30/6/10

Veieu?

Com havia de fer cas al meu instint? M'ha respost que no creu que hi vagi.
El missatge que jo rebo és que no vol quedar amb mi. Val, no passa res, no és obligatori. Però ja no li proposaré més.
No és que em posi derrotista del tot: no sé per què no vol quedar amb mi. Però m'ha quedat clar que no vol.
No li hauria d'haver dit. L'instint em deia que no. Hi ha massa impaciència en l'ambient...
Diumenge concertet, amb la calma i bueno, doncs si no em diu res, no em diu res. I si mai passa res, doncs res. Recordaré amb humor q una època em va fer tilin.
I em tornaré a fixar en algú altre. Que no heu vist el títol del blog? Estar enamorat(da) i no saber la casa...si ja m'ho diu ma mare des de fa anys...
Només una frase derrotista va: ho veieu com jo no interesso als homes? I sí, les dones també m'interessen però no he estat amb cap home perquè no em fan cas! Les dones de vegades sí!
La meva ex-ex (Ella, recordeu?) s'estranyava d'aquest fet però cada vegada es constata.

29/6/10

Incongruències

Ahir vaig decidir que no li diria res.
I ja li he dit ara per divendres. Ho enteneu? Jo no. Però ho he fet. Au, ja està.
He estat parlant amb una amiga i mira, m'ha convençut i fins i tot m'ha redactat e missatge i com que m'ha semblat bé...uix! Se m'ha enviat!!
Encara no m'ha contestat però penso que ja ho farà o fins i tot m'il.lusiono pensant que potser em trucarà...
Deixar-se sorprendre és una actitud, oi?

28/6/10

ESO

I no em refereixo a l'Educació secundària obligatòria no....
Em refereixo a aquell acudit que diu "- Bailas? - No - Y eso?? - Eso es mi amiga y tampoco baila".
I avui no tinc l'autoestima baixa però és un fenòmen que em persegueix des de fa anys i és el fenòmen d'anar amb una amiga guapa (sí, la que vaig dir que venia a Sant Joan i que tenia por q Ell es fixés en ella pel simple fet de que SEMPRE passa). Jo me l'estimo molt però sincerament us dic que no la trobo tan guapa!! Normal!!
Bé, doncs per sort Ell no m'ha dit res de la meva amiga (de moment...) però el meu amic sí i no és que estigui gelosa perquè el meu amic no m'agrada i m'encantaria que trobés parella i si estigués amb la meva amiga aquesta estaria contentíssima!! No és aquest tipus de gelos.
És que em fot que tots els nois que coneixen a la meva amiga invariablement han de fer el comentari de lo bona que està i lo molt que els hi ha agradat. No puc evitar que em faci MOLTA RÀBIA. Porto mitja vida aguantant-ho, i moltes vegades, sobretot quan erem adolescents, m'he hagut de sentir ESO. L'amiga lletja!! I és que hi ha hagut gent que fins i tot ens ha estat parlant a les dues EN SINGULAR!! Com si jo no hi fos, directament!! I bueno, quan dic gent vull dir TIOS. És mala educació, no?
Què voleu, a mi m'afecta! Estic cansada ja del fenòmen AMIGA i del fenòmen ESO.
Eso es mi amiga y tampoco baila. I quan anem amb ella ens convertim en ESO.
El meu amic ha passat olímpicament de dir-me res a mi sobre el que a mi m'agrada i en canvi no s'ha pogut estar de comentar que bona que estava la meva amiga i penso: ai maco, ves a cagar un rato!
Si és q al final serà veritat que tots els homes són iguals, no?
Em tornaré a fer lesbiana, eh?? Jajajja. Aix, de vegades em faig gràcia a mi mateixa.

26/6/10

Terme mig

Finalment no he fet ni una cosa ni l'altra. Com? Us preguntareu...no?

Bé, doncs li he enviat un sms (vale, vale, li he dit algo!) dient-li que si tenia algun plà interessant per aquest vespre, que havia estat tot el dia tancada a casa. Dir això és una mica neutre-impersonal, no?

De fet, igual que quan vaig anar al seu concert d'aquell altre grup, no tenia ganes de sortir. Fins a últim moment no he decidit si li enviaria el missatge o no...l'he enviat com si diguessim, sense haver-ho decidit.

Bé, m'ha contestat que estava amb la família i que salut. Penso mira...una conversa curta i intrascendent però q posa un punt de llum, no trobeu? Aix, si sabés que pensa en mi...

Dualitat

Ara penso que:

1) M'agradaria trucar-lo, quedar amb ell, simplement xerrar-hi com dijous. Haver-lo convidat a l'obra de teatre que vaig anar a veure ahir (permeteu-me l'incís de convidar-vos al Llantiol a veure Comedy tonight) i dir-li "em véns de gust" o coses que he pensat sobre les seves cançons...

2) Vull deixar passar el temps, anar molt a poc a poc i deixar que le coses flueixin i es construeixin soles. Fer cas a l'instint que em diu que m'esperi, que ho deixi reposar, fermentar...que realment no sé què em trobaré. Que diu el meu amic que ell és "així" i que potser em farà patir i que tindré un altre taradet a la meva col.lecció i jo ja n'estic tipa, vull estar bé, tranquil.la i sense patir.

Finalment la conclusió és que tinc ganes de fer-me cas i l'instint em diu q m'esperi, que diumenge que vé ens veurem i que tard o d'hora tornarem a parlar i que sempre sóc a temps de dir-li el que li vull dir, no cal que sigui ara; potser a deshora, potser seria sembrar en terra no prou llaurada...espera't, espera't...les coses ténen el seu moment.

El fet de tenir tantes ganes de parlar-hi però no voler-ho fer fa que s'accentuin les ganes que tinc que ell em digui alguna cosa. Però ésclar...això no puc controlar-ho...en fi.

24/6/10

Sorpresa!!

M'ha trucat!! I res, per xerrar amb mi. Estic tan emocionada que potser ho estic massa i tot.
Val a dir que al missatge li deia que no m'havia fet gaire cas...i goita, quino plora no mama tu!!
És que em vé molt de gust. Ell. Algun dia li diré. Em véns de gust.

Tristesa 0,5

Bueno...doncs la veritat és que no em va fer ni cas. Saludar-nos i prou.
Molt soso per ser la nit de sant joan. Van acabar el concert i van marxar, res, pimpam.
La part bona és que va venir EL MEU AMIC. Sí sí, el q també és amic seu. I bueno, vam parlar una mica i vaig arribar a la conclusió que potser que ataqui una mica més o li digui algo perquè si no, es quedarà en el record del que mai va ser. I si potser mai pot ser el q jo voldria en aquests moments, potser sí q pot ser algo. El q no vull és q hagi sigut no-res.

El que realment em posa trista és q ahir no em va sorprendre res. Bé sí: negativament.
I li vaig enviar un missatge i no em va contestar(després del concert). Snif.

Però, ah! El concert va ser xulissim!!! I m'ho vaig passar molt bé!!

22/6/10

Naturalitat

El que em posa més nerviosa de demà (recordeu: nou concert del seu grup i clar, implícitament revetlla de sant joan!) la naturalitat. M'explico.
Jo voldria, per exemple, que després del concert sortissim, fessim la copeta, estiguessim amb ells (els del grup, ell inclòs, és clar) però el que no voldria per res del món és que quedés forçat. Vaig amb una amiga q tb els coneix i dues q no tant...i és clar, ells han de recollir i totes aquestes coses...però no vull que ens saludem i prou...això és el que em fa por i el que em posa nerviosa (com he dit al principi) és intentar aconseguir l'objectiu sense que quedi forçat.
A més, estic estressada per la feina i clar, tot plegat s'acumula tot plegat...
NERRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRVISSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS.
Bona revetlla a tothom i a totdon.

21/6/10

Interpretacions

Responent també al comentari del post anterior (comentaristes, encara que sigueu poques m'inspireu).
No cregueu que això de fer coses contradictòries i d'anar un pas endavant i dos enrera és patrimoni dels homes...les dones també fan exactament el mateix.
Però això m'ha dut a pensar que potser part del "problema", de les contradiccions que es presenten en el comportament dels altres, potser és la nostra interpretació de les seves accions.
En el meu cas ja us vaig dir que el fet que em fes un petó o que estigués content que l'anés a veure no volia dir res perquè tot això ja ha passat quan ell tenia parella i a mi no m'agradava ell sinó la susodicha parella...
Llavors realment potser mai he fet cap pas endavant...bueno jo sí però ell no. Per tant no en pot fer cap enrera tampoc.
I no només ho penso per mi sinó per una amiga que està "no sortint" amb un taradet (pon un tarado en tu vida!!) i de vegades s'emporta "xascos" perquè realment ella dona una interpretació diferent d'ell (no sé qui s'equivoca) a les coses que passen entre ells dos...ara no us ho explicaré perquè és un lio però mira...avui he pensat en això....
Amb la meva feina he après a no interpretar massa, a no jutjar, a intentar veure els fets tal com son...i només constatar-los com a tals. A la "vida" no es pot fer així tan radicalment però a vegades va bé, no et frustres tant ni tan sovint.

