27/10/11

Pausa

Molt bé, pausarem la història fins a nova ordre.
Està clar q ara només té ulls per al seu enamorat i jo no hi pinto res. Doncs au.
La part positiva (la dura vida de l'optimista) és pensar que quan abans em feia tant cas era realment que em tirava els trastos, que bonic, no?
Puc gaudir del meu ja passat semi-ligue i aplicar tot el q he "aconseguit" a la propera presa...aviat arribarà.
Aix, si no m'ho prenc així...n'hi ha per pegar-se un tir...
En fi, pel pont me'n vaig a escampar la boira i q sigui el q déu vulgui.

3 comentaris:

  1. espero que la pausa t'estigui anant bé.

    ànims

    (ps, em sap greu no estar massa per tot això, xò en temes del cor,... buf, no puc ara mateix. se'm fa tot costa amunt)

    ResponSuprimeix
  2. jejeje, tranquil.la,dona, potser hauries de fer un bloc com el meu. No et pensis q tot el dia penso en això, però tot lo altre ho duc millor i no necessito aquesta teràpia. És molt dur!! Ànims a tu tb.

    ResponSuprimeix
  3. espere que la plutja d'avui t'haja ajudat a despejar-te. Ànim! :D

    ResponSuprimeix