31/12/12

Desig

Estic acabant l'any i desitjo, desitjo, desitjo i em sento com una nena petita desitjant i esperant que la màgia em porti allò que vull.
Estic tan bé amb la C. q hi vull estar per sempre més però estic cansada de que em deixi i q cada vegada q ens enrollem em deixi anar el discurset de que no està enamorada de mi i de tot el que no sent. Ja m'ho ha dit mil vegades, ja ho sé, per què m'ho repeteix cada vegada?? Em fa mal...li vaig advertir q no ho tornés a fer i ho ha tornat a fer. De la millor manera, amb tot l'amor del món però cada vegada m'ho diu i no s'adona del mal que em fa; es pensa q em fa com un favor deixant-me les coses clares i volent mantenir la distància per no fer-me mal i "portar-se bé amb mi", com diu, perquè sóc genial. No sé quin és el seu concepte de portar-se bé amb mi: rebutjar-me? dir-me que no li agrado? que no sent passió per mi? Ui que bé!!
Tinc aquella sensació horrorosa de que no sóc digne d q ningú s'enamori de mi, que no desperto la passió de la gent i de que sí, val, sóc genial i els hi caic super bé però com a parella no valc la pena, no serveixo.
Penso en deixar-la i oblidar-me d'ella però llavors se li passa "l'arrebatu" i em desfaig perquè l'estimo molt i m'encanta i el q vull és estar amb ella i per què he de deixar JO el que vull?? Que em deixi ella!!
Per això vull que amb MÀGIA s'adoni q en realitat sí que està enamorada de mi i vol estar sempre amb mi com jo amb ella. Això és el q vull pel 2013: MÀGIA.

30/12/12

Crònica

Ara em sento com una periodista fent la crònica del cap de setmana.
Perquè no sé com mirar-me-la, tot i que intento mirar-me-la de la millor manera possible i sense pensar ni què vol dir ni quin futur tindrà.
Divendres em va dir de quedar. Jo estava fent compres amb la meva germana pel centre i em va dir la C.
- Quedem tipo tard així podeu fer compres tranquil·lament sense presses-

Hi estic d'acord però ja em vaig témer que el fet de quedar tard implicaria que volgués quedar-se a dormir.

Vaig idear una estratègia perquè això no fos així. Després de l'última conversa que vam tenir, preferia estar tranquil·la com ja vaig dir al post anterior.

Quan vaig acabar les compres i ella m'havia dit que estava venint tard vaig decidir anar a casa la meva germana (lluny de casa meva) i dir-li que vingués cap allà amb la qual cosa m'estalviava donar per fet que vingués a dormir. Em seguiu?

A l'hora de dir-nos adéu va venir el dilema de sempre: et quedes o te'n vas?

Després d'estar nosequanta estona abraçades davant de la boca de metro (un dels venedors de cervessa-bier fins i tot ens va fer conya...) debatent la qüestió vam decidir q vingués a dormir. En realitat no sé per què ho vam decidir però perquè totes dues ho volíem així.

Ella deia que potser millor marxava a casa seva per no marejar-me més i deixar-me estar però feia molta carona de pena i deia que havia de prendre una decisió i comprometre's però que continuava en el seu dilema de arasí-arano però que en aquell precís moment era que SÍ.

Vam arribar a casa i ens feia riure que ella donava per EXTRA-fet que vindria a dormir. Tant, que fins i tot havia dut el pijama!! Que ni s'ho havia plantejat. Després de donar-me carbasses, quedem i dóna per fet que es quedarà a dormir. Jo és q flipo, en sèrio.

Vam passar tot el dissabte de nòvies, vam anar a dinar i vam estar al sofà veient una pel·lícula i dormint una miqueta. Jo estava tan bé i tan contenta...

Tampoc teníem ganes de separar-nos i li vaig dir si em convidava a sopar a casa seva i em va dir que sí tota contenta.

Aquesta nit hem dormit allà i hem estat la mar de bé també i hem rigut i hem estat contentes i tranquil·les.

Aquest matí i ahir al matí ens hem liat, per dir-ho així i semblava que no s'havia rallat i que estava contenta.

No sé fillsmeus.

Quan jo ja estava a punt de marxar i anàvem cap al tren ha tornat a sortir amb el discurset de que està freda i que no li fa emoció "liar-se" amb mi, que li és com igual. Ja s'estava rallant. Jo no m'he volgut rallar però divendres quan li vaig dir que vingués li vaig demanar siusplau, que al dia següent no em tornés a "deixar" i em va dir "nooo, però si no et deixo". No sé, continuo sense saber què sent en realitat. Bé sí: sé segur que sent que "ARA SÍ I ARA NO". D'acord...

He estat tan bé, en sèrio. Bé, i ella també, no ens enganyem.

26/12/12

Passió

Passió, atracció física, sex appeal, digueu-li com vulgueu o feu un resum i un matxembrat de tots aquests conceptes i altres relacionats que se us acudeixin...Ja? D'acord. Doncs ara parlem-ne.
La C. en sent per mi? Sí o no? Facin les seves apostes...
Si hem de fer cas del que ella diu arribarem a la senzilla conclusió de que sí i no. Visca!! Ara ja m'ha quedat tot clar.
Em fot el discurs, em diu que no, que això ho té claríssim que això és així, que no sent aquesta atracció física i sexual per mi perquè d'alguna manera (no entenc ben bé com) la meva imatge no encaixa a la imatge mental que ella té. Això em sona una mica al que passava a la sèrie "porca misèria", recordeu? Un personatge es passava tota la sèrie rallat perquè s'havia enamorat d'una gorda. I no és aquest el problema perquè ni jo estic tan grassa ni és que a ella li agradin seques, ans al contrari! però és així. I quan em diu això, plorant com una magdalena, em diu que això és així i q no canviarà perquè és així des del principi i que això és la veritat sobre el q descansa tota la resta (diguéssim). Jo li dic q clar, q ara em diu això però q després es contradiu i ella q no q no, q això és així i punt.
Quan em diu lo contrari no goso contradir-li i recordar-li lo dolent...jijji...perquè al cap d'unes hores d'haver-me dit lo d'abans m'omple de petons (a la galta) i em diu q li ha entrat com una calor per tot el cos i que s'ha com "posat" i em diu que es "posa" quan anem agafades de la mà (hola?) que sí que té líbido perquè de vegades apareix per allà "hola, què tal!" però que en sec se'n va i s'apaga.
És com que jo li poso però el seu cervell no ho accepta, jo q sé...perquè això és problema seu.

La meva posició ha de ser la q deia fa uns dies: amigues, amigues q ens agafem de la mà, ens abracem molt i ens fem alguns petonets (ni q sigui a la galta) q parlem molt i ens ho volem explicar tot però amigues al capdevall. Amigues que no dormen juntes perquè si no em poso massa tonta i m'enganxo molt.

També em diu, q si no fos per aquest "detall"...ejem...seríem nòvies i ja està, així de fàcil i tot seria com idil.l.l.l.l.l.l.l.lic...però no és així, tampoc ens enganyem.

25/12/12

Canvis

Independentment del ciiiiiiiclo sin fiiiiiiiiiiiiiiin  que lo envuelve todoooooo(perquè avui també hem parlat i passa ja per tot el bucle en el mateix dia, és el súmmum) avui parlaré d'una altra cosa.
Avui que és un dia tradicional en què tothom fa EL MATEIX que l'any passat i el que ve, he pensat  q hi ha moments en aquesta vida en què això canvia: no recordo el primer nadal que el meu germà no va venir a dinar per anar a dinar amb la família de la seva dona però va ser UN i va ser diferent de l'anterior.
I he pensat que vull que la meva vida canvii en favor de barrejar-se amb la vida d'una altra persona. He pensat que evidentment jo vull que es barregi amb la vida de la C. però per ara no és així: per ara no tenim "una relació" perquè ella no té gens clar el tema de l'atracció física i de "l'enamorament" i per això no podem ser PARELLA amb perspectives de futur tot i que a la pràctica estiguem sent una cosa força semblant.
Quan he sortit de casa els pares per marxar a casa meva l'he trucada; ella estava a casa d'uns amics després d'haver sopat també amb la seva família i ha estat molt contenta que la truqués, m'ha donat les gràcies (!) i sé que estava contenta i a més hem quedat demà perquè li he dit que és Nadal i vull estar amb ella (com la cançó de tv3) i vull que es quedi a dormir per la mateixa raó i q li prometo que no li faré petonets perquè no es ratlli.
Prefereixo que no em faci petonets mai més però que m'abraci per sempre més i em doni la mà sempre molt (com fa) perquè cada cop que ens liem em deixa. I ja no vull q em deixi més...aix, ja torno a parlar del bucle...PROU.
Aquest Nadal vull estar amb tuuuuu (o "per Carnaval vull estar amb tu" com canta mon pare...sí, per carnaval encara vull estar amb ella).
Tot i q, mentre no estigui físicament amb ella faré teràpia i recitaré mantres per trobar una altra nòvia amb qui estar al 100%

23/12/12

Cicle

Bé.
Ahir vam quedar i quan va ser hora que ella marxés...senzillament era impossible.
Estàvem massa bé, era massa antinatural i em va dir clarament amb aquestes paraules q es volia quedar i evidentment jo també me n'estava morint de ganes i és q no hi havia Déu que pogués fer-la marxar i es va quedar a dormir i va ser molt bonic perquè érem més conscients de les ganes que en teníem i ens vam abraçar molt i ens vam enrollar, esclar, tot i q fins al SEU límit. Però amb molta tendresa i bon rotllo i en aquest punt no tinc ni idea de què haurem de fer però ara tinc clar (de moment) que no és perquè no senti el mateix que jo sinó perquè té algun problema amb el SEXE i després em deia que està millor així, fent-nos mimitus i petonets i molt abraçades però clar, jo li deia: però fa un moment tb estaves bé, eh?? I em deia que sí...
No sé, estava tan bé que vaig haver de parar un moment perquè plorava (jo) però de contenta, d'alleujament , d'emoció...no sé, potser és el ciiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiclo sin fiiiiiiiiiiiiin!!! Però jo ho veig diferent perquè mentrestant reflexionem i tenim les coses més clares i sabem més per què fem les coses i quins són els nostres sentiments.
Tots els meus amics "m'odien" i  en el fons opinen que l'hauria d'enviar a la merda però no puc ni vull ni crec que tinguin raó perquè ells no ho saben tot, simplement es veu des d fora q la C. em mareja amb l'ara sí ara no però no és tan simple com això.
No sé, en cada moment intento estar al màxim de bé i ara mateix estic molt bé...hem quedat dilluns pq jo avui tenia un sopar i demà en té un ella i en realitat ho prefereixo i dic...bieeen...tranquil·litat fins dilluns...jejeje, aviam enteneu-me: tinc ganes de veure-la però també tinc ganes que corri l'aire i estar tranquil·la i a la meva bola...

20/12/12

Límits

De fet, aviam, no ens enganyem, estem sent nòvies sense sexe. I penso que simplement és per aquest bloqueig seu que no sé d'on ve ni m'importa...bueno, vull dir q jo no em penso ratllar per això.
La diferència, en realitat és on hem posat el límit.
Evidentment que em moro de ganes de dormir amb ella i abraçar-la mil fins a l'infinit però és massa dur fer això i quedar-me "a mitges" i no és que vulgui sexe en plan "vell verd" però em fa mal no poder "continuar", em fa mal emocionalment. Per tant ara el límit l'he posat jo, en realitat (bé, totes dues però està posat pel meu bé, diguéssim).
Però parlem cada dia amb carinyitus i nem agafades tota l'estona i quan ens abracem ens fa una emoció extrema.
Som nòvies. I en realitat m'encanta.
Aquest matí l'enyorava i a l'hora d'esmorzar m'he connectat per dir-li algo...i ja m'ho havia dit ella. :P Li he dit de quedar avui però no podia i hem dit: ai, doncs demà. Com la cosa més normal...aix...
El q deia ahir: no sé quan durarà però de moment, amb aquestes normes podem estar bé, no? Jo q sé...

18/12/12

Ara

Avui hem tornat a quedar perquè ja li baixava l'abracímetre.
Ella estava una mica tonta, sèria i rància. Bueno, encara està a la cadira de pensar en realitat perquè no s'entén i no s'aclara.
Però jo m'he portat com una dona i no l'he deixat quedar a dormir tot i que hem estat mitja hora abraçades aquí al portal de casa i clar, llavors m'ha començat a dir lo típic: q no volia parar, que no entenia què li passava i blablabla. Però no he sucumbit ni res perquè li he dit que no pot estar sempre arasí arano i que quan es mentalitza q ha d marxar li entren ganes i quan es queda li és igual.
Li he dit que quan estigui tres mesos seguits volent...potser ja en parlarem...
De moment per mi podem continuar igual perquè almenys així estic tranquil.la i mira, ara me'n vaig a dormir tan contenta sabent q avui sí que em desitjava. Millor que em desitgi i no em tingui que no pas que em tingui i no em desitgi...no sé si vaig errada però jo ho prefereixo així.
Continuarem així fins que reaccioni o fins que l'hora del terme hagi passat o fins que aparegui una altra persona...jo què sé.
Ara estem així.

17/12/12

Abracímetre

Avui hem tornat a quedar finalment, tot i q jo no ho tenia gens clar, he pensat q l'havia cagat d dir-li però finalment he vist q no.
Ara les condicions són aquestes:
- Som amigues osites.
- No dormim juntes.
- Ens buscarem una nòvia per cadascuna.

Aleshores hem de quedar perquè no ens baixi l'abracímetre:
- Agafar-se les mans és un punt.
- Abraçar-nos fa 5 punts.
- Dormir juntes fa 50 punts. Només ho farem en cas q l'abracímetre baixi molt.

És un joc, digueu-nos infantils però avui hem marxat contentes i si sempre estem així...
Mentre jo plorava i plorava per les cantonades sense parar ella no plorava però aquest matí no es volia llevar perquè...total...com que no havia quedat amb mi...no sé qui està pitjor de les dues.
El seu terapeuta li diu q el dubte és la seva manera de tenir-me lligada. Té raó.

16/12/12

Plorar

Finalment ahir vam quedar "per parlar" tot i q en realitat també ens vam abraçar molt i tampoc no vam dir res de tan novedós.
Vam arribar a la petita conclusió  que per no fer-nos més mal, millor q ens comportem COM AMIGUES i que no dormim juntes.
Vam dir, com ja sabíem, que ella no ho té gens clar, que no s'entén i que no sap què vol; més aviat que no sap si no vol vincular-se del tot o és que no pot. Diu que ha d'anar més al terapeuta...doncs sí.
Diu que no es vol allunyar de mi, que està enganxada però que té aquells problemes "sexuals" de la barrera que no vol o no pot traspassar, que vol sentir un passió desenfrenada i que no la sent.
Després vam parlar de "l'enganxe", de com jo el vivia com a positiu i ella com a negatiu. Jo em sento bé de "necessitar-la" i ho vull sentir encara més però clar, si hi és, perquè si no hi és...
Ahir a la nit no podia parar de plorar de pensar que era dissabte a la nit i que no estàvem juntes. I això que vam parlar molta estona per telèfon mentre jo tornava del lloc on vaig anar i molt bé, vaja, no sé, com sempre...
Estic raonablement bé però no puc parar de plorar. Vull estar amb ella, vull abraçar-la, vull compartir-ho tot per sempre amb ella. No és dolent ni és tan estrany, no? Simplement és el q vull. Sé q puc viure perfectament sense ella i que d'aquí a un temps l'hauria oblidat...però no vull. És la persona que he triat i l'estimo i punt.
No tinc ganes de res, estic trista i apàtica. Si aquesta situació és perquè ens sentim millor, deu ser a llarg termini perquè de moment em sento molt pitjor. Vull abraçar-la i vull estar amb ella i vull que m'estimi.
Sé que això s'acabarà del tot, sé que potser ja s'ha acabat. No entenc per què no li dic que no vull veure-la més i que em deixi en pau i punt. Ah sí: perquè l'estimo.

14/12/12

Res

Bé, som divendres al vespre i no m'ha dit res.
No sé si alegrar-me'n o deprimir-me encara més.
Per una banda estic trista perquè no m'imagino res de bo que em vagi a dir, d'un dia per un altre no s'adonarà que m'estima i vol estar amb mi incondicionalment (bé, això crec que ja ho he dit...) per tant, cada cop tinc més coll avall que qualsevol resposta definitiva és NO. Si demano una resposta definitiva, estic disposada a sentir NO.
Però per l'altra penso...que pensi, que pensi...que pensi MOLT i no em torni a dir el mateix, sisplau, que em digui alguna cosa diferent!!
Em continua fent molta molta molta molta pena que s'acabi perquè l'estimo molt i perquè ara sé encara més que abans que podria anar MOLT bé.
Però esclar, si no vol estar amb mi no podem estar juntes, és així de senzill, s'ha de decidir i punt. Però jo crec que ja està tot dit i decidit.
Tinc 0'0000001 d'esperança.

12/12/12

Pensar 2

Jo també estic pensant...
Ja ho vaig dir, no confio que em digui res que em convenci perquè ara de la nit al dia no s'haurà adonat q realment està enamorada de mi i canviarà d'actitud i de cop "li sortirà" tot. No em puc imaginar què em pot dir per fer-me canviar d'opinió... ja m'ho ha dit tot, en realitat.
Avui m'ha dit  que tenia molta feina i q anava molt desorganitzada i que si em semblava bé que parléssim el cap de setmana quan ens anés bé.
Però és que no tinc ganes de parlar! En realitat només vull que m'abraci i em digui que m'estima o que em deixi en pau perquè la pugui oblidar...
Hi haurà algú q em pugui estimar algun dia i amb qui pugui confiar?

11/12/12

Decisió

No sé, no confio gaire en que prengui una decisió definitiva però tot i així, penso que decidirà que no, tot i que després em perseguirà perquè siguem "amigues" i ho passaré fatal perquè voldré i no voldré.
Igualment, encara que em digués que sí no m'ho creuria. No sé. No és per ser dramàtica però hi hauria d'haver alguna cosa que em convencés.
Estic trista per ella, molt, però també perquè continuo pensant que no hi ha manera de que RES vagi bé o què? No necessito que ella sigui de cap manera en concret ni que faci res de particular només que m'estimi i que es noti. És simple, no? Jo penso que tampoc sóc tan exigent, no podem estar cada dia pensant aviam què som! Buf.
Jo vull estar amb ella, ho tinc clar i a més estic molt bé i ho vull, ho supervull! Però també sé que puc estar sense ella, que estaré trista i abatuda un temps però que també puc continuar fent la meva vida que serà trista i avorrida durant un temps però després tornarà a ser normal. Em fa pena haver conegut algú amb qui m'avinc tant, amb qui estic tan bé, que m'estimo, amb qui podria compartir la vida...i haver-ho de desaprofitar d'aquesta manera...estic trista.
Niré a dormir i demà serà un altre dia, tu.

10/12/12

Pensar

Molt bé, la C. està a la cadira de pensar.
Amb els seus amics va anar HIPERbé, com us podeu imaginar perquè és com sempre va tot. Ultrabé, millor impossible.
Ara, la seva gelor també va cap amunt i cada cop és més gran i al final ja no vaig poder més i a la nit em va començar la plorera extrema i ella es va portar super bé amb mi i em deia que lo únic que volia era abraçar-me perquè pogués dormir per estar bé l'endemà, es pot ser més tendre?
Però avui hem estat d'acord: ella m'ha dit que ja és hora que vagi pensant què està fent o què vol fer i jo li anava a dir el mateix, que ha arribat el tràgic moment de decidir: o sí o no, o tot o res.
Jo vull saber si és que vol estar amb mi però té entrebancs psicològics o físics o el que sigui i si és que realment només sent amistat per mi.
Em sobta que com millor van les coses, sembla que ella senti MENYS i en canvi jo sento MÉS (com trobo que és natural). És a dir, estic amb els seus amics allà jijiji jajaja com si els conegués de tota la vida, la miro, i encara em sento més enamorada d'ella perquè penso, i estic aquí i així PER TU! I en aquell moment em vessa l'amor i me l'estimo més. Potser a ella, aquest fet li fa veure el que realment no sent per mi.
Però que no em corresponguin ja em fa mal de per si, doncs en aquest cas encara més! Quan m'han fet creure que sí i quan ja hi ha hagut alguna cosa.
Em sento fatal, em sento lletja i gorda i tinc vergonya i ni vull, ni puc ni EM MEREIXO estar així.
Si ho deixem estaré molt trista i ho passaré fatal però com a mínim estaré tranquil.la. Ara amb ella no estic ni tranquil.la ni contenta!
Estic rellegint "ya no sufro por amor" de la Lucia Etxebarria. I mira, m'està servint i a més li vaig ensenyar que l'estava llegint, també va ser una mica el detonant.
Tinc la impressió que ara ja s'ha acabat el joc i ara va en sèrio. Aviam: què?
Si em dius adéu vull que el dia sigui net i clar...

7/12/12

Relax

Val, vull estar relaxada però no ho estic. No sé, no puc
Perquè després que estiguem tan bé com la setmana passada, ella es posa sèria i distant, sempre hem d'anar seguint el mateix cicle? Tinc la sensació que he com de pagar un "preu" quan estem molt bé. Molt bé, ara heu tingut un dia d'extra-subidón...doncs ara et fots i et toquen uns quants dies de serietat i distància.
Com podem estar gairebé dos dies juntes i que no em faci ni UN petó?? Bueno sí, a la galta. Suposo que no sóc rara per sentir-me malament, no?
Ahir va tornar amb el discurset de que "tal-tal-tal I JA ESTÀ" i li vaig dir: ai mira, no diguis això de ja està!! És que és tan sentenciós! Com que ja està?
Tinc la sensació que ella voldria ser "amiga" i es sent obligada a ser algo més perquè és com el que jo vull. Tinc la sensació que l'agobio, li pregunto i em diu que no, però.
Em sento malameeeeent. No sé, tampoc podré resistir això eternament.
Demà  passat hem quedat amb els seus amics. No els conec. O sigui, hem quedat perquè els conegui, diguéssim.
Val, hi ha algunes parts d'aquest post en les q tinc raó i en altres no, ho sé, però és q com q tot és tan confús, no m'ubico...
Com dèiem ahir amb una amiga...estem deixant de creure en l'amor. Sempre ha de ser una puta merda, no? És així. Val.

3/12/12

Amor

Mireu, avui em sento com hiperenamorada. El cap de setmana ha anat molt bé i vull estar amb ella infinit i em sento compromesa...i cagada, em sento rara de sentir-me tan bé!! D'estar tan tranquil.la i confiada. D'haver quedat amb ella ja dijous i diumenge! De ser com NÒVIES!! Jo mai he estat així.
I mireu, el tema del SÍNDROME...doncs na fent, no? Ens toquem molt (vull dir en el sentit "cast" de la paraula), potser sóc la part "pop" de la "parella" (no goso no posar-ho entre cometes) i em sento estimada!
Estic contenta! Em vull relaxar i gaudir. :D

2/12/12

Distància

Com diu una amiga, deu ser normal com a mecanisme de defensa i potser és millor que sigui així ara per ara.
A estones em sento molt distant d'ella, d'aquesta història, no sé...però esclar, amb el panorama...això q deia: deu ser normal i deu ser defensiu.
Com pot dir-te una persona que vol estar amb tu (estar sense comentes, estar en plan NÒVIES) però que "no li surt" fer sexe amb tu, que té com una barrera i una veu interior que li diu que amb tu no. Em costa d'entendre...és a dir: NO ho entenc. Per mi una cosa va amb l'altra. És com menjar-se alguna cosa que t'encanta i després no empassar-se-la, quin sentit té?
Total, que estem fent com si fóssim nòvies però em pregunto: ho som?
Algú coneix aquest fenòmen?? O és ella l'única persona al món a qui li passa?? M'agradaria "comparar" o saber cap on pot evolucionar o si sempre estarem així...
El fet és que entre la meva "fredor" autoterapèutica i el fet que TOTA LA RESTA vagi com molt bé...estic contenta i bé...raro però cert.