17/6/10

Mooc.

Bueno, m'ha dit que tenia feina i que no vindria. Bueeeenu.
I ara és quan s'activa el mecanisme de "doncs ja em podria preguntar com ha anat" o "ja em podria dir alguna cosa ell", no?
Aquest tema em fa pensar molt perquè pel fet que algú et digui coses, no vol dir que tu també n'hi hagis de dir, no?
Que me les dirà si li vé de gust.
(hi ha un mosquit a l'habitació i ja m'ha picat)
I llavors també entra en escena el pensament una mica pessimista: doncs si no em diu res deu voler dir que no li vé de gust i deu ser que mai pensa en mi. No?
També val a dir que ell encara creu que m'agraden les dones...i tot i que quan t'agrada algú sempre penses que es nota molt, dubto que realment ho hagi notat. O sí. O no...no sé. Aviam si el meu amic-comú algun dia m'aclareix alguna cosa per mínima que sigui.
Ja sé que els intermediaris no és el millor que es pot fer però EN VERDAD OS DIGO que ni boja li trec el tema a Ell. Abans moriria (de la vergonya, és clar).

16/6/10

Igualment

Quan sortia amb X pensava que em sentia malament perquè jo en realitat no l'estimava i em sentia traïdora i mentidera perquè després d'haver tallat, sentia que m'havia tret un pes de sobre i em sentia contenta i ara no vull saber res d'ella. Pensava que em sentia culpable perquè havia estat amb ella sabent que realment no l'estimava i sentia que l'havia estat enganyant.
Quan Y em va deixar (o jo vaig deixar d'insistir i de picar ferro fred) em vaig sentir igual. I llavors he sabut que potser el fet que ara no vulgui saber res d'X no és només perquè en realitat no l'estimava.
Sinó perquè en aquest moment de la meva vida no vull tan llast. Ja n'he arrossegat durant massa temps.

Per cert, demà vaig a veure tocar una component del grup d'ell i li enviaré un missatge (a ell, és clar) aviam si hi va. Decidit ;)

15/6/10

Resposta

Responc al comentari de "anónimo" (ai nenes, què voleu, no ho sé posar en català i em surten les coses en castellà: lunes, comentario...).
Que si em van les dones? Doncs sí, em van, però igual com abans m'anaven els homes i un dia vaig fer una excepció; i em va agradar una dona i a partir de llavors me'n van agradar moltes més. I des de llavors crec que vaig tenir la ment més oberta perquè havia pogut fer-li al volta al pensament/sentiment o com vulguis dir-li. Des d'aleshores potser només és una qüestió d'estadística. No és que no m'hagi agradat cap home sinó que me n'han agradat molts menys i no és que no hagi volgut res amb ells, sinó que no s'ha donat la ocasió. I ara mateix, doncs m'agrada un home. Podria negar-ho però estaria mentint.
Potser algú s'ho pregunta, de fet jo també i alguna amiga meva també: què passarà si "passa algo"??? En el moment d'anar al grà, diguessim??? Doncs no en tinc ni idea. Però tampoc cal preocupar-me'n ara, no? Ja me'n preocuparé quan arribi el moment.
La inteligència consisteix en tenir un pensament flexible i saber donar la volta a les coses (i de pas em faig la xula d'inteligent, no?? jajajaja).

13/6/10

Crònica

Divendres: mig morta de vergonya tiro cap al concert. Sola. Pensant "no hi vull anar, què estic fent?" Però pensant-ho poc.
Arribo i ja estaven tocant i quan acaben res, vaig a parlar amb ell i el primer que li dic és "jo ja me'n vaig, eh??" però ens vam posar a parlar i em diu "vaig a saludar aquells col.legues...(pausa dramàtica)...vols venir?". O sigui que em vaig quedar una estona.
Vam estar xerrant. A prop. Ja sabeu...als concerts hi ha molt soroll (ah, després d'ells tocaven uns altres) o sigui q cada frase era com una abraçada i algunes sense el com perquè estàs tan a prop q és fàcil rodejar l'altre amb el braç. Ens vam tocar bastant.
També vam estar parlant amb altra gent que ell coneixia i que jo també coneixia. Junts o separats i finalment li vaig dir que sí, que me n'anava (estava molt cansada) i tot i q em va costar arrencara vaig marxar amb un petó seu al coll i un als llavis (pico).

