Visca!

Al final li he dit a la balladora si aquest cap de setmana s'animava a venir...M'ha dit que i tant que se'n recordava i que potser sí! I que moltes gràcies i blablabla. Estaré molt contenta si ve però sé que si no ve no estaré trista, ens veurem.
M'agrada aquesta faceta que no tenia quan era adolescent: si surt bé, estic molt contenta, però si surt malament (en aquest cas, que no vingui, diguessim) no estic malament. Estic igual que abans.
Això deu ser la serenitat que et donen els anys...no? Se'n diu madurar?

Rancietat.

Potser ho fa la tardor, però tinc la sensació que tothom està molt ranci/a.
Només tinc ganes d'estar a casa sola amb la meva gata i fer coses com mirar la tele o endreçar.
No tinc gaire temps per fer-ho però.
Últimament només faig posts així, de punts i apart, no?
Encara em crea conflicte el que deia ahir: actuar o no actuar? Però decideixo no fer-ho perquè és el que sento. Perquè sento que ja arribarà el moment de sí fer-ho. Però alhora em moro de ganes de demanar-li a la noia balladora: AL FINAL PODRÀS VENIR?? M'agradaria molt. La trobo a faltar...estic tova.
Aquest cony de temps....

Mocador

Aquest cop sí que no...ejem...penso correr massa.
No penso fer res que no tingui ganes de fer i que no em surti en aquell moment espontani.
L'última vegada que em va agradar algú crec que la vaig parir per precipitar-me i per fer cas de gent estressada que em deia que havia d'"atacar".
Aquest cop no els hi explicaré.
No faré res fora de to.
Esperaré, estaré disponible i actuaré quan calgui i si cal.
Jo he fet passos i ella també. No sé on ens duran però de moment sé que ens han acostat perquè fins fa ben poc ni ens coneixiem.
Avui m'ha caigut la jaqueta i una companya me l'ha collit. He recordat quan ahir em va passar el mateix, em va caure el mocador i quan me'n vaig adonar i em vaig girar amb cara de "ai! El meu mocador!" ella (la del pas doble) estava darrera amb el meu mocador a la mà, esperant pacientment i amb un somriure encantador.
L'he trobat a faltar.

Pas doble

Un dia vaig ballar un pasdoble amb una noia.
Avui l'he vista per primer cop des que vam ballar el pas doble i després ens miravem.
Quin pas doble...buf. No sé si era doble o triple!
No haviem parlat quasi gens abans del dia del ball.
Ahir va preguntar per mi i avui m'ha fet un munt de cas i m'ha preguntat un munt de coses (que on vivia, que de què treballava...) i m'ha cuidat. M'he sentit molt bé.
No hem ballat :( Però ho farem, perquè ens tornarem a veure segur.
Estic contenta :)
Li agrada molt la muntanya.

Foto

Aqueeeeeeeeeesta és.
En moviment guanya molt...us ho dic.
He descobert com afegir la foto perquè havia d'anar a "redacta" primer...
Per completar el mail només us diré que el meu pensament actual és: VISCA JO.

Nom

La Mar del Cor...es diu Patrícia Bargalló, ja me n'he recordat. Marededéu quina dona. Un dia me la vaig trobar pel carrer i quasi caic desmaiada...

Per cert...no ho entenc, per què no puc posar una foto si l'altre dia ho vaig fer com aquell qui res??

Dolenta

Una amiga m'ha estat explicant un ligue que ha tingut...tota emocionada ella...i jo continuo sense voler lligar. Hi penso i no sé, m'entra mal rotllo!!
De totes maneres, m'han vingut com ganes de ser dolenta...d'agafar algú, liar-m'hi i no fer-li cas. O sigui, enteneu-me...no ho faré perquè no em sembla ètic i tampoc em surt d'aquesta manera però en tinc ganes.
Com d'estar amb algú però sense vincular-me emocionalment. Crec que això no m'havia passat mai. Algú que m'agradés molt però que no m'importés o que acabés de conèixer.
I de fet és absurd perquè a mi quan algú m'agrada ja em comença a importar i generalment, si a algú no el/la conec no m'atrau.
Sentiments contradictoris...

Acció-reacció

De vegades actuem segons la reacció que hem rebut a un comportament anteriorment.
Sembla una mica "animal" però és així.
Ahir vaig anar a un concert d'ELL...és tan absolutament mono...Quan va acabar no li vaig dir res perquè havia de marxar i no el vaig veure. Tenia moltes ganes d'enviar-li un sms i dir-li...no sé, que m'havia agradat el concert, que no li havia pogut dir adéu o algo...
Però és clar, com que ell no ha respost a res del que he fet jo per acostar-m'hi, interpreto que no vol que ens acostem i per tant, passo de dir-li res. Ara ja no estic pensant en que "m'agradi" simplement en que és una persona que m'interessa perquè és diferent de tota la resta i perquè tinc ganes de conèixer-lo...però està vist que ell no.
La manca de reacció al final provoca falta d'acció.

Enamorament

Què penseu que vol dir realment enamorar-se?
Jo penso que és una paraula que va molt més enllà de desitjar ser la parella sexual d'una persona perquè és que jo m'enamoro de persones de totes les edats i fins i tot d'animals o d'objectes...
Vol dir que quan veus a l'objecte de desig (no sexual) se't dibuixa un somriure als llavis involuntari; que quan passa un cert temps sense l'objecte de desig hi comences a pensar molt sovint; que gaudeixes senzillament mirant l'objecte i que se t'infla el pit com en un sospir.
La vida és millor quan penses que existeixen les persones, animals, coses, pobles que estimes i dels/les quals estàs ENAMORADA.
És una paraula que utilitzo molt sovint i m'encanta. Bueno, pel títol del bloc ja ho haureu vist, no? (ho haveu vist??)

Libido

La meva líbido ha tornat a la vida gràcies a la serie INFIDELS. O sigui, adoro al director/a de càsting d'aquesta serie perquè si fos jo, no hi hauria unes actrius més al meu gust, més guapes i més interessants i que em posessin més.
Per favor. És inhumà posar la "Mar del cor de la ciutat" coi...ara no recordo com es diu l'actriu però la trobo GUAPÍSSIMA...bé, doncs posar-la d'stripper BOLLERA!!! Això no es pot aguantar.
Per no parlar de l'Aina Clotet, la Sílvia Bel, la Dolo Bertran...m'encanten...

Poemes

Abans tenia un bloc de poemes...bé, abans n'escrivia però no sé...ara no n'escric.
Abans m'atacaven els poemes i havia d'agafar un full obligatòriament i escriure'ls. Ara no em passa. Se m'haurà acabat la poesia? Potser només necessita aliment.

M'ha fet gràcia perquè he buscat el bloc i he trobat que el posaven de referència com a "blocs de dones" en una pàgina. Jo que em pensava que no se'l miraria mai ningú. El vaig deixar, entre altres coses perquè rebia molts comentaris "spam" i no sé com treure'ls.

Us deixo un poema petit de mostra. No recordava a qui li havia escrit i quan me n'he recordat he somrigut.

El vespre primer vaig somiar-te
i vaig imaginar el teu cos jove.

El vespre segon vam aliar-nos
el teu son i jo per acostar-te’m.

I he vist de veres el teu alenar infantil…
quasi quasi infantil….

Per a Z.

2-12-07

Melanconia

Estic melancòlica perquè, tot i que encara me'n queden dos, ja enyoro els dies de treballar mitja jornada i tenir temps de sobres.
Estic melancòlica perquè, amb la finestra oberta de bat a bat, enyoro ja els dies que ho podré fer i l'hauré de tancar perquè farà fred i serà fosc.
Estic melancòlica perquè cada vegada s'escurça més el dia i es fa fosc més depressa.

Però no estic melancòlica de ningú ni de cap temps passat. Només tinc ganes de mirar endavant, de ser feliç, de riure, de ballar, d'aprendre...però no ho puc evitar, enyoro les pessigolles a la panxa i tenir algú present sempre al meu cap. Enyoro els petons però no de ningú en concret. Al contrari, no vull els petons de qui me n'ha fet per després fer-me mal. Jo sé que no hi ha ningú perfecte i ho accepto però, no tothom serà tan desastre com les dones amb qui he estat, no?

Existeix?

De vegades tinc la sensació que l'amor és com els pisos de protecció oficial. Saps del cert que existeixien i fins i tot coneixes gent que en té però et sembla impossible tenir-ne un tu.
Estic com desanimada (i en aquest cas no és perquè arribi la tardor). Tinc ganes de "lligar" però vull que vagi bé. Abans pensava: encara que vagi malament! Però ara no.
Segur que és possible que algú t'estimi i no deixi de fer-ho al cap de dues setmanes o que no t'estimi un dia sí i un no. O que t'estimi i es noti! Segur que és possible però tinc aquesta sensació que hauré de fer la sol.licitud i aviam si em toca i és com quasi impossible...
I mira que estic molt bé, no estic trista ni melancòlica ni res, al revés, estic alegre com unes castanyoles. M'hauré resignat a ser una "solterona"?

-

Hi ha com una atmosfera de negativitat al meu voltant...i no m'agrada!
- Torno a veure cada dia aquella companya de feina i amiga a qui m'estimo però que sempre ho veu tot negre i que té una història molt rara amb un home i que sempre la fa estar pendent d'ell i EM CAN-SA MOLT. I hi he de parlar cada dia...
- Dos molt bons amics que eren parella s'han separat perquè sempre discutien. O sigui, és molt trist perquè com a que encara s'estimen però veuen q el millor és això.
- Una altra molt bona amiga que també està una mica de baixon perquè es va separar fa poc també diu que està de mal rotllo amb son pare.

Cony...serà que s'acosta la tardor? Si és així que torni la primavera ja, sisplau!! És que estic com trista però a mi no em passa res!! :(

De fet estic contenta perquè demà comencen els nens!

Peli

Avui he pensat que a les pelis "pel.liculeres" l'amor consisteix en que dues persones s'atreguin i s'ho diguin, clar...un cop es fan EL PETÓ ja està tot solucionat, ja està, això és el final o a partir d'aquí tot va bé SEMPRE.

A la vida real no funciona així. Almenys a la meva. La gent et segueix el rotllo i és encantadora però un cop està vist q us agradeu i ho poseu en pràctica...pluf!! Llavors tot és una merda i sembla que això no serveixi per a res, és com si no hagués passat, com si estiguéssis pitjor que al principi. I penso...tan de bo no ens haguessim enrollat mai i ara tot seria més maco!

Dec tenir un dia pessimista però...algun dia continuarà com a les pel.licules pel.liculeres?

Va?

Tinc la sensació que el bloc no funciona bé, no m'actualitza els posts dels blocs "preferits", a algú més li passa??

D'altra banda, tinc un atac d'introversió i tinc moltes ganes d'estar a casa-casa-casa-casa...tot i que això ja m'acostuma a passar cada final d'estiu (encara que faci més calor ara que alguns dies d'agost), amb un amiga vam deduir que era el nostre instint animal de preparar el niu per a l'hivern.

De vegades m'agrada trobar explicacions "animals" als comportaments humans. N'hi ha moltes!!!

Res

Em sento estranya perquè no m'agrada ningú...és com si em faltés alguna cosa.
Estaré madurant?
Estaré agafant embranzida per la pròxima? (que tot podria ser).
Vaig a dormir i no em surt pensar en ningú. Tothom és massa irreal o massa incorrespost com per posar-hi cap mena d'il.lusió.
Només tinc ganes d'estar amb els meus amics.
Bé, només una confessió. Vaig buscar al facebook un altre cop el perfil de l'enamorada de la primera setmana de vacances (no l'he afegida però mira, tenia ganes de saber algo d'ella...) i tan de bo no ho hagués fet! La foto del perfil gairebé em talla la respiració. BUF! (i anava vestida, no us penseu). Gairebé tinc decidit que no m'apuntaré al lloc aquell on potser la veuré sovint...perquè a més és molt lluny i necessito temps per estar a la meva keli...