1/3/19

Descobrir

L'afany de descobrir en profunditat alguna cosa, esdeveniment, doctrina, persona...que m'obre les portes d'un nou món...
I quan no rebo ímputs nous d'aquest nou món em sento una mica buida, com si ja res més no tingués "gràcia". Suposo que és un procediment psicològic normal del nostre instint natural de descobrir el món. Rees, dura uns dies i prou.
Però no tinc paciència.
I menys si se t'obre una porta però no pots acabar de travessar-la. Com dient miiiiira, aquí hi ha tot un nou món, oi que voldries descobrir-lo? Beure-te'l? Doncs ja està, torno a tancar, eh? Aaaapa.
Estic frustrada. No em poseu la mel als llavis, home!

Cap comentari:

Publica un comentari