirant l'objecte i que se t'infla el pit com en un sospir.
La vida és millor quan penses que existeixen les persones, animals, coses, pobles que estimes i dels/les quals estàs ENAMORADA.
És una paraula que utilitzo molt sovint i m'encanta. Bueno, pel títol del bloc ja ho haureu vist, no? (ho haveu vist??)

16/9/10

Libido


La meva líbido ha tornat a la vida gràcies a la serie INFIDELS. O sigui, adoro al director/a de càsting d'aquesta serie perquè si fos jo, no hi hauria unes actrius més al meu gust, més guapes i més interessants i que em posessin més.
Per favor. És inhumà posar la "Mar del cor de la ciutat" coi...ara no recordo com es diu l'actriu però la trobo GUAPÍSSIMA...bé, doncs posar-la d'stripper BOLLERA!!! Això no es pot aguantar.
Per no parlar de l'Aina Clotet, la Sílvia Bel, la Dolo Bertran...m'encanten...

14/9/10

Poemes

Abans tenia un bloc de poemes...bé, abans n'escrivia però no sé...ara no n'escric.
Abans m'atacaven els poemes i havia d'agafar un full obligatòriament i escriure'ls. Ara no em passa. Se m'haurà acabat la poesia? Potser només necessita aliment.

M'ha fet gràcia perquè he buscat el bloc i he trobat que el posaven de referència com a "blocs de dones" en una pàgina. Jo que em pensava que no se'l miraria mai ningú. El vaig deixar, entre altres coses perquè rebia molts comentaris "spam" i no sé com treure'ls.

Us deixo un poema petit de mostra. No recordava a qui li havia escrit i quan me n'he recordat he somrigut.

El vespre primer vaig somiar-te
i vaig imaginar el teu cos jove.

El vespre segon vam aliar-nos
el teu son i jo per acostar-te’m.

I he vist de veres el teu alenar infantil…
quasi quasi infantil….

Per a Z.

2-12-07

13/9/10

Melanconia

Estic melancòlica perquè, tot i que encara me'n queden dos, ja enyoro els dies de treballar mitja jornada i tenir temps de sobres.
Estic melancòlica perquè, amb la finestra oberta de bat a bat, enyoro ja els dies que ho podré fer i l'hauré de tancar perquè farà fred i serà fosc.
Estic melancòlica perquè cada vegada s'escurça més el dia i es fa fosc més depressa.

Però no estic melancòlica de ningú ni de cap temps passat. Només tinc ganes de mirar endavant, de ser feliç, de riure, de ballar, d'aprendre...però no ho puc evitar, enyoro les pessigolles a la panxa i tenir algú present sempre al meu cap. Enyoro els petons però no de ningú en concret. Al contrari, no vull els petons de qui me n'ha fet per després fer-me mal. Jo sé que no hi ha ningú perfecte i ho accepto però, no tothom serà tan desastre com les dones amb qui he estat, no?

12/9/10

Existeix?

De vegades tinc la sensació que l'amor és com els pisos de protecció oficial. Saps del cert que existeixien i fins i tot coneixes gent que en té però et sembla impossible tenir-ne un tu.
Estic com desanimada (i en aquest cas no és perquè arribi la tardor). Tinc ganes de "lligar" però vull que vagi bé. Abans pensava: encara que vagi malament! Però ara no.
Segur que és possible que algú t'estimi i no deixi de fer-ho al cap de dues setmanes o que no t'estimi un dia sí i un no. O que t'estimi i es noti! Segur que és possible però tinc aquesta sensació que hauré de fer la sol.licitud i aviam si em toca i és com quasi impossible...
I mira que estic molt bé, no estic trista ni melancòlica ni res, al revés, estic alegre com unes castanyoles. M'hauré resignat a ser una "solterona"?

6/9/10

-

Hi ha com una atmosfera de negativitat al meu voltant...i no m'agrada!
- Torno a veure cada dia aquella companya de feina i amiga a qui m'estimo però que sempre ho veu tot negre i que té una història molt rara amb un home i que sempre la fa estar pendent d'ell i EM CAN-SA MOLT. I hi he de parlar cada dia...
- Dos molt bons amics que eren parella s'han separat perquè sempre discutien. O sigui, és molt trist perquè com a que encara s'estimen però veuen q el millor és això.
- Una altra molt bona amiga que també està una mica de baixon perquè es va separar fa poc també diu que està de mal rotllo amb son pare.

Cony...serà que s'acosta la tardor? Si és així que torni la primavera ja, sisplau!! És que estic com trista però a mi no em passa res!! :(

De fet estic contenta perquè demà comencen els nens!

5/9/10

Peli

Avui he pensat que a les pelis "pel.liculeres" l'amor consisteix en que dues persones s'atreguin i s'ho diguin, clar...un cop es fan EL PETÓ ja està tot solucionat, ja està, això és el final o a partir d'aquí tot va bé SEMPRE.

