Per canviar una mica de "tèrciu" (canviar de terç no es diu, no? :P) us explicaré la continuació d' AQUEST post. Bé, de la segona part. D'aquella dona a qui em vaig "declarar" i que mira, ara li direm la Declarada. Aquests últims dies hem anat juntes amb més gent de viatge i ha sigut molt molt guai i molt fàcil i fins i tot hem tornat a parlar del tema de manera natural. Tot i que és molt diferent a mi i en realitat no voldria una relació amb ella (no sé, per la seva manera de ser i perquè té una vida com molt complicada...buf) em posa molt ( i a sobre no parava d'anar en boles per l'habitació...es pot estar més bona?? No) i el més important: em fa sentir MOLT BÉ i em tracta super bé després de la "mini-història" que hem tingut en què no ha passat res. Em va dir q li havia agradat molt que jo fos tan clara i jo li vaig confessar que al contrari que la TiamésBonadelMón, ella em feia sentir molt bé tot i saber que no tenia res a fer.
Ara l'enyoro però no com a "algú que m'agradi" sinó com a amiga. Estaré superant la fase en què odio que m'agradi algú? Fins i tot en un moment q estava moníssima vaig voler fer-li una foto i en vaig fer una a cadascú per dissimular jajaja. I em mirava i em picava l'ullet i és que és tan mona (de personalitat), enyoro la seva passió per la vida i alhora la seva capacitat de "retirar-se" quan alguna cosa l'agobia i la intimitat que et proporciona un viatge...crec que he trobat una persona que m'encanta, tot i que, com deia, a vegades em ralla una mica i és una mica massa histriònica.
Res, que l'enyoro tu!! Au
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada