30/8/10

Lluny

Aix...em posa contenta primer i trista després veure amics que m'estimo molt i que viuen lluny i amb qui no puc quedar un dia qualsevol per a fer un cafè.
M'ha passat amb una amiga que viu a França aquest cap de setmana. Em posava trista de mirar-la i pensar que està tan lluny tot i que la vaig veure fa un mes i la tornaré a veure d'aquí a un mes.
Molt bé, molt bé, m'heu descobert...també té a veure amb el COR. No és que m'agradi però sé que tenim algo especial i és d'aquell tipus de dones que com que saben que a tu t'agraden les dones sempre estan amb el TEMITA.
Que si jo m'he sentit atreta per alguna dona alguna vegada.
Que si no em toquis jijijiji.
Que si naps i que si cols.

En el fons és divertit, és una mena de flirteig que saps positivament que no porta enlloc, és un fi en si mateix.
Vaig anar a buscar-la per ballar (estavem a un ball, és clar) i com que ella estava parlant amb una amiga seva, quan vam començar a ballar em diu "que estàs gelosa?". Em fa somriure. Penso que ella està pensant que m'agraden els dones o que m'agrada ella. I no, de fet no m'agrada, només que me l'estimo molt. Però és molt divertit tenir aquest tipus de relació (ja ho he dit, no?) Bé, vaig a dormir que no estic gaire lúcida per a escriure, ja ho veig...

19/8/10

Passat

Remontem-nos per un moment al 6-11-2008. I jo escrivia al meu diari referent a S.

"Buf. S.
Totalment penjada. I a sobre em ve a veure a la feina.
I a sobre em mira i em toca i m'explica que va estar a punt de liar-se amb una tia però que no, que va arribar a la conclusió que li agraden els tios.
(.../...)
Ja sé, JA SÉ que no passarà res però no puc deixar de pensar-hi, m'agrada moltíssim però és clr, amb aquesta personalitat obsessiva que tinc, segur que se'm passarà ràpidament (o lentament perquè ara ja m'he emmerdat i no puc parar de veure-la!).
Però moriré si no para de tocar-me, d'amorrar-se i de mirar-me com em mira.
És que tinc complexe d'Ally McBeal, no puc parar de visualitzar escenes en què ens enrollem o coses que em diu (que li agrado i tal). La diferència és que en el meu cas mai passaran.
Però és que per mi són com seqüències lògiques que van seguides de les seqüències que ja han succeït a la realitat.
Per exemple quan ella tocava amb les puntes dels dits l'abric que jo tenia a la falda o quan va posar el seu cap fregant la meva espatlla i jo em sentia quasi com si estiguéssim abraçades i em va entrar una calor de cop...i llavors em va dir alguna cosa i jo només vaig poder respondre "eh?" i la cara amb què em va mirar precedia un petó, és que el precedia!! Per què no és cert??!
No llegeix el desig urgent a la meva cara? Però si devia estar com un tomàquet. I podent anar a seure per on va sortir (o sigui, tocant la tia del davant) per què va tornar a entrar tocant-me a mi i posant-me el cul a la car? Què vol?? Que li mossegui com a l'anunci d'Axe xocolata?
I per quèm'explica aquesta història de la seva sortida de l'armari com a hetero? (.../...) No podia ser que la tia amb qui quasi es va liar simplement no li agradés? Això no vol dir que no li agradin les dones.
I a sobre va i em posa al facebook que en una foto que he penjat de quan era petita estic tan MONA I DOLÇA. Buaaaaaaa! Pot parar?
Com diu ma germana: pot parar d'estar tan enamorada de mi? - sense estar-ho, clar- Al final em fliparé i l'hòstia serà major"

En fi, potser continuarà...va seguir "tocant-me" durant molt temps. Encara ho fa ara quan ens veiem...

15/8/10

Somni

No sé a sant de què anava arribant gent a casa que s’havia de quedar a dormir. Jo anava posant gent en llits…tu aquí, tu allà…a tu no et deia res; tu te n’anaves al meu llit i quan ja havia acabat de fer d’amfitriona…jo també me’n tornava al meu llit.

Tu m’obries els llençols, tu com sempre tan a prop, tan abraçable. Començàvem a parlar en veu baixa (la gent dormia, fins i tot algú al llit del costat que ja no existeix, però en el somni encara hi era) i rèiem amb complicitat.

