28/2/19

Què se n'ha fet de...

...la Noia Balladora?
Doncs se'm trenca absolutament el cor i tot lo trencable del meu ésser en dir que finalment el cancer va poder amb ella i ara dansa pel cel movent els rinxolets, segur.
Feia molt que ja no parlàvem ni res però, llegint aquest blog sobretot perquè no sé, sembla que no ho recordo tant, veig que realment era algo molt i molt fort el que vaig sentir per ella però no va poder ser ni mai més podrà ser res. Ni tan sols ballar.
Però al meu cor ha quedat com una mena de boira en una zona. Potser no cada dia, esclar, però en molts moments i sobretot relacionats amb ballar, tot té com una pàtina estranya. No és ben bé que estigui trista perquè tampoc compartia el dia a dia amb ella ni trobo a faltar res en concret però pensar que no està en aquest món, penso que em posarà una mica melancòlica per sempre més.
Jo ja li havia dit adéu fa temps, dins meu però, per sort, no he hagut de viure massa massa d'aprop la mort i no sé, no puc concebre que absolutament mai més la veuré ni sabré res d'ella. És massa trist de pensar. Com diu l'Albert Espinosa, ara sempre sempre ballaré una mica per ella.

Cap comentari:

Publica un comentari