2/12/12

Distància

Com diu una amiga, deu ser normal com a mecanisme de defensa i potser és millor que sigui així ara per ara.
A estones em sento molt distant d'ella, d'aquesta història, no sé...però esclar, amb el panorama...això q deia: deu ser normal i deu ser defensiu.
Com pot dir-te una persona que vol estar amb tu (estar sense comentes, estar en plan NÒVIES) però que "no li surt" fer sexe amb tu, que té com una barrera i una veu interior que li diu que amb tu no. Em costa d'entendre...és a dir: NO ho entenc. Per mi una cosa va amb l'altra. És com menjar-se alguna cosa que t'encanta i després no empassar-se-la, quin sentit té?
Total, que estem fent com si fóssim nòvies però em pregunto: ho som?
Algú coneix aquest fenòmen?? O és ella l'única persona al món a qui li passa?? M'agradaria "comparar" o saber cap on pot evolucionar o si sempre estarem així...
El fet és que entre la meva "fredor" autoterapèutica i el fet que TOTA LA RESTA vagi com molt bé...estic contenta i bé...raro però cert.

2 comentaris:

  1. No és un fenòmen paranormal. Per mi és estrany, sí, perquè quan t'agrada algú el que tens més ganes és de tocar-lo, provar-lo...però un noi m'eplicava qque amb la seva ex li passava una cosa semblant: n'estar molt d'ella, de fet no se la pot treure del cap, peròquan estaven junts como que sexualment no...I ell no sap ben bé per què, suposo que el conflcte el tenia ell i no la ex...
    Així que el matei et dic, el conflicte el té ella amb ella mateixa,no creus?

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Buenubuenu...almenys és interessant saber que no és l'única persona que té "el síndrome"...gràcies!! El conflicte el té ella però clar, m'afecta a mi...Buenu...paciència, no?

      Suprimeix