Diferent

Ahir vaig escriure una parrafada parlant de la C. perquè em sento molt diferent. No la puc reproduir perquè és massa personalitzada, intentaré fer un resum.
La cosa és que em sento molt rara perquè de fet la miro i no és que m'agradi horrors d'una manera arrebatadora. És algo com més profund...la miro i  m'és igual però llavors la miro als ulls i m'hi perdo, em sento com molt unida a ella...penso que aquí està l'error.
Sento com una força que ens empeny l'una cap a l'altra però sento com si ens hi resistíssim. Però potser ella no s'hi resisteix, simplement "sent amistat"  i punt final. No sé, realment, on pot ser la diferència entre una cosa i l'altra. Entre l'amistat i l'amor. I què fa que el cervell o les hormones o el que sigui facin el canvi de "xip". Jo sento un vincle més fort, sento que quan parlem de les nostres vides, podrien ser en comú. Però crec que ella no i no entenc aquest divergència.
Cupido, apunta bé, me cago'n tot...
Gent amb qui n'he parlat i que potser és més optimista, més realista o més il.lusa, m'ha dit que tingui paciència i que encara no puc saber res però em poso trista de pensar que som només amigues, és com menjar sopa amb forquilla!!!
Aquest cap de setmana hem estat TAN BÉ. Que feia hasta ràbia...si haguéssim sigut parella, hauria estat un cap de setmana digne de passar als anals de la història dels caps de setmana. Un riure, un bon rotllo...no sé, tot era molt fàcil, fluid, bonic...però clar, si només som amigues, tot deixa de tenir aquest sentit tan màgic i bonic i tendre...i només som amigues
Només som amigues, només som amigues només som amigues. NOMÉS (aquesta és la paraula clau)...