Contenta

Ai, mireu, què voleu que us digui?? Estic contenta!!
No entenc per què ho estic tant amb totes les "desgràcies" que em passen jejeje.
De fet, crec que en realitat també ho estic perquè encara em sorprèn tot. Sabeu el meu síndrome, no? Mentre hi ha sorpresa hi ha esperança...hi ha interès...
A més, ara mateix m'és igual agradar. Tinc com l'esperança i el convenciment que puc agradar a qualsevol, a algú, vaja, no vull pas dir a tothom.
Amb la C. penso: molt bé, home, vols anar amb més gent? Doncs anem amb més gent!! Com més serem més riurem, ara veuràs tu quan et comencis a fixar en mi te'n penediràs ;) i si no, bah, és igual. Em fa molta il.luisó anar amb ella igualment. Si no li agrado i no em fa cas, doncs a cagar, ja en trobaré una altra!!
Pel facebook ens hem anat comunicant amb la noia a qui em vaig declarar. La veritat és que no m'interessa com a parella ni res però em dóna vidilla i mira, si podem tornar a coincidir...imagineu-vos que començo a aplicar les tècniques de seducció amb ella també.
Un col.lega m'ha explicat una nova tàctica tot i que cal trobar el moment adient per aplicar-la. Mirar molt directament als ulls i molt a prop a la persona que t'interessa fins que et morregi jajajaaja.
Ara em fa pal la C. perquè ella m'agrada de veritat i ara tinc ganes de lligar amb molta gent diferent. Imagineu-vos que ara em fes cas...ja no podria lligar!
Ostres, què m'està passant??
Res, que estic contenta, tu!!.