Després només recordo el teu tacte, la teva olor, sentir-te a prop, abraçar-te, l’atracció dels nostres cossos que a la realitat també existeix tot i que tu no vulguis fer-li cas o potser li donis un altre sentit. T’abraçava fort i m’he despertat amb el gust dolç del petó que ens fèiem gairebé sense pensar. Dolç, dolç, dolç com mel i sucre…molt dolç i molt tendre, un petó llargament desitjat i esperat, gens premeditat I molt, molt sentit i espontani. Un petó que es feien soles les nostres llengües mentre nosaltres, com aquell qui diu, parlàvem d’una altra cosa. No teníem temps de pensar-hi.

Potser és el que hauria de passar a la realitat d’una punyetera vegada però és clar, tu no vols, tu ja t’esforces en recordar-me sempre que tens nòvio i que no t’agraden els dones. Tu t’ho perds també perquè tal com vibrem….buf…seria espectacular, ho sé.

No m’has contestat l’sms, segurament perquè ets fora, de vacances, és clar. Tinc ganes de veure’t, que m’abracis i m’agafis la mà com sempre fas però alhora tinc por que això em torni a agradar massa i continui sense conduir enlloc. M’agradaria tenir l’oportunitat d’enamorar-te. Quan ho intentava tot va quedar tallat per la meva historia amb la tercera S. (jo, tu i ella…) però potser és millor perquè sé que mai et tindré. Tu no vols, encara que em posis al facebook lo guapa que estic. Vull veure’t, vull veure’t! Vull tornar a veure’t perquè aquesta nit t’he vist i t’he notat i t’he ensumat i t’he besat.

M’agradaria tenir poders per transmetre el que somio a l’altra part implicada, sempre ho he pensat…

6/8/10

Relax

Estic una mica retirada del món i per això no faig cas al bloc.
Estic de relax.
Estic amb mi mateixa.
Estic tranquil.la.
Estic animada.
Estic esperançada.
Estic pensant, reflexionant però sense rallar-me.
Tinc ganes de vidilla...aviat arribarà...quan arribin les festes majors i torni a veure a tothom...a Ell, a l'Angelet, a l'enamorada-trasbalsadora no crec però encara continuo pensant en l'octubre. Un dia vaig somiar amb ella, agafavem confiança.
Cada vegada estic menys d'acord amb la meva amiga que diu que fugi d'aquestes sensacions. Però si són les que ens fan viure, no? Ella deia que ja sabia com acabaria la meva història amb Ella...i que no l'hauria d'haver viscut. No s'adona que ho necessitava per tancar-ho, per posar les coses al seu lloc, per resoldre-ho. No m'agraden els seus consells (els d'aquesta amiga). Me l'estimo però de vegades no li explico les coses perquè no vull que m'aconselli sempre m'aconsella coses que em fan sentir malament...
Un dia d'aquests hauré de fer una llista de personatges. Si algú entra i es perd, q llegeixi tot el bloc ;) Ara a l'estiu que tenim temps...jejeje.
O si no, que pregunti, m'encanta que em facin preguntes.

1/8/10

Por o què?

Hi ha un fet que m'empeny cap a l'enamorada de la primera setmana, diguéssim, la que em transtornava més i la més impossible...bé, he de decidir si vull anar a un lloc on potser la veuré sovint, on ella també hi serà...endinsar-me en el seu món...i estic ben indecisa. Bé, tinc dos mesos per decidir però vull i no vull alhora!!
D'una banda "la cosa" m'interessa i a més, allò q penso de vegades: no fugis del que vols, sinó al revés!! Però és clar, potser veure-la em farà patir i a més per a no res!
Potser també és estúpid no anar-hi només perquè ella hi serà, no? És infantil? Una amiga meva diu q quan ella es sent així d'envaïda per les emocions, fuig. Diu que fugi, que no val la pena patir-ho, que per què he d'estar a prop d'una persona que em fa patir. Bé, ella no em fa patir, pobre...q no em fa res però jo pateixo perquè m'agrada moltíssim (i no crec que se'm passi si la veig sovint...) i no tinc absolutament res a fer. I em sentiria imbècil i frustrada.
No sé què decidir. Bueno, no ho he de decidir ara, deixaré que fermenti una mica més, potser a l'octubre ho veig diferent, no?
Amb aquests 15 dies q he marxat fora sento q he canviat, q veig moltes coses diferent. Que aquest darrer any he viscut moltes coses que encara no he assimilat...la història amb Ella..recordeu? Per la que vaig obrir el bloc...encara em fa molt de mal perquè és una història molt llarga i potser ara s'ha acabat per sempre i malament, ja l'explicaré ;)