27/1/13

Incertesa

Aprofitant q la C. està molt atabalada i no té temps per entrar al bloc d'esquitllentes (toma, vaya parauleta...) parlaré una mica més clar.
La pregunta és: som nòvies? Ens la fem entre nosaltres també, eh? I l'altra pregunta és: què vol dir ser nòvies? La cosa és que si anem actuant sense pensar i sense donar massa transcendència a les coses i sense rallar-nos i contentes i entusiasmades, il.lusionades i felices...ho som.
Potser no és com a les pel.lícules; potser no és un amor apassionat; potser no se'ns remouen les entranyes de tantes pessigolles a la panxa que sentim però som felices així...i això és el que compta, no?
Acas no tenim cada vegada més ganes de fer coses juntes? I les fem? I estem bé? I estem bé juntes sense fer res?
Potser ens aïllem, com ella diu...però potser és pel microclima que creem quan estem juntes, perquè 1+1 no sempre son 2 sinó 3 (no no, no estem embarassades): ella, jo i el microclima. I ens agrada i el volem i en gaudim i vinga, quedem-nos amb lo bo i la il.lusió i els riures i el temps feliç que anem construint...
Estic contenta.
Molt, molt contenta...
Ella sé que dubta i que té moments i moments però el que us deia: els fets són aquests. Almenys és com jo els veig. I com vull q continuïn sent...

20/1/13

Dir

Em sento en llibertat de parlar de tot amb la C. i això m'agrada. Perquè aviam, tampoc és que vagi dient en directe tot el que em passa pel cap però si un tema em preocupa o hi ha alguna cosa que li vull dir sento que la comunicació flueix i em puc comunicar, que ho puc dir i que m'escolta i que ella també m'ho pot dir i això m'agrada.
No sé si ha continuat llegint el bloc...i potser sí que aquí posaria coses més així "a lo bèstia" i no ho faig...però mireu, és el que hi ha...no sé...aquest bloc s'haurà de renovar, teniu alguna proposta?
C.?? Vols posar un post tu?? ;)

17/1/13

Inseguretat

Aquell fenomen que fa que qualsevol comportament estrany de la parella...parella? parella...bueno..."parella" o 'parella' va, entre COMETA. El q deia...q qualsevol comportament estrany faci que automàticament pensis: ja no m'estima o no em vol veure més...
I aleshores t'angoixes per coses inexistents o teves...
Per què és tan difícil sentir-se segur pel que fa als sentiments d'una altra persona? Potser és com per herència...de pensar en altres vegades que t'ha passat...
Però en realitat és gratificant i difícil alhora anar fent i estar BÉ i que el dia a dia sigui una mica compartit amb la persona que vols...
Encara em sento rara però rara de bé...

10/1/13

Raresa

És raro pensar en les anteriors històries que comentava al bloc...no sé exactament com és, només sé que se'm fa estrany, ho veig com molt llunyà, com si fos d'una altra persona. Em passa des q la C. va trobar el bloc i el llegeix...jeje...no em fa res perquè total, també li explico tot i un cop llegit el q fa referència a ella...la resta ho pot llegir igual que qualsevol altra persona (hola C.!!).
Potser és perquè independentment del que siguem o deixem de ser (nòvies o no o jo què sé) em sento molt propera a ella i crec que mai m'havia sentit tan a prop realment d'una altra persona...
És que les altres històries em fan com mania...és com eeeecs....no sé, mai m'havia sentit així, no sé d'on ve ni què vol dir...
Últimament no sé res...

7/1/13

Regal

Ja sé que no calia però em feia molta IL.LUSIÓ ;) i li he fet un regal de reis. Li va agradar molt...
En realitat em segueix fent vergonya pensar que ho pot llegir  i no sé què dir però mira, era per mantenir-vos informats...
Us contaré una cosa que tenim en comú la C. i jo. Bé, una sensació, un desig..no sé...i que és estar bé. Centrar-nos i gaudir de les coses i de la vida dia a dia i ser millors. O sigui, això diguéssim que ho vol cadascú per la seva banda.
I penso, no sé, digueu-me agosarada però penso que aquesta bona "onda" també és fruit de l'altra part. Hosti tu, m'explico fatal.
Total, que penso que ella està bé gràcies a mi i jo estic bé gràcies a ella. És maco de pensar, no?

6/1/13

Esperar

Més canvis:
Tinc la sensació que sempre estic com esperant que passi alguna cosa...però tampoc sé què, eh? I no sé, he pensat que vull sortir d'aquesta sensació. Potser és influència de la nit de reis (l'espera màxima).
Voldria concentrar-me en viure més el present, l'ara i l'aquí i ja està.
Mmmm no sé, hi continuaré reflexionant...

4/1/13

Canvis II

Continuo pensant en els canvis i continuo tenint ganes de canviar...
Potser és aquell fenomen de que quan vols molt una cosa l'acabes veient encara que no hi sigui però sento LA MÀGIA des q ha començat l'any...estic com en un núvol, com si jo ja no fos ben bé jo o com si m'hagués tret una capa exterior...com quan a fora fa fred i entres en un lloc on s'està calentó...et treus la jaqueta i et sents com més lleugera, més lliure, més...m'enteneu?
I no ho dic només pel tema amorós.
El fet que la C. trobés el bloc i el fet que clar, llegint-lo sembla que només estic pendent d'aquest tema m'ha fet pensar que potser és una mica veritat i que ja n'hi ha prou. Tot i que tampoc és que només pensi en això, potser és hora que no hi doni tanta importància, potser és aquest el canvi màgic que realment necessito.
Potser he de canviar el títol del bloc...jeje...suggeriments??
(Hola C. si ho mires :D )

2/1/13

Hola!

Ha passat.
Podia passar i mira, ha passat.
Per casualitat la C. ha trobat el bloc. Ahir.
En va llegir un tros sense poder-ho resistir i després m'ho va dir. Però continuava sense poder-s'hi resistir i mira tu, com que total també li dic tot...tampoc vaig fer res per impedir-li, ni tan sols demanar-li.
Avui hem quedat i mira...jo què sé...ja veurem.
De totes maneres crec (i confio en) q tenim prou confiança i no passarà res dramàtic. Ara, tampoc sé què passarà amb el bloc...potser ha de canviar. Canvis, canvis...recordeu??