Ha passat.
Podia passar i mira, ha passat.
Per casualitat la C. ha trobat el bloc. Ahir.
En va llegir un tros sense poder-ho resistir i després m'ho va dir. Però continuava sense poder-s'hi resistir i mira tu, com que total també li dic tot...tampoc vaig fer res per impedir-li, ni tan sols demanar-li.
Avui hem quedat i mira...jo què sé...ja veurem.
De totes maneres crec (i confio en) q tenim prou confiança i no passarà res dramàtic. Ara, tampoc sé què passarà amb el bloc...potser ha de canviar. Canvis, canvis...recordeu??
Justament ara?
Fa 1 setmana
Sabia que tard o d'hora passaria, S.N! Fins i tot un dia t'ho vaig preguntar, q com podies estar segura que ella no coneixia el teu blog... Si és que, amb tot el que explicaves sobre els dubtes d'ella, era -i ara dit a posteriori no té cap mèrit- però era quasi evident que un dia o altre, un dia qualsevol, podria entrar a visitar el savi Sr Google tota animada per preguntar-li què significa per a ell l'"estar enamorat"... i venir de seguida a petar al teu blog. Així és com et vaig descobrir jo:) No sé la C...
ResponEliminaDe totes maneres, això ha estat positiu, segur. Com s'ha repetit últimament sovint un amic meu, "la vida de vegades pren decisions que tu no tens 'collons' de prendre"; així la C ha vist el que fa temps que escrius, sobre tu i sobre ella, sobre els teus sentiments... de cop i involuntàriament t'has despullat del tot davant d'ella, li has mostrat la teva intimitat en l'estat més pur, molt més que quan estàveu juntes al concert, a casa, al llit, on fos. I ara ella no pot quedar impassible davant de tot el que sap. Perquè ara ho sap TOT.
M'alegra que vegis que això pot haver significat d'alguna manera un abans i un després i que les coses han de canviar. Per a ella i per a tu. Sobretot, i així ho espero, per a tu.
Una abraçada, guapa!!
Jejeje, doncs en realitat el va trobar buscant una TONTERIA. Sí, tens raó, jo penso que és bo, ara ja no amago res.
EliminaMoltes gràcies!!