28/7/12

Amigues

Una amiga em va dir "pero a ti a veces te gusta la gente en plan adolescente, no?". Amb un to una miqueta despectiu...bueno, despectiu no però com dient "evoluciona ya" i em va fer pensar una miqueta. Vaig pensar: és veritat que no evoluciono?? Potser sí.
Després vaig pensar que tinc moltes altres amigues que es comporten o opinen igual que jo (i no depen de l'edat: de totes les edats)...si ella és una avorrida...
I li vaig comentar a una altra amiga i m'ha dit unes coses tan boniques que em sembla que m'he engreixat i tot. Us les dic perquè les digueu a les vostres amigues per animar-les jajaja.

"aquesta manera de ser i de fer et serveix per anar per la vida de manera enlluernadora: ets super-inquieta, profunda i al mateix temps oberta, desprens positivisme i confiança i tot amb la seguretat que et dona tenir una personalitat molt definida. Que vols que et digui: hem d'estar orgulloses de com som i vivim, pq combinem coherència i bogeria (en el sentit mes ampli de la paraula) i aixi la vida es mes amena de viure-la."

De vegades penso en el que diu la iaia d'un amic meu: "qui té amigues té fatigues i qui no en té viu molt bé"...jejeje...però en un dia com avui adoro tenir amigues i gent amb qui compartir les paranoies i els dubtes i l'estrés i el que et passa pel cap i tot...de vegades les aprofito poc. Per exemple, amb aquesta amiga que m'ha dit això ens estimem molt però ens veiem poquissim i parlem poc també i mireu que és fàcil en l'era digital parlar, eh? Aix.
Ahir fullejava un llibre d'una aaaaaltra amiga i deia que per canviar la teva vida t'ho havies de proposar i tal i qual però que també havies d'escollir un "equip d'assessors" que t'ajudessin en el camí. Rodejar-te de persones que t'aporten positivisme i et fan bé. Doncs vinga, primer pas.
Era un llibre molt graciós que et deia que primer t'imaginessis com seria tot "en tu vida soñada" clar que després dur-ho a terme ja és més complicat. Però crec que ho faré...passet a passet i igual arreglo algo i tot!!

25/7/12

Enyorada

Semblo una nena petita: estic enyorada del curs de dansa, estic enyorada d'estar amb els meus amics i envoltada de gent interessant i que em fa vibrar i amb qui em sento viva.
Ara estic aquí al poble sense fer RES i no sé, em sento molt buida i sento que em falta algo i que no sé què dir no què fer i estic com de mal humor.
A més, no sé què pensar de la meva amiga que s'ha liat amb la TiamésBonadelMón. O sigui de la meva amiga no penso res, simplement de la situació...estic com molt trista, tinc una enveja infinita.
De la TmBdM necessitaria no saber-ne res i sé que la meva amiga se'n va a casa seva per fer de tortolitas i no ho puc suportar, no sé què em passa. A més aquí no tinc internet. Després faré una dissertació més llarga sobre el tema ( XD ) i ho penjaré demà.
Visca l'enveja, la gelosia i la mare treure els sentiments a fora!!!

24/7/12

Tecnologies

Ai, quin atabalement.
Tots els que vam estar fent el curs de dansa (bueno tots...ja m'enteneu) estan comunicant-se sense parar amb aquest mòbils amb connexió que tothom té (es veu). I em sento una mica desubicada...tinc la sensació que els hi vaig al darrera. I això que alguns ja son els meus amics, diguessim.
Però tinc la sensació de "ui, no ets prou guai, eh? si no estàs aquí al peu del canó perdràs el tren...ho sento per tu". Però alhora penso: mira macos, si us he d'anar al darrera neu tirant. No sé, no ho entenc...
També és perquè estic molt esverada, ho sé i voldria fer "activitats" cada dia a totes hores. Però no, ara estic reposant i he m'he de calmar...uf, no sé, no em baixa el subidon encara...he de fer alguna cosa!! Sí: relaxar-me!!! Ommmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm

23/7/12

Contenta

Ai, mireu, què voleu que us digui?? Estic contenta!!
No entenc per què ho estic tant amb totes les "desgràcies" que em passen jejeje.
De fet, crec que en realitat també ho estic perquè encara em sorprèn tot. Sabeu el meu síndrome, no? Mentre hi ha sorpresa hi ha esperança...hi ha interès...
A més, ara mateix m'és igual agradar. Tinc com l'esperança i el convenciment que puc agradar a qualsevol, a algú, vaja, no vull pas dir a tothom.
Amb la C. penso: molt bé, home, vols anar amb més gent? Doncs anem amb més gent!! Com més serem més riurem, ara veuràs tu quan et comencis a fixar en mi te'n penediràs ;) i si no, bah, és igual. Em fa molta il.luisó anar amb ella igualment. Si no li agrado i no em fa cas, doncs a cagar, ja en trobaré una altra!!
Pel facebook ens hem anat comunicant amb la noia a qui em vaig declarar. La veritat és que no m'interessa com a parella ni res però em dóna vidilla i mira, si podem tornar a coincidir...imagineu-vos que començo a aplicar les tècniques de seducció amb ella també.
Un col.lega m'ha explicat una nova tàctica tot i que cal trobar el moment adient per aplicar-la. Mirar molt directament als ulls i molt a prop a la persona que t'interessa fins que et morregi jajajaaja.
Ara em fa pal la C. perquè ella m'agrada de veritat i ara tinc ganes de lligar amb molta gent diferent. Imagineu-vos que ara em fes cas...ja no podria lligar!
Ostres, què m'està passant??
Res, que estic contenta, tu!!.

20/7/12

C. dels trons....

Mentre estava al curs de dansa, la C. em va enviar un missatge tot estressat dient-me que si volia anar de vacances amb ella uns dies. Òbviament li vaig dir que sí ràpidament (considerant que em va enviar el missatge a la nit i li vaig contestar l'endemà gairebé al migdia perquè no l'havia vist...jejeje, com em faig la interessant) però mira, ja me'n començo a penedir...ara q hem parlat tranquil.lament per fi, ja comença amb el rollo de dir compulsivament que vingui més gent i que vingui més gent. Doncs per què m'ho diu a mi en singular?? Jo no entenc a la gent, ja ho he dit mil vegades.
Però d'aquí a que marxem tinc temps de mentalitzar-me. Som amiiiiiiiiiigues..amiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiigues (imagineu-vos un to d'hipnosi).
Igualment, estic una mica cansada del temita de que estiguem buscant una dona per cadascuna. És q igualment, el tema en si em ralla. Aquesta actitud de "no pateixis que aviat lligaràs, ja veuràs i tot serà perfecte i anirà molt bé". EM RALLA MOLT. I clar, si m'ho diu ella mil vegades més però és q qualsevol q tingui aquesta actitud em molesta. Podem canviar de tema?? Per aquí no hi passo, eh?? En sèrio. Buf.
No sé si podré resistir res, entre tot lo de la setmana passada i això. Aviam si aquest finde escampo la boira...esparzo la niebla...uf...ommmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm

19/7/12

Declaracions

Mira, ara em ve de gust explicar el capítol del Xulín.
Reeeees...però que va estar allà tota la setmana i és supermono i no em va estressar gens tot i q em posava bastant i vaig tenir bastanta comunicació amb ell però el més emocionant és que vaig decidir que havia de ballar una havanera amb ell i una que van tocar ahíquevoyyo. Balla amb mi, li vaig dir. I vam ballar l'havanera una mica sui generis però interessant i em vaig sentir molt bé de no sentir-me malament (ejem) de que algú em posi ni res, sinó de veure-ho com a algo natural, positiu, bo, interessant, productiu...no sé, que mola, vaja. I que no cal que "passi res" perquè moli.
En la mateixa línia està una altra tia que hi havia per allà (pobre..."tia"...) que em posava...bueno, m'agradava, bueno...no. Jo què sé...Però en alguns moments era molt mona i en altres em rallava una mica. Total, que vaig decidir dir-li i l'últim dia a última hora (típic, tb, visca l'adolescència) li vaig dir q m'agradava i res, em va contestar que "ah, vale". Però em vaig sentir molt bé d'haver-li dit pel mateix que he dit al paràgraf anterior. Ja sé que no implica res però em vaig sentir molt bé d'haver-li dit. M'ha afegit al facebook jijiji, qui no es conforma és perquè no vol!!
M'encanta agafar tot el que m'ha passat en la setmana-terapèutica i aplicar-ho a la vida real, ara arriba el moment de pair...
Bueno, us continuaré explicant capítols insignificants però profitosos per a mi...enfi...

17/7/12

1 capítol

No, no m'he oblidat la "r" de 1r. El títol vol dir "un capítol" perquè dins el meu cervell no hi ha ordre ni concert i no tinc temps d'estructurar tota la setmana cronològicament.
Simplement us explico una cosa. La dramàtica però que no ha eclipsat les altres bones i q em fa sentir malament en certa manera, més q res perquè és rara i no sé com sentir-me davant d'això pq mai m'havia passat.
La tia més bona del món es va tirar a sobre de la meva amiga i al final es van liar (clar, la meva amiga no és tonta ni és de pedra...tot i q sabia q a mi m'agradava molt). Però m'agradava d'una manera rara...és un tipus de persones que em fa molt mal q m'agradi. M'agraden d'una manera tòxica, no les puc mirar, estic a punt d'esclatar en flames quan les miro o quan les tinc a prop. I clar, amb aquest panorama, doncs q es lii amb la meva amiga és una mica contraproduent...més q res si els hi va bé, més q res pq amb aquesta amiga ens ho expliquem tot però no vull q m'expliqui res de la tia més bona del món (TmBdM).
Però estic molt contenta perquè no em sento inferior, ni em sento un segon plat ni despreciada ni ignorada ni res d'això. I a més perquè la meva amiga s'ha portat molt bé amb mi malgrat tot i hem tingut molta comunicació i tot això...i ens seguim estimant molt i dient-nos-ho. I no és maco això??
Vinga va, el proper dia us explico algo més alegre, va, posaré titulars per enrecordar-me'n i per donar-vos ganes de seguir llegint jijijiji.

