Amic

Avui he vist a un amic meu gai...segons ma germana tot gai té la seva amiga bollera (i viceversa)...que feia molt temps que no veia i que sempre diem que farem teràpia tots dos i ens farem novios, jeje...
Doncs bé, la cosa és que ens ha fet molta ilu veure'ns per fi i ens hem abraçat molt i ens hem fet petonets (castos i fraternals) i he tornat a pensar en allò que deia l'altre dia de que em feia mandra qualsevol tipus d'història amorosa  perquè mira amb això ja en tinc prou i m'agