Cançó

Ai, sí sí, estic perdent facultats però és que no sé què posar perquè tot és massa bonic...
Avui la C. m'ha enviat aquesta cançó i estic bocabadada, corpresa i esmaperduda...
Així de bé anem...
Un dia d'aquests explico el capítol de la noia balladora... però vaja...és que no m'interessa, amorosament parlant, esclar... (pobreta).
Ai, la cançó:

EL BON ANY (Senior i el cor brutal)

El meu cervell ja no admet més ordres, 
està esperant que tu li actives les neurones. La química no fa que la cosa millore, el pobre està que es mor de ganes de vore’t. Les meues mans s’estan quedant podrides, et volen abraçar i que cures les ferides. Se m’estan eixugant els llavis i els somriures, eternament cridant les ganes de viure’t. Sí, però ara és el bon any des de ja. Sí, però ara ha començat el bon any I a poc a poc ha anat la situació aclarint-se, m'has netejat el cor i l'has deixat sense espines. I em bull tan fort la sang i són tan plens els dies perquè portes la llavor que mos salvarà les vides. Sí, però ara és el bon any des de ja. Sí, però ara ha començat el bon any Ara ja ha començat el bon any.