No puc creure que em trobi en el mateix punt que abans d'haver tingut mai parella estable.
Pensant el mateix, sentint-me igual, amb els mateixos dubtes, pors i complexes.
És que no puc assimilar tornar a viure i sentir el mateix!
No. No puc
Per algo ha de servir la teràpia, no? Diu que per què en l'amistat tinc tant èxit i tot flueix tan bé i en el terreny amorós és tot el contrari. Doncs començaré la llista perquè de debò que flipo.
I alhora, sense tenir res a veure, com se suposa que s'ha de sentir una quan somia una mirada i el mateix dia i per sorpresa es fa realitat? Bueno, doncs res.
Bé, em sento igual. Tanta teràpia i sembla que sempre hem de tornar al mateix punt de sortida.
ResponEliminaPel tema amics, em va dir que amb els amics tenim expectatives i dinàmiques diferents que amb la parella, per això pot anar tant bé una cosa i tant malament l'altra.
Sort i força
Ei, gràcies...em sento diferent...no em sento en el mateix punt tot i que encara no es reflecteixi ben bé en els actes. Al final la teràpia servirà d'algo i tot ;)
Elimina