Declaracions

Mira, ara em ve de gust explicar el capítol del Xulín.
Reeeees...però que va estar allà tota la setmana i és supermono i no em va estressar gens tot i q em posava bastant i vaig tenir bastanta comunicació amb ell però el més emocionant és que vaig decidir que havia de ballar una havanera amb ell i una que van tocar ahíquevoyyo. Balla amb mi, li vaig dir. I vam ballar l'havanera una mica sui generis però interessant i em vaig sentir molt bé de no sentir-me malament (ejem) de que algú em posi ni res, sinó de veure-ho com a algo natural, positiu, bo, interessant, productiu...no sé, que mola, vaja. I que no cal que "passi res" perquè moli.
En la mateixa línia està una altra tia que hi havia per allà (pobre..."tia"...) que em posava...bueno, m'agradava, bueno...no. Jo què sé...Però en alguns moments era molt mona i en altres em rallava una mica. Total, que vaig decidir dir-li i l'últim dia a última hora (típic, tb, visca l'adolescència) li vaig dir q m'agradava i res, em va contestar que "ah, vale". Però em vaig sentir molt bé d'haver-li dit pel mateix que he dit al paràgraf anterior. Ja sé que no implica res però em vaig sentir molt bé d'haver-li dit. M'ha afegit al facebook jijiji, qui no es conforma és perquè no vol!!
M'encanta agafar tot el que m'ha passat en la setmana-terapèutica i aplicar-ho a la vida real, ara arriba el moment de pair...
Bueno, us continuaré explicant capítols insignificants però profitosos per a mi...enfi...