8/8/12

Mai

Tinc realment la sensació (potser és fictícia però la tinc) que mai m'havia sentit així.
No estic gens angoixada, estic tranquil.la i fins i tot, tinc ganes que corri l'aire i passi una mica de temps.
Però tinc por d'estar sentint tot això "inútilment" perquè clar, si sempre hem d'estar així, sent amigues però bueno, ni això m'angoixa.
Estic com "S. (o sigui, jo) pren-te les coses tal com vinguin, com quan us banyàveu al riu: deixa passar la corrent a través teu, com vingui, forta o suau, freda o com estigui. Quan vingui algun canvi ja l'entomarem.
Ara ho sento així, ara em sento "lligada" a ella, potser perquè sense pretendre-ho, se m'ha lligat (ara encara entendré el sentit de la paraula i tot...). Anar fent i si em surt amb algun estirabot com quan em va dir que estava molt incòmoda perquè es pensava que m'agradava (que era veritat, pobreta, i ella pensant q ha ficat la pota) ja veurem què fem.
El pitjor que pot passar és senzillament que trobi una altra parella i aleshores només hauré perdut la partida de parxís, ja n'encetaré una altra, no?
Em sento molt diferent de quan estava amb la meva primera nòvia, de quan era el "humbert" de la Lolita (m'estic llegint el llibre, quina teràpia). És un altre sentiment totalment diferent.
És guai :D

2 comentaris:

  1. Per què ho conceps com una partida en la qual o es guanya o s'empata o es perd? Si l'has estimada, si l'estimes, això serà teu sempre. I al final és l'únic que importa, no trobes?
    M'agrada molt la frescor dels teus apunts, em fas sentir bé llegint-te!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. moltíssimes gràcies "de diumenges"!!! A mi m'encanta que t'agradi i que em diguis la teva opinió. Això de la partida, ho dic simplement perquè hi ha hagut massa vegades en que sí, he estimat i he sentit però m'he sentit molt sola pel fet de no ser corresposta i el q vull és compartir això amb la persona que m'ho fa sentir...

      Suprimeix