28/2/19

Què se n'ha fet de...

...la Noia Balladora?
Doncs se'm trenca absolutament el cor i tot lo trencable del meu ésser en dir que finalment el cancer va poder amb ella i ara dansa pel cel movent els rinxolets, segur.
Feia molt que ja no parlàvem ni res però, llegint aquest blog sobretot perquè no sé, sembla que no ho recordo tant, veig que realment era algo molt i molt fort el que vaig sentir per ella però no va poder ser ni mai més podrà ser res. Ni tan sols ballar.
Però al meu cor ha quedat com una mena de boira en una zona. Potser no cada dia, esclar, però en molts moments i sobretot relacionats amb ballar, tot té com una pàtina estranya. No és ben bé que estigui trista perquè tampoc compartia el dia a dia amb ella ni trobo a faltar res en concret però pensar que no està en aquest món, penso que em posarà una mica melancòlica per sempre més.
Jo ja li havia dit adéu fa temps, dins meu però, per sort, no he hagut de viure massa massa d'aprop la mort i no sé, no puc concebre que absolutament mai més la veuré ni sabré res d'ella. És massa trist de pensar. Com diu l'Albert Espinosa, ara sempre sempre ballaré una mica per ella.

27/2/19

De la fascinació

De quan algú et fascina.
Quan hi vols parlar tota l'estona de tot i se t'atropellen les coses per dir-li o preguntar-li.
Perquè sí, per res, sense esperar res ni voler arribar enlloc i sense saber per què.
Però tens com aquell intringulis, suposo que aquelles coses que alliberes i que són una mica addictives (hormones o jo què sé).
Doncs això.

14/2/19

Desig vs Realitat

Quan "t'agrada" algú, ho dic així entre cometes per englobar des d'algú que et fa certa gràcia fins a algú que et té boja o totalment enamorada...doncs bé, quan t'agrada algú i sents aquest "desig" per aquesta persona...esclar, tot és molt maco perquè tot està al teu cap, ho idealitzes i ho mitifiques perquè en realitat, com pots desitjar alguna cosa que no saps què és?? O sigui, jo puc desitjar menjar macarrons perquè ja sé quin gust tenen i com em sentiré quan me'ls mengi però en el cas de les persones...per què sentim aquest DESIG quan no sabem si ens aniria bé o si en realitat ens agradaria estar amb aquella persona? És una pregunta retòrica perquè ja sé la resposta: les hormones, les pelis de hollywood i tot aquest rotllo patatero.

Però llavors, a la realitat, quan estàs amb algú i ja "tens" tot allò que tan desitjaves...no sé com dir-ho...el desig en si se'n va (l'amor se'n va, però ella es queda! Com deia en Capri...ehem...és broma).

Llavors quan estàs bé amb una persona, quan hi ESTÀS diguéssim que per sempre...se suposa que no has de tornar a sentir més aquest altre desig? El que he descrit al principi, dic. És com si fossin dues coses totalment diferents de temes diferents i no ho entenc gaire, no tindrien per què ser-ho...hummmmm. Aquí ho (m'ho) deixo.

Moooooooooolt contenta d'haver trobat algun comentari a les publicacions de la nova era!

6/2/19

Tenir o no tenir parella (II)

...that is the question.

Hi ha coses que no pots fer quan tens parella. Potser simplement perquè no vols o perquè és incompatible o perquè socialment està mal vist i "la parella" s'enfadaria o perquè és com que ja no penses només en tu i comparteixes LA TEVA vida amb una altra persona i sembla que ja no és tan teva només...

Hi ha coses que no pots fer quan no tens parella. Pel simple fet que es necessita més d'una persona per fer-les, com per exemple compartir la teva vida amb algú altre, esclar.

La cosa seria: s'ha de compartir TOT amb la parella? Què sí? Què no? Què si et dona la gana? Què depèn de la persona i la personalitat i lo obert/tancat o receptiu que siguis?

I el que no comparteixes què? Ho has de mantenir en secret? Em refereixo a que...quines són les expectatives de "compartició" d'una part de la parella i de l'altra? Jo em puc ofendre perquè la meva parella no vol compartir certa part de la seva vida amb mi? Ofendre/enfadar/sentir-me malament...digueu-ne com vulgueu (eh?, persones invisibles que no sé si em llegiu?).

S'han d'anar descobrint aquests límits, potser a base de cops i decepcions...uf.