Últimament penso sobre el fenòmen de la gent de qui m'enamoraria si tingués l'edat adequada.
És clar, quan tens 33 anys, per molt mono que sigui, no t'enamores d'algú de 12 (per sort) però m'entren ganes de tenir 12 anys per enamorar-me'n. O si tens 20 anys, no t'enamores d'algú de 55 però potser si tinguessis la seva edat, ho faries. De vegades és injust l'espai-temps. Quan vas creixent vas predent oportunitats amb tota la gent que et ve darrera i mentre no creixes les perds amb la gent que et passa al davant. Per sort tenim un ventall ample però de vegades per la meva passió no ho és prou.
Aquest post podria ser la continuació d'aquest altre.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
De la teva edat estic segur que hi ha un ventall de persones extens... no has de mirar ni enrere ni massa endavant (pel que fa a l'edat de les persones) t'has de situar en el teu terreny... Enamora't amb edat inclosa...
ResponEliminaDes del far salut.
onatge
Ja, però per molta gent disponible que hi hagi, jo no només conec gent de la meva edat, i la d'altres edats també em desperta sentiments i pensaments. No puc no mirar enrera ni endavant en l'edat, veig i miro totes les presones que es creuen a la meva vida. Com podria no fer-ho??
ResponElimina