Incertesa

Aprofitant q la C. està molt atabalada i no té temps per entrar al bloc d'esquitllentes (toma, vaya parauleta...) parlaré una mica més clar.
La pregunta és: som nòvies? Ens la fem entre nosaltres també, eh? I l'altra pregunta és: què vol dir ser nòvies? La cosa és que si anem actuant sense pensar i sense donar massa transcendència a les coses i sense rallar-nos i contentes i entusiasmades, il.lusionades i felices...ho som.
Potser no és com a les pel.lícules; potser no és un amor apassionat; potser no se'ns remouen les entranyes de tantes pessigolles a la panxa que sentim però som felices així...i això és el que compta, no?
Acas no tenim cada vegada més ganes de fer coses juntes? I les fem? I estem bé? I estem bé juntes sense fer res?
Potser ens aïllem, com ella diu...però potser és pel microclima que creem quan estem juntes, perquè 1+1 no sempre son 2 sinó 3 (no no, no estem embarassades): ella, jo i el microclima. I ens agrada i el volem i en gaudim i vinga, quedem-nos amb lo bo i la il.lusió i els riures i el temps feliç que anem construint...
Estic contenta.
Molt, molt contenta...
Ella sé que dubta i que té moments i moments però el que us deia: els fets són aquests. Almenys és com jo els veig. I com vull q continuïn sent...