Deixa de ser tan tu

 Deixa de ser tan tu perquè el que m'ofereixes no és tu. Perquè el que absorbeixo de tu  no és tu. Perquè el que despertes en mi no és tu. Perquè el que em fas somiar no és tu. 

Però alhora, tot comença en tu!

No hi ha missatges, no hi ha perspectives, només hi ha moments presents quan son present. I em queda un buit...interessant. Molt d'espai per mi, molt d'espai per somiar, molt d'espai per situar. I això també em satisfà.

Només la peneta de pensar aviam si el darrer moment haurà estat l'últim...

Perquè em sorprenguis hi ha d'haver aquesta falta de perspectiva.

Continua, sisplau. Ni més ni menys.

Voldria transcriure tots els textos poètics que amago en el meu grup de watsap "jo mateixa". Per no ensenyar-los a ningú però alhora no llençar-los. Estan allà...al limbo. Els torno a llegir i és cert que canvien de significat amb els dies però, altra vegada, al moment son vida, son font cristal·lina. 

No siguis tan tu però oh, tu, sí tu. Però tu i jo.

Contenta

Ai, mireu, què voleu que us digui?? Estic contenta!!
No entenc per què ho estic tant amb totes les "desgràcies" que em passen jejeje.
De fet, crec que en realitat també ho estic perquè encara em sorprèn tot. Sabeu el meu síndrome, no? Mentre hi ha sorpresa hi ha esperança...hi ha interès...
A més, ara mateix m'és igual agradar. Tinc com l'esperança i el convenciment que puc agradar a qualsevol, a algú, vaja, no vull pas dir a tothom.
Amb la C. penso: molt bé, home, vols anar amb més gent? Doncs anem amb més gent!! Com més serem més riurem, ara veuràs tu quan et comencis a fixar en mi te'n penediràs ;) i si no, bah, és igual. Em fa molta il.luisó anar amb ella igualment. Si no li agrado i no em fa cas, doncs a cagar, ja en trobaré una altra!!
Pel facebook ens hem anat comunicant amb la noia a qui em vaig declarar. La veritat és que no m'interessa com a parella ni res però em dóna vidilla i mira, si podem tornar a coincidir...imagineu-vos que començo a aplicar les tècniques de seducció amb ella també.
Un col.lega m'ha explicat una nova tàctica tot i que cal trobar el moment adient per aplicar-la. Mirar molt directament als ulls i molt a prop a la persona que t'interessa fins que et morregi jajajaaja.
Ara em fa pal la C. perquè ella m'agrada de veritat i ara tinc ganes de lligar amb molta gent diferent. Imagineu-vos que ara em fes cas...ja no podria lligar!
Ostres, què m'està passant??
Res, que estic contenta, tu!!.

Decisioneta

Crec que m'he decidit una miqueta, considerant que demà és l'últim dia de la "setmana blanca".
He pensat que li puc continuar proposant de quedar quan em vingui de gust o quan cregui que alguna cosa li pot agradar o m'agradaria que vingués amb mi.
El màxim que em pot passar és que em digui que no i en cas que això es repetís mil vegades, ho deixaria estar però també em pot dir que sí, no?
Ho puc fer de manera normal igual com altra gent em proposa a mi anar a llocs o jo ho proposo a altra gent.
La cosa és que no puc saber com evoluciona la cosa si no ens veiem perquè les relacions virtuals no van enlloc i a més ha desaparegut del facebook del tot. L'he de desvincular d'aquest mitjà.
M'he de mentalitzar que no passa res si "nota" que m'agrada. Clar que m'agrada i això no té res de mal, no?
M'agrada molt, us ho havia dit? :P