Distància

Com diu una amiga, deu ser normal com a mecanisme de defensa i potser és millor que sigui així ara per ara.
A estones em sento molt distant d'ella, d'aquesta història, no sé...però esclar, amb el panorama...això q deia: deu ser normal i deu ser defensiu.
Com pot dir-te una persona que vol estar amb tu (estar sense comentes, estar en plan NÒVIES) però que "no li surt" fer sexe amb tu, que té com una barrera i una veu interior que li diu que amb tu no. Em costa d'entendre...és a dir: NO ho entenc. Per mi una cosa va amb l'altra. És com menjar-se alguna cosa que t'encanta i després no empassar-se-la, quin sentit té?
Total, que estem fent com si fóssim nòvies però em pregunto: ho som?
Algú coneix aquest fenòmen?? O és ella l'única persona al món a qui li passa?? M'agradaria "comparar" o saber cap on pot evolucionar o si sempre estarem així...
El fet és que entre la meva "fredor" autoterapèutica i el fet que TOTA LA RESTA vagi com molt bé...estic contenta i bé...raro però cert.

Gelor

Clar.
Em diu q estic molt rara i que estic molt freda però és que si no estic així, estaria plorant per les cantonades i diu que vol que estigui bé...però no puc estar bé quan em diu que no vol estar amb mi. O sigui, sí que vol però no del tot perquè hauria de ser una relació sense sexe...on s'és vist això? No puc!!
Li dic que clar, que hi ha uns sentiments i em diu que ella també els té...va home va!!! És q al final m'entra mal humor i tot!! Però quan penso en que s'haurà acabat per sempre m'entra tanta tristor...perquè la vida sense ella és un rollu, ja ho he dit, no? Per què no em pot estimar normal? Per què NINGÚ em pot estimar normal? Diu que després del cap de setmana puc passar d'ella. Però jo no és el q vull!! Merda, però és el que he de fer i em desespero quan torno a veure que no hi ha una altra solució...com vol que no estigui freda?? si és l'única manera en què puc estar...per no estar feta una puta merda?

Ànsia

És horrible viure en l'ànsia ("inquietud angoixosa" o "desig vehement" segons el diccionari).
Ella encara no m'ha dit res en tot avui i és q semblo burra perquè JA SÉ que em dirà algo tard o d'hora...però l'enyoro.
Jo voldria dir-li de quedar un dia d'aquests entre setmana una estoneta però no goso perquè tinc por no pas que em digui que no, sinó que li sigui igual. Tinc por de la seva fredor perquè m'ha fet tan mal en la meva vida amorosa LA FREDOR.
Algú ha publicat al facebook que:


"L'ansietat és una sobreexcitació del sistema nerviós que es produeix quan aquest se sent amenaçat, ja sigui per un perill real o imaginari, conscient o inconscient.

Podríem classificar els perills en 3 tipus.

- Reviure una situació del passat: El perill pertany al passat i alguna cosa de la qual potser ni en sóc conscient, me la fa reviure en el present."

Bé, i després diu els altres 2 tipus que ara no vénen al cas...doncs així estic jo. Encara tinc massa angoixa acumulada de la meva vida anterior...estic massa cagada però bueno, això no és d'avui...ja ho sabia...

Un cop "gumitat" tot això, arribo a les següents conclusions:

a) no fer-me ni cas de les angoixes estúpides sense fonaments.

b) fer-li les propostes que em doni la gana; si em diu que no...doncs res, igualment no l'hauré vist: si no li proposo...

c) el meu estat d'ànim NO DEPÈN de si es connecta al facebook, de si em diu alguna cosa o de si està freda o calenta..ejem...Almenys no n'hauria de dependre...ejem...No no, no en depèn. In-inde-independència.

Visca l'alegria, ara que escolto una cançó de la trinca jijijiji.

Passo

Després d'analitzar què fa, com està, com em sento, què vull, què crec...etc...ha sigut molt graciós obrir un word i començar a posar paraules una darrera l'altra. Quina teràpia.
Total, que al final amb la meva pròpia teràpia he arribat a la conclusió que del que realment tinc ganes és de passar d'ella perquè em sento que l'estic perseguint i que corro sota la pluja...i que com més faig jo, més freda i distant està ella. D'acord, doncs no faig res.
No li penso dir res fins que no m'ho digui ella. Però després què? Tornem-hi?
En fi, me'n vaig a dansa...

Fred

Avui hem estat parlant pel xat, la mar de bé però trobo que estem molt fredes...ens haurem destrempat del tot? Bé, com que demà ens veurem, ja ho comprovarem en directe.
No sé, ella té una actitud molt freda: zero contacte corporal, per exemple...no entenc que algú et posi i et comportis així però vaja, jo, el que deia, continuaré igual i aviam on va la cosa si és que va a algun lloc.
Buf, jo què sé...per què ha de ser sempre tot tan raro? Enfin.