- Vaig tenir una cita amb el meu veí
- Una q conec em va confessar q va estar amb una dona i després em va fer un pico.
- Em vaig declarar.
- Estic on fire.
- Vaig ballar molt amb el Xulín
- La C m'ha dit d'anar de vacances.

Us ho podeu creure?? Tot això amb una setmana!! a vegades la meva vida sembla una serie. M'ENCANTA!

16/7/12

Mil

Mil és el nombre de coses que hauria d'explicar ara mateix.
Però mil també són les hores que són (són les mil...) i he d'anar a dormir.
Així que...no sé...simplement estic renovada. Així que ja aniré fent...jo què sé...(frase de la setmana).
Sabieu que la vida és molt bella??? Però molt, eh? No una mica no....MOLT!

3/7/12

Estratègies

He parlat amb la meva amiga experta en lligar. Aviam si recordo totes les estratègies que hem acordat.
1) Avortar com a mínim el 50% de les propostes que se m'acudeixi fer-li. La resta, dir-li.
2) Ser sensual i fer que vulgui fer-me un petó (m'he d'anar a comprar un gloss).
Tranquils/·les, jo no estic tan bona però es fa el que es pot...

3) Fer veure que no m'agrada, que en tot cas, jo li agrado a ella, potser, no creu? Bé, més que fer-ho veure, fer-li creure, si es dóna l'ocasió, qualsevol de les dues coses o totes dues.
4) Tocar-la suaument com qui no vol la cosa, però tocar-la, com si no m'afectés el seu contacte.
5) No fer-me "superamiga" seva.

Mmmmm, no sé si em deixo alguna cosa...

Temps

M'atabalo. M'estresso. M'angoixo. Voldria parlar amb ella a totes hores. Però no...només som amigues.
Per això decideixo no dir-li res per iniciativa pròpia fins que no torni d'un curs que faré la setmana que ve. És a dir, estar 2 setmanes sense dir-li res de no ser que m'ho digui ella. Coneixent-me, decideixo això però si m'apreta, li diré, eh?
En el llibre que m'estic llegint, ("el temor d'un home savi", segona part de "el nom del vent"). El protagonista està enamorat d'una noia. I bé, diguéssim que no "passa res". Però ell va fent. Espera i espera el moment de tornar-la  a veure o tornar a estar amb ella i va fent la seva vida. M'agrada aquesta actitud. Me la "cúpiu".
Si no hi ha res, no perdrem res. I si hi ha algo, ho deixarem macerar. No sé per què dic això si segur que no hi ha mai res...ai...no sé per què dic això si quan comences una partida de parxís no saps si guanyaràs o perdràs.
Demà he quedat amb la meva amiga super-lligona perquè m'aconselli.
Si més no, practicaré les tècniques de seducció. Assaig-error.
Estic tan tonta que m'he comprat un jersei de pijama dels osos amorosos....fatal...

1/7/12

Nit...

Uau...
Com que no m'agrada (ejem...), es veu q ara ja podem fer exactament el mateix que fèiem abans però sense que es senti malament...(boja, boja i boja). Ahir vam quedar i vam passar per la manifestació del dia de l'orgull i després per un concert. La major part del temps vam estar soles, xerrant, rient molt, super bé, en sèrio...preciós.
Jo, personalment opino que hi ha un feeling que t'hi cagues però ja sabeu, jo això mai no ho encerto.
No sé, va, deixeu-m'ho dir: es tan absolutament mona que hi havia moments que m'havia de girar per dissimular la cara que se'm posava de lluça i per reprimir l'impuls de fer-li un petó.
Pensava: realment la puc seduir? Tinc al meu favor que es pensa que no m'agrada per tant, li costarà interpretar racionalment res del que jo faci com a verdadera seducció. Potser això em dóna una mica de via lliure, Potser pensarà simplement que jo sóc així. I si fos seductora? Com la noia balladora: ella no para de seduir-me però sense l'objectiu real de fer-ho. Aquesta és la meva partida de parxís.
Fins la propera tirada.