A la vida real no funciona així. Almenys a la meva. La gent et segueix el rotllo i és encantadora però un cop està vist q us agradeu i ho poseu en pràctica...pluf!! Llavors tot és una merda i sembla que això no serveixi per a res, és com si no hagués passat, com si estiguéssis pitjor que al principi. I penso...tan de bo no ens haguessim enrollat mai i ara tot seria més maco!

Dec tenir un dia pessimista però...algun dia continuarà com a les pel.licules pel.liculeres?

4/9/10

Va?

Tinc la sensació que el bloc no funciona bé, no m'actualitza els posts dels blocs "preferits", a algú més li passa??

D'altra banda, tinc un atac d'introversió i tinc moltes ganes d'estar a casa-casa-casa-casa...tot i que això ja m'acostuma a passar cada final d'estiu (encara que faci més calor ara que alguns dies d'agost), amb un amiga vam deduir que era el nostre instint animal de preparar el niu per a l'hivern.

De vegades m'agrada trobar explicacions "animals" als comportaments humans. N'hi ha moltes!!!

1/9/10

Res

Em sento estranya perquè no m'agrada ningú...és com si em faltés alguna cosa.
Estaré madurant?
Estaré agafant embranzida per la pròxima? (que tot podria ser).
Vaig a dormir i no em surt pensar en ningú. Tothom és massa irreal o massa incorrespost com per posar-hi cap mena d'il.lusió.
Només tinc ganes d'estar amb els meus amics.
Bé, només una confessió. Vaig buscar al facebook un altre cop el perfil de l'enamorada de la primera setmana de vacances (no l'he afegida però mira, tenia ganes de saber algo d'ella...) i tan de bo no ho hagués fet! La foto del perfil gairebé em talla la respiració. BUF! (i anava vestida, no us penseu). Gairebé tinc decidit que no m'apuntaré al lloc aquell on potser la veuré sovint...perquè a més és molt lluny i necessito temps per estar a la meva keli...

30/8/10

Lluny

Aix...em posa contenta primer i trista després veure amics que m'estimo molt i que viuen lluny i amb qui no puc quedar un dia qualsevol per a fer un cafè.
M'ha passat amb una amiga que viu a França aquest cap de setmana. Em posava trista de mirar-la i pensar que està tan lluny tot i que la vaig veure fa un mes i la tornaré a veure d'aquí a un mes.
Molt bé, molt bé, m'heu descobert...també té a veure amb el COR. No és que m'agradi però sé que tenim algo especial i és d'aquell tipus de dones que com que saben que a tu t'agraden les dones sempre estan amb el TEMITA.
Que si jo m'he sentit atreta per alguna dona alguna vegada.
Que si no em toquis jijijiji.
Que si naps i que si cols.

En el fons és divertit, és una mena de flirteig que saps positivament que no porta enlloc, és un fi en si mateix.
Vaig anar a buscar-la per ballar (estavem a un ball, és clar) i com que ella estava parlant amb una amiga seva, quan vam començar a ballar em diu "que estàs gelosa?". Em fa somriure. Penso que ella està pensant que m'agraden els dones o que m'agrada ella. I no, de fet no m'agrada, només que me l'estimo molt. Però és molt divertit tenir aquest tipus de relació (ja ho he dit, no?) Bé, vaig a dormir que no estic gaire lúcida per a escriure, ja ho veig...

19/8/10

Passat

Remontem-nos per un moment al 6-11-2008. I jo escrivia al meu diari referent a S.

"Buf. S.
Totalment penjada. I a sobre em ve a veure a la feina.
I a sobre em mira i em toca i m'explica que va estar a punt de liar-se amb una tia però que no, que va arribar a la conclusió que li agraden els tios.
(.../...)
Ja sé, JA SÉ que no passarà res però no puc deixar de pensar-hi, m'agrada moltíssim però és clr, amb aquesta personalitat obsessiva que tinc, segur que se'm passarà ràpidament (o lentament perquè ara ja m'he emmerdat i no puc parar de veure-la!).
Però moriré si no para de tocar-me, d'amorrar-se i de mirar-me com em mira.
És que tinc complexe d'Ally McBeal, no puc parar de visualitzar escenes en què ens enrollem o coses que em diu (que li agrado i tal). La diferència és que en el meu cas mai passaran.
Però és que per mi són com seqüències lògiques que van seguides de les seqüències que ja han succeït a la realitat.
Per exemple quan ella tocava amb les puntes dels dits l'abric que jo tenia a la falda o quan va posar el seu cap fregant la meva espatlla i jo em sentia quasi com si estiguéssim abraçades i em va entrar una calor de cop...i llavors em va dir alguna cosa i jo només vaig poder respondre "eh?" i la cara amb què em va mirar precedia un petó, és que el precedia!! Per què no és cert??!
No llegeix el desig urgent a la meva cara? Però si devia estar com un tomàquet. I podent anar a seure per on va sortir (o sigui, tocant la tia del davant) per què va tornar a entrar tocant-me a mi i posant-me el cul a la car? Què vol?? Que li mossegui com a l'anunci d'Axe xocolata?
I per quèm'explica aquesta història de la seva sortida de l'armari com a hetero? (.../...) No podia ser que la tia amb qui quasi es va liar simplement no li agradés? Això no vol dir que no li agradin les dones.
I a sobre va i em posa al facebook que en una foto que he penjat de quan era petita estic tan MONA I DOLÇA. Buaaaaaaa! Pot parar?
Com diu ma germana: pot parar d'estar tan enamorada de mi? - sense estar-ho, clar- Al final em fliparé i l'hòstia serà major"

En fi, potser continuarà...va seguir "tocant-me" durant molt temps. Encara ho fa ara quan ens veiem...

15/8/10

Somni

No sé a sant de què anava arribant gent a casa que s’havia de quedar a dormir. Jo anava posant gent en llits…tu aquí, tu allà…a tu no et deia res; tu te n’anaves al meu llit i quan ja havia acabat de fer d’amfitriona…jo també me’n tornava al meu llit.

Tu m’obries els llençols, tu com sempre tan a prop, tan abraçable. Començàvem a parlar en veu baixa (la gent dormia, fins i tot algú al llit del costat que ja no existeix, però en el somni encara hi era) i rèiem amb complicitat.

Després només recordo el teu tacte, la teva olor, sentir-te a prop, abraçar-te, l’atracció dels nostres cossos que a la realitat també existeix tot i que tu no vulguis fer-li cas o potser li donis un altre sentit. T’abraçava fort i m’he despertat amb el gust dolç del petó que ens fèiem gairebé sense pensar. Dolç, dolç, dolç com mel i sucre…molt dolç i molt tendre, un petó llargament desitjat i esperat, gens premeditat I molt, molt sentit i espontani. Un petó que es feien soles les nostres llengües mentre nosaltres, com aquell qui diu, parlàvem d’una altra cosa. No teníem temps de pensar-hi.

Potser és el que hauria de passar a la realitat d’una punyetera vegada però és clar, tu no vols, tu ja t’esforces en recordar-me sempre que tens nòvio i que no t’agraden els dones. Tu t’ho perds també perquè tal com vibrem….buf…seria espectacular, ho sé.

No m’has contestat l’sms, segurament perquè ets fora, de vacances, és clar. Tinc ganes de veure’t, que m’abracis i m’agafis la mà com sempre fas però alhora tinc por que això em torni a agradar massa i continui sense conduir enlloc. M’agradaria tenir l’oportunitat d’enamorar-te. Quan ho intentava tot va quedar tallat per la meva historia amb la tercera S. (jo, tu i ella…) però potser és millor perquè sé que mai et tindré. Tu no vols, encara que em posis al facebook lo guapa que estic. Vull veure’t, vull veure’t! Vull tornar a veure’t perquè aquesta nit t’he vist i t’he notat i t’he ensumat i t’he besat.

M’agradaria tenir poders per transmetre el que somio a l’altra part implicada, sempre ho he pensat…

6/8/10

Relax

Estic una mica retirada del món i per això no faig cas al bloc.
Estic de relax.
Estic amb mi mateixa.
Estic tranquil.la.
Estic animada.
Estic esperançada.
Estic pensant, reflexionant però sense rallar-me.
Tinc ganes de vidilla...aviat arribarà...quan arribin les festes majors i torni a veure a tothom...a Ell, a l'Angelet, a l'enamorada-trasbalsadora no crec però encara continuo pensant en l'octubre. Un dia vaig somiar amb ella, agafavem confiança.
Cada vegada estic menys d'acord amb la meva amiga que diu que fugi d'aquestes sensacions. Però si són les que ens fan viure, no? Ella deia que ja sabia com acabaria la meva història amb Ella...i que no l'hauria d'haver viscut. No s'adona que ho necessitava per tancar-ho, per posar les coses al seu lloc, per resoldre-ho. No m'agraden els seus consells (els d'aquesta amiga). Me l'estimo però de vegades no li explico les coses perquè no vull que m'aconselli sempre m'aconsella coses que em fan sentir malament...
Un dia d'aquests hauré de fer una llista de personatges. Si algú entra i es perd, q llegeixi tot el bloc ;) Ara a l'estiu que tenim temps...jejeje.
O si no, que pregunti, m'encanta que em facin preguntes.

1/8/10

Por o què?

Hi ha un fet que m'empeny cap a l'enamorada de la primera setmana, diguéssim, la que em transtornava més i la més impossible...bé, he de decidir si vull anar a un lloc on potser la veuré sovint, on ella també hi serà...endinsar-me en el seu món...i estic ben indecisa. Bé, tinc dos mesos per decidir però vull i no vull alhora!!
D'una banda "la cosa" m'interessa i a més, allò q penso de vegades: no fugis del que vols, sinó al revés!! Però és clar, potser veure-la em farà patir i a més per a no res!
Potser també és estúpid no anar-hi només perquè ella hi serà, no? És infantil? Una amiga meva diu q quan ella es sent així d'envaïda per les emocions, fuig. Diu que fugi, que no val la pena patir-ho, que per què he d'estar a prop d'una persona que em fa patir. Bé, ella no em fa patir, pobre...q no em fa res però jo pateixo perquè m'agrada moltíssim (i no crec que se'm passi si la veig sovint...) i no tinc absolutament res a fer. I em sentiria imbècil i frustrada.
No sé què decidir. Bueno, no ho he de decidir ara, deixaré que fermenti una mica més, potser a l'octubre ho veig diferent, no?
Amb aquests 15 dies q he marxat fora sento q he canviat, q veig moltes coses diferent. Que aquest darrer any he viscut moltes coses que encara no he assimilat...la història amb Ella..recordeu? Per la que vaig obrir el bloc...encara em fa molt de mal perquè és una història molt llarga i potser ara s'ha acabat per sempre i malament, ja l'explicaré ;)

28/7/10

M. V.

M. de V. Així es deia aquella dona (M.) i era de (V.)...va ser una història preciosa tot i q mai va passar res, mai ens vam liar, jo tampoc ho volia perquè m'agradava tantíssim q només podia liar-me amb ella si ens anavem a casar...resulta q al final s'ha casat amb una altra...quines coses, no? Crec que és la única persona amb qui he pensat en casar-me i mira, de les poques que conec que ho estan.
Però em va tractar tan bé, va ser tan dolça, que sempre li agrairé. Jo li vaig dir que m'agradava des del primer dia perquè no ho vaig poder evitar, em posava nerviosíssima. Quan la veia tenia ganes de plorar, era un subidón...increible, poques vegades m'ha tornat a passar i molt menys des del primer dia q conec algú.
Ara, amb la distància dels anys jo crec que ella es va acostar a mi aviam si passava alguna cosa perquè així amb una excusa o una altra venia a dormir a casa sovint però jo la feia dormir a l'altra habitació...potser ara no ho faria però és q no podia suportar la seva proximitat sense que fossim amants. Es llevava i em feia un suc de taronja, cosa que mai ha fet cap de les meves amants i rentava els plats de sopar...super mona, un amor.
És la història més bonica que mai he tingut tot i q no hagi estat verdaderament una història d'amor. Bé, sí, però no correspost ni físic.
Quan va conèixer a la que ara és la seva dona m'ho va explicar gairebé demanant-me perdó i va ser tan bonic q jo no podia parar de plorar, no recordo què em va dir però sé que li hauria agradat enamorar-se de mi. "Tu téns alguna cosa que l'altra gent no té..." això em deia el primer dia que ens vam veure quan ja anava mig pet...
Només un dia ens vam tocar una mica perquè vam ballar juntes però li vaig dir que no ho fes mai més si no és q havia de continuar...perquè seguidament se'n va anar a morrejar-se amb la que estava liada (que per a més inri es deia com jo, quins collons). Va ser terrible, va ser com follar però amb roba, és de les experiències més eròtiques que he tingut mai a part del sexe mateix, és clar, i no sempre!! Jeje.
En fi, fins aquí la història de la M. de V. Ara quan la veig (mooolt de tant en tant) aparto la vista i si puc canvio de vorera al carrer. És massa dolorós, és pitjor q una ex!! Aix. Si el guionsita d torn ens tornés a ajuntar...sense la dona, clar...

27/7/10

Abans

I abans q aparegués l'Àngel, hi va haver una altra aparició. Diferent. Igual d'impactant...però molt diferent. Va ser la obsessió de la primera setmana.
Simplement era d'aquell tipus de persones que no podries trobar més atractives per molt que t'hi esforçessis. Era dolorosament atractiva, no em feia venir ganes d'acostar-m'hi, malgrat que em queia molt bé i segurament no l'hauria trobat tan atractiva si no m'hagués caigut tan bé i no la trobés tan maca com a persona però era tan impossible (vides massa diferents, hetero -aquesta sí-)que em feia mal desitjar-la tant.
Amb les meves amigues quan algú és molt mono o molt maco fem el gest de posar-nos la mà a la galta (són gent mà-a-la-galta) però amb aquesta vaig desobrir un nou lloc on posar-me la mà i no era la galta...precisament. Vaig tenir somnis eròtics amb ella i tot!
El darrer dia vaig sopar davant seu, vaig dir-me va, no siguis tonta, q no mossega: si t'interessa, acosa-t'hi en comptes d'allunyar-te'n! I vaig passar tot el sopar mirant-la, estudiant-la i preguntant-me com és possible que algú sigui tan perfecte, que tingui uns ulls en què una s'hi ofega, un somriure que inunda tota la vall i cada centímetre quadrat de la seva pell sigui la perfecció en carn...
Avui pensava en posar-m'hi en contacte per un assumpte...però no sé...és massa dolorós, que continui sent perfecta al país dels somnis. A la vida real fa massa mal.
Això ja em va passar una vegada amb unad ona que vaig conèixer però això és una altra història i serà explicada en un altre post...

Penjada

He anat a veure a la meva germana a casa seva i quan han arribat els seus companys de pis s'han posat a parlar d'ella! Sí, de l'Angelet, ja us he dit que teniem molts amics en comú (entre ells la meva germana i els seus companys de pis). Sense preguntar-ho m'han informat del seu estat civil i tot: sembla ser que estava amb un noi que no li agradava però ja l'ha deixat...està bé...pel que sé per una altra amiga comuna, també li han agradat noies algun cop.
Aix...ben penjada!

26/7/10

Angelet

Així va batejar-la un amic meu quan li vaig dir: mira que bonica, no puc parar de mirar-la en tota la setmana, estic embobada.

Us ha passat mai que hi ha algú que sempre t'ha fascinat? La conec des de fa molts anys però així, només de vista, i sabem qui som perquè tenim molts amics en comú però fins ara no l'havia tractada. He passat aquesta última setmana fent un curs amb ella i ha passat el q ja em temia quan la meva germana em va dir que ens trobariem allà: me n'he penjat. M'he penjat del seu somriure tan blanc ple de lluna, del seu posat masculí, dels seus ulletes verds a estones rera les ulleres, dels eus peus (que no sé per què em feien venir ganes de tocar-los)...l'he afegida al facebook, però no sé, suposo que la propera vegada que ens trobem ens tornarem a saludar i prou...ara necessitaria l'ajuda d'un guionista i unes circumstàncies adients però no crec que passin. Bé, ja em passarà, ha sigut bonic contemplar-la una setmana. Molt.
L'últim dia volia dir-li "tens un somriure molt bonic" però no vaig tenir ocasió. M'ho guardo, potser algun dia li diré.

Aquest és el capítol de la segona setmana. Properament vindrà el de la primera (una altra penjamenta, sí). Sort que vaig marxar pensant: no tinc ganes de penjar-me de ningú...perquè si no...

25/7/10

:D

Ara més que mai faig honor al títol del bloc...en dues setmanes m'he enamorat del món, de la vida, de tothom, de mi mateixa...estic molt feliç i he acomplert tots els objectius: deixar-me dur, deixar-me sorprendre, desconnectar, ordenar les emocions (bueno, s'han ordenat soles) deixar anar llast...i omplir-me els pulmons de gent que m'ha fet sentir GENIAL. M'he sentit molt estimada!!
Un consell petit: balleu!!!
Gràcies pels comentaris, m'ha fet molta ilu llegir-los avui després del que a mi m'han semblat mil anys...us he fet cas sense haver-vos llegit, quina compenetració...jejeje.
Demà us explico detalls, moments, sensacions, emocions...buf, són tantes...en resum: AMOR (del de veritat, de l'universal).

10/7/10

Estiu

Bé, amb les coses així, una mica tristes però no dramàtiques, marxo de vacances. Tinc ganes de desconnectar, de no pensar en res, de vegetar i que les idees i les emocions s'ordenin. Han sigut moltes últimament. Massa.
No us he explicat q li vaig enviar un missatge a Ella...de bon rotllo, pq em sentia bé i em venia de gust dir-li algo i s'ho va prendre fatal i em va clavar un moc que encara estic flipant ara. Em va fer molt de mal i ho tinc aquí, al pit, present. Però vaja, tampoc no hi vull donar més voltes.
Quan torni, ja veurem.
Ah, i una cosa bona: ahir vaig trobar una persona que em va fer molta il.lusió, q feia molt q no veia i q havia sigut important per mi i vaig recordar-me a mi mateixa: què hi ha d'allò de deixar-se sorprendre?? :)
Bon estiu i fins aviat!!

7/7/10

Carta

Ahir vaig escriure-li una carta (que no li enviaré, evidentment). Avui han dit a la tele que tots ens tornem poetes quan ens toca l'amor (ara em vé al cap la cançó "si em tira l'amor i em toca, si em toca bé em tocarà"). M'agrada la poesia, potser una mena de gen poètic em fa enamorar-me i patir l'amor. Però voldria gaudir-lo per una vegada...
Us enganxo un tros de la carta...la postdata, quan ja havia signat i no podia parar d'escriure-li. Tinc un nus a l'estómac. És ell. L'hi tinc cargolat.
El final de la carta deia..."No sé,-----, què puc fer?"
Aquí vaig posar la data i la signatura. I vaig continuar a baix.

"Se m'omple la boca, l'ànima, el cor quan dic el teu nom. M'omple tota (i aquí hi ha el seu nom omplidor en majúscules i subratllat). Em sembla tan bonic. Ets preciós i mira que m'ha costat anys descobrir-ho...i no sé per què ho he hagut de fer si tu mai em faràs cas.
Mai m'hauria imaginat que em sentiria així per tu. Ni boja ho hauria dit. I ara no estic boja. Només mig enamorada.
Dues setmanes (una mi mitja ja) i potser ens trobem a ----...el lloc més bonic de tots els que he visitat...I si pogués tornar a veure aquella mirada en els teus ulls. La que ara esquivem. Tu també.
No sé què vau parlar amb el (l'amic comú) perquè ho vegi tan absolutametn impossible però igual com jo veig clarament impossible (altres coses, diguéssim...q algú altre faci cas a algú altre). Simplement ho sé. Si et pogués captivar. Aviam com diu al guineu que es fa?
- S'ha de ser molt pacient. Per començar t'asseuràs una mica lluny de mi, així, a l'herba. Jo et miraré de reüll i tu no diràs res. El llenguatge és una font de malentesos. Però cada dia et podràs asseure una mica més a prop...-
M'és igual que després em toqui plorar. Llora ahora y rie luego...o al revés.
Per avui ja he plorat prou."

6/7/10

Evidències

Quan estic de mal humor...i estar trista em posa de mal humor...odio q la gent em digui coses evidents com:

- És normal el que et passa
- Ens passa a tots
- El temps ho cura tot
- Te l'has de treure del cap
- Deu ser que no és per tu
- Trobaràs algú altre millor
- El mar és plè de peixos

Tot això JA HO SÉ PERRRRRFECTAMENT!!! Penso: per dir això millor calla. Encara em posa de més mal humor...penso...us penseu que sóc tonta o que tinc 15 anys o què??
I potser jo també responc això en algunes ocasions i algú també m'odia.

5/7/10

Tristesa 05613784

Estic trista perquè és tan absolutament mono i no li puc dir perquè sé que si li dic es produirà l'efecte rebot i encara voldrà allunyar-se més de mi.
I em fa molt de mal que qui a mi m'interessa com a "ligue" no s'interessi per mi en aquest sentit. Em fa sentir petita, tonta, il.lusa, no sé, com si no veiés la realitat, em fa sentir imbècil com si una veu em digués: "però què fas volent algo amb aquesta persona, que no ho veus que mai et correspondrà o què?". No sé, tindrà això algo que veure amb el complex d'Edip o d'Electra?
No vull, no vull, no vull ODIO enamorar-me d'algú impossible, és que és el que em fa sentir pitjor del món i no paro de fer-ho. Intento temptejar el terreny abans de fer-me il.lusions però com que m'enamoro fins de les pedres...em falta no res per penjar-me com una burra.
I el q més trista em posa és això: q no li puc dir.
I no, vale, la meva intenció no era fer-me la seva col.lega però és clar, amb el tipus de "relació" q tenim ara (jo vaig als seus concerts i ens veiem allà i xerrem 5 minuts. I bueno, no és q vagi als seus concerts només per ell, fa molt temps q hi vaig) mai no farem res de bo perquè ell em veu com una "fan" entre cent mil d'altres. Així no el puc captivar.

"Per mi, de moment només ets un nen igual que cent mil altres nens. I no et necessito. I tu tampoc no em necessites. Per tu només sóc una guineu igual que cent mil altres guineus. Però, si em captives, ens necessitarem l'un a l'altre. Per mi seràs únic al món. Per tu, jo seré única al món..."

4/7/10

Desacords

He estat parlant amb les meves amigues sobre el que ha passat...bé, com sempre faig (moriria sense elles) i opinen coses diferents.
Algunes opinen com jo: que és un soso i q ell s'ho perd.
Altres opinen que m'hauria de resignar: no sempre agradem a qui ens agrada i hi ha gustos per tot. És clar q ténen raó, en ténen, però penso que no enténen el que vull dir (en ténen però no entenen...que bo, no?). Jo no vull dir que li hagi d'agradar per força perquè sóc la millor, simplement dic que podria haver mostrat un pèl més d'interès, si més no, podriem ser col.legues o compartir bones estones, converses, concerts, cervesetes...això no té res a veure amb si li agrado "com a parella" o no.
Doncs no hi ha manera de fer-los entrar això a la mollera i ara semblo una egocènctrica creguda. Simplement dic q ell és tonto per no haver-me fet gens ni mica de cas i haver-me parat els peus tan radicalment quan jo no li he parlat de res "amorós", simplement m'hi he acostat com a amiga. Penso q és tancat de mires per no deixar que les coses que passen al seu voltant es filtrin a la seva vida i l'alterin. Val, és així, doncs molt bé, hi té tot el dret. Però és tonto. I a qualsevol li diria el mateix, no és perquè sigui ell q hagi passat absolutament de mi. És un pensament q puc aplicar a molta altra gent.
Ahir ens vam veure i va ser tot molt fred. Definitivament ja no em sorpren gens. O sigui que està clar que s'ha acabat del tot. Per mi la primera. Ara ell ja no m'interessa a mi tampoc. Avui ens tornem a veure...però em fa hasta mandra.

1/7/10

Carbassa

Mira, ara feia temps que no afegia una carbassa com aquesta a la meva col.lecció...
Finalment el meu amic ha parlat amb ell...i bueno, van parlar de mi perquè diu que se n'havia adonat (tampoc fa falta ser molt llest, que no dissimulo gaire). Diu el meu amic que no tinc res a fer.
Doncs si no tinc res a fer no faig res. S'ha acabat. Fue bonito mientras duró...però sincerament us ho dic, no ho dic per suggestionar-me, penso sincerament que ELL s'ho perd!! I que és un soso sense haver intentat res de res, ni quedar alguna vegada tipo aviam què passava, sabeu? No sé, penso: malament no li caic, tampoc só tan lletja (normaleta), la gent no pot posar una mica de ganes i d'il.lusió a la vida?? Simplement intueixes que a algú li agrades i decideixes a l'instant que no. Doncs molt bé home, pitjor per ell, que es qeudi a casa seva amuermat que jo me'n vaig a buscar un/a altre/a que hi posi més emoció. Bon vent!!

30/6/10

Veieu?

Com havia de fer cas al meu instint? M'ha respost que no creu que hi vagi.
El missatge que jo rebo és que no vol quedar amb mi. Val, no passa res, no és obligatori. Però ja no li proposaré més.
No és que em posi derrotista del tot: no sé per què no vol quedar amb mi. Però m'ha quedat clar que no vol.
No li hauria d'haver dit. L'instint em deia que no. Hi ha massa impaciència en l'ambient...
Diumenge concertet, amb la calma i bueno, doncs si no em diu res, no em diu res. I si mai passa res, doncs res. Recordaré amb humor q una època em va fer tilin.
I em tornaré a fixar en algú altre. Que no heu vist el títol del blog? Estar enamorat(da) i no saber la casa...si ja m'ho diu ma mare des de fa anys...
Només una frase derrotista va: ho veieu com jo no interesso als homes? I sí, les dones també m'interessen però no he estat amb cap home perquè no em fan cas! Les dones de vegades sí!
La meva ex-ex (Ella, recordeu?) s'estranyava d'aquest fet però cada vegada es constata.

29/6/10

Incongruències

Ahir vaig decidir que no li diria res.
I ja li he dit ara per divendres. Ho enteneu? Jo no. Però ho he fet. Au, ja està.
He estat parlant amb una amiga i mira, m'ha convençut i fins i tot m'ha redactat e missatge i com que m'ha semblat bé...uix! Se m'ha enviat!!
Encara no m'ha contestat però penso que ja ho farà o fins i tot m'il.lusiono pensant que potser em trucarà...
Deixar-se sorprendre és una actitud, oi?

28/6/10

ESO

I no em refereixo a l'Educació secundària obligatòria no....
Em refereixo a aquell acudit que diu "- Bailas? - No - Y eso?? - Eso es mi amiga y tampoco baila".
I avui no tinc l'autoestima baixa però és un fenòmen que em persegueix des de fa anys i és el fenòmen d'anar amb una amiga guapa (sí, la que vaig dir que venia a Sant Joan i que tenia por q Ell es fixés en ella pel simple fet de que SEMPRE passa). Jo me l'estimo molt però sincerament us dic que no la trobo tan guapa!! Normal!!
Bé, doncs per sort Ell no m'ha dit res de la meva amiga (de moment...) però el meu amic sí i no és que estigui gelosa perquè el meu amic no m'agrada i m'encantaria que trobés parella i si estigués amb la meva amiga aquesta estaria contentíssima!! No és aquest tipus de gelos.
És que em fot que tots els nois que coneixen a la meva amiga invariablement han de fer el comentari de lo bona que està i lo molt que els hi ha agradat. No puc evitar que em faci MOLTA RÀBIA. Porto mitja vida aguantant-ho, i moltes vegades, sobretot quan erem adolescents, m'he hagut de sentir ESO. L'amiga lletja!! I és que hi ha hagut gent que fins i tot ens ha estat parlant a les dues EN SINGULAR!! Com si jo no hi fos, directament!! I bueno, quan dic gent vull dir TIOS. És mala educació, no?
Què voleu, a mi m'afecta! Estic cansada ja del fenòmen AMIGA i del fenòmen ESO.
Eso es mi amiga y tampoco baila. I quan anem amb ella ens convertim en ESO.
El meu amic ha passat olímpicament de dir-me res a mi sobre el que a mi m'agrada i en canvi no s'ha pogut estar de comentar que bona que estava la meva amiga i penso: ai maco, ves a cagar un rato!
Si és q al final serà veritat que tots els homes són iguals, no?
Em tornaré a fer lesbiana, eh?? Jajajja. Aix, de vegades em faig gràcia a mi mateixa.

26/6/10

Terme mig

Finalment no he fet ni una cosa ni l'altra. Com? Us preguntareu...no?

Bé, doncs li he enviat un sms (vale, vale, li he dit algo!) dient-li que si tenia algun plà interessant per aquest vespre, que havia estat tot el dia tancada a casa. Dir això és una mica neutre-impersonal, no?

De fet, igual que quan vaig anar al seu concert d'aquell altre grup, no tenia ganes de sortir. Fins a últim moment no he decidit si li enviaria el missatge o no...l'he enviat com si diguessim, sense haver-ho decidit.

Bé, m'ha contestat que estava amb la família i que salut. Penso mira...una conversa curta i intrascendent però q posa un punt de llum, no trobeu? Aix, si sabés que pensa en mi...

Dualitat

Ara penso que:

1) M'agradaria trucar-lo, quedar amb ell, simplement xerrar-hi com dijous. Haver-lo convidat a l'obra de teatre que vaig anar a veure ahir (permeteu-me l'incís de convidar-vos al Llantiol a veure Comedy tonight) i dir-li "em véns de gust" o coses que he pensat sobre les seves cançons...

2) Vull deixar passar el temps, anar molt a poc a poc i deixar que le coses flueixin i es construeixin soles. Fer cas a l'instint que em diu que m'esperi, que ho deixi reposar, fermentar...que realment no sé què em trobaré. Que diu el meu amic que ell és "així" i que potser em farà patir i que tindré un altre taradet a la meva col.lecció i jo ja n'estic tipa, vull estar bé, tranquil.la i sense patir.

Finalment la conclusió és que tinc ganes de fer-me cas i l'instint em diu q m'esperi, que diumenge que vé ens veurem i que tard o d'hora tornarem a parlar i que sempre sóc a temps de dir-li el que li vull dir, no cal que sigui ara; potser a deshora, potser seria sembrar en terra no prou llaurada...espera't, espera't...les coses ténen el seu moment.

El fet de tenir tantes ganes de parlar-hi però no voler-ho fer fa que s'accentuin les ganes que tinc que ell em digui alguna cosa. Però ésclar...això no puc controlar-ho...en fi.

24/6/10

Sorpresa!!

M'ha trucat!! I res, per xerrar amb mi. Estic tan emocionada que potser ho estic massa i tot.
Val a dir que al missatge li deia que no m'havia fet gaire cas...i goita, quino plora no mama tu!!
És que em vé molt de gust. Ell. Algun dia li diré. Em véns de gust.

Tristesa 0,5

Bueno...doncs la veritat és que no em va fer ni cas. Saludar-nos i prou.
Molt soso per ser la nit de sant joan. Van acabar el concert i van marxar, res, pimpam.
La part bona és que va venir EL MEU AMIC. Sí sí, el q també és amic seu. I bueno, vam parlar una mica i vaig arribar a la conclusió que potser que ataqui una mica més o li digui algo perquè si no, es quedarà en el record del que mai va ser. I si potser mai pot ser el q jo voldria en aquests moments, potser sí q pot ser algo. El q no vull és q hagi sigut no-res.

El que realment em posa trista és q ahir no em va sorprendre res. Bé sí: negativament.
I li vaig enviar un missatge i no em va contestar(després del concert). Snif.

Però, ah! El concert va ser xulissim!!! I m'ho vaig passar molt bé!!

22/6/10

Naturalitat

El que em posa més nerviosa de demà (recordeu: nou concert del seu grup i clar, implícitament revetlla de sant joan!) la naturalitat. M'explico.
Jo voldria, per exemple, que després del concert sortissim, fessim la copeta, estiguessim amb ells (els del grup, ell inclòs, és clar) però el que no voldria per res del món és que quedés forçat. Vaig amb una amiga q tb els coneix i dues q no tant...i és clar, ells han de recollir i totes aquestes coses...però no vull que ens saludem i prou...això és el que em fa por i el que em posa nerviosa (com he dit al principi) és intentar aconseguir l'objectiu sense que quedi forçat.
A més, estic estressada per la feina i clar, tot plegat s'acumula tot plegat...
NERRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRVISSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS.
Bona revetlla a tothom i a totdon.

21/6/10

Interpretacions

Responent també al comentari del post anterior (comentaristes, encara que sigueu poques m'inspireu).
No cregueu que això de fer coses contradictòries i d'anar un pas endavant i dos enrera és patrimoni dels homes...les dones també fan exactament el mateix.
Però això m'ha dut a pensar que potser part del "problema", de les contradiccions que es presenten en el comportament dels altres, potser és la nostra interpretació de les seves accions.
En el meu cas ja us vaig dir que el fet que em fes un petó o que estigués content que l'anés a veure no volia dir res perquè tot això ja ha passat quan ell tenia parella i a mi no m'agradava ell sinó la susodicha parella...
Llavors realment potser mai he fet cap pas endavant...bueno jo sí però ell no. Per tant no en pot fer cap enrera tampoc.
I no només ho penso per mi sinó per una amiga que està "no sortint" amb un taradet (pon un tarado en tu vida!!) i de vegades s'emporta "xascos" perquè realment ella dona una interpretació diferent d'ell (no sé qui s'equivoca) a les coses que passen entre ells dos...ara no us ho explicaré perquè és un lio però mira...avui he pensat en això....
Amb la meva feina he après a no interpretar massa, a no jutjar, a intentar veure els fets tal com son...i només constatar-los com a tals. A la "vida" no es pot fer així tan radicalment però a vegades va bé, no et frustres tant ni tan sovint.