Vale vale vale, q sóc molt pel.liculera, dit així sembla un capítol de sensación de vivir però ja us dic jo que potser tot això no vol dir res perquè tot el relat no dista gaire de qualsevol dia que ens hem vist de tots els anys que fa que ens coneixem. Sempre hem tingut aquest tipus de relació.

I, ah!! El meu amic ha respirat!! Li ha dit a una amiga comuna q està fent investigacions i que ja em dirà algo!! Ostres, quina por!
Tinc més por de lo normal sort que, de moment, no em paralitza...

Estic contenta. :D

11/6/10

:)

Breu:
Finalmentl i he enviat l'sms i li he demanat on era el concert i m'ha respost la manera excta d'arribar-hi i m'ha dit "em fa ilu que vingueu". Glups.
Ara hi he d'anar!! Tot i q em temo que serem jo i la meva ombra...
I després encara m'ha enviat l'adreça exacta.
Estic molt contenta! Em continua sorprenent!

10/6/10

Plà

Nenes...tinc un plà.
El duré a terme ben bé per teràpia, m'ha agradat la frase de que no li agafi vergonya, teniu raó...a sant de què??
Bueno, ell em va dir que aquest divendres o sigui demà tocava amb un altre grup (bé, amb un cantant), ja sabeu...la dura vida del músic!
Total, que li enviaré un sms (què voleu...sóc d'smss, jo)i li demanaré que on és el susodicho concert tot i que no crec que hi vagi perquè vull anar a un altre lloc però això em faig una mica la interessant, no? jajajaja.
I si pensa que li vaig al darrera? Doncs que ho pensi.
I si pensa que sóc una pesada? Doncs que ho pensi.
I si no em contesta? Bueno, total, com que no està de moda, ja m'hi estic acostumant jajaja.
I si em diu que hi vagi?? ;)
Vinga va, siguem positives.
Ilu els comentaris!! Merci!

9/6/10

Atac

Tinc un atac de baixa autoestima.
És allò que la teva raó t'intenta convèncer que no, que no ho pensis! però tens una veueta interior implacable que t'ho va repetint i no calla.
La qüestió és...i potser us moriu de riure quan ho llegiu...que al proper concert que aniré del grup d'ell que serà LA NIT DE SANT JOAN (no digueu que no és suggerent)hi aniré amb dues amigues. Una que ja va venir al de dissabte i una altra.
Bé, doncs aquesta altra té un èxit desorbitat amb els homes (fa molts anys que la conec i creieu-me: és un fet innegable). L'amiga me l'estimo moltíssim i per res del món deixaria d'anar amb ella. Però ara tinc por q ell es fixi en ella i a mi em caigui l'ànima als peus. I potser perquè estic sensible, penso q només q em digui "oh, quina amiga tan guapa" em farà molta ràbia.
No vull que passi, pel simple fet q vull q ell es fixi amb mi.
I que el meu amic encara no m'hagi contestat encara m'altera més.
I com que tinc l'atac d'autoestima baixa aquest, doncs no goso dir-li res a Ell...no puc!! És com superior a mi. Qualsevol cosa que penso a dir-li, em sento imbècil...
Grrrrrrrrrrrrrrr

S.C.

Sense comentaris del meu amic. Li he dit per sms si havia llegit el mail.
D'acord, ho reconec: estic ÀNSIAS!! Però no ho puc evitar. Va, ara ja paro.
A més, total, el q digui el meu amic tampoc és vinculant. El q importa és el q pensi Ell, no?? I això no sé si ho arribarem a saber mai!!
Bueno, relax. Ommmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm.
El que em fa patir una mica també és q al meu amic no se li acudeixi dir-li algo!! Perquè llavors el mato. Però bueno, mentrestant farem que no li ha dit i si l'amic no em contesta, li diré algo al mòbil a Ell, apa, ho acabo de decidir. Toma ya.

7/6/10

Amic

Li he dit a un amic comú el q em passa amb ell...però no m'ha contestat!! Quins nervis.
De fet no sé què espero que em digui.
Esperar...allò que t'esperes i que per tu és el més previsible...espero que em dirà que me'l tregui del cap, que està amb una altra o jo què sé, algo així.
Esperar...de tenir esperança....espero que em digui que ho intenti, que mai se sap o fins i tot que ell li he parlat de mi...us imagineu??
Però no em diu res!!! De res. Silenci. Bueno, li he dit en un mail, no és que sigui tan mal educat que li parlo i no em contesta, eh?? Segur que ho farà perquè sempre ho fa. Però no sé, potser encara no ho ha llegit o ho ha fet i s'ha quedat catatònic o no sap com dir-me que estic boja...
També li he explicat a una amiga a qui veig cada dia (companya de feina) i encara no li havia explicat. S'ha quedat de pedra: però a tu no t'agradaven les dones??? Jo no ho trobo tan estrany però es veu que ella sí.
Val a dir que Ell creu que m'agraden les dones...de fet sap que m'encanta la que ara és la seva ex, i ja ho sabia quan estaven junts. Quines coses, no? Si fos un guió d'una pel.lícula diries: apa aquí!! I mira, és la realitat. O no.

6/6/10

Concert

Buf...com definir-ho? M'ho he passat tan bé que estic com en un núvol.
No no...no és que hagi passat res, ans al contrari: abans em feia picos i ara no, ara em fa petons de tieta a la galta ben a prop de la orella.
Però li he fet ullets (mooooolts) i en alguns moments asseguraria que ell me n'ha fet però és clar...això mai no se sap.
Hem arribat i estaven provant el so. Quan han acabat ha vingut a seure amb nosaltres i hem parlat molta estona. Ens ha estat explicant una paranoia q volia posar a la lletra d'una cançó i m'ha tocat el coll com per representar q hi feia un tall (tenia a veure amb el q deia...) i jo m'he esgarrifat.
Sí, ara sé que sí que m'agrada de veritat i em bategava el cor molt fort tota l'estona que estava al meu costat.
Després ens hem abraçat molt fort. Jo estava una mica freda per l'airet i ell era com una estufa i jo no volia deixar aquella escalfor mai.
M'ha dedicat una cançó perquè les meves amigues li han demanat (avui era el meu sant...sí sí, gràcies, gràcies). I li he dit que gràcies i ell m'ha dit que això les meves amigues que pensen en mi i jo li he dit "i tu" i m'ha dit algo "....pensar en tu" però no sé a què es referia. I si volia dir que ell pensaria en mi?? No hi ha res que ara mateix voldria més en el món. Que ell pensés en mi. En alguns moments penso en dir-li que jo sí que penso en ell. Però en altres se'm treu del cap perquè no sé, perquè penso que ell mai pensarà en mi "així". Jo no me'l trec del cap ni del cor...

4/6/10

Dissabte - o sigui, demà-

No no no...no tinc cap cita. Però el veuré. Perquè toca en un grup i vaig a veure'ls i clar...segur que hi serà i jo també perquè hi aniré!
M'agradaria que em digués alguna cosa abans. Tipo avui o demà. Però penso que no ho farà.
Tinc ganes de passar-m'ho bé, de no rallar-me, de no pensar...i com ell diu...de portar-me malament. I demà serà el dia!!
Porteu-vos malament!!

3/6/10

Pel.lícules

Sóc conscient que em monto la pel.lícula amb la més mínima xorrada però m'agrada quan una "història" em sorprèn. I perdo la il.lusió del tot quan una història deixa de sorprendre'm.
Ella ja no em sorprèn.
Ell sí.
Resulta que li ha dit el que li vaig dir a l'sms a un col.lega seu (amb qui avui he parlat i m'ho ha dit). Val, sóc conscient q no vol dir res, però m'ha fet posar contenta, m'ha sorprès...es manté la il.lusió, el caliu.
Estic nerviosa, contenta, il.lusionada per dissabte tot i ser consient que el més segur és que no passi absolutament res de res (amorosament parlant, diguessim). És més, potser no em fa ni cas, com passa alguns dies...però buenu.
He fet meva aquella frase que diu que d'il.lusió també es viu.

2/6/10

SMS

Li vaig enviar un sms a ell...i b, res, no crec q em desitgi mai. Bé, no sé.
Que em va contestar i tot bé però tinc la sensació que em veu com "petita" i aviam...ja tinc una edat!! Menys q ell però...no sé per què tinc aquesta sensació.
Bé, dissabte veurem. O no. Segurament tot seguirà igual. Tot queda igual (ja ho deien els Sopa de Cabra al principi dels temps).