Sembla mentida com se'm bloqueja el cervell en el moment de pensar: i què fem? On anem?
No és que em passi especialment amb la C. o amb la 'parella', també em passa amb els amics, i sobretot si has de fer alguna cosa especial tipo: quan quedes amb algú que fa molt que no veus o algo així.
Potser és que com que sempre em vaig trobant les activitats donades...em bombardegen amb coses que podria fer i llocs on podria anar...no penso coses que voldria fer perquè penso: tard o d'hora ja em proposaran de fer-ho...
El q em passa amb la C. és q clar, com q ens veiem sovint i volem fer coses tipo "de lleure" tinc el cervell SEC i no se m'acudeix RES. Ella diu que no, que sempre tinc coses guais a fer...quina sensació més rara...
A més, tants anys pensant per una (jo) no sé pensar per dos i la frase "què fem?" em sona raríssima perquè sempre penso "què faig?" i punt....
Mira, és la reflexió del dia...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
És aprendre a pensar de manera diferent.
ResponEliminaTot té un principi. ^-^
Sí sí i de tot se n'aprèn!
EliminaGràcies!!
Suposo que després d'un temps de preguntar-te "què faig" canvia-ho pel "Què fem" és motiu d'alegria, no?¨És el que volies, no? Tot i que clar, suposo que també fa una mica de vertígen però...què coi! Feu, feu!!!
ResponEliminasí sí...els canvis costen...però molen!! Fem fem...nem fent!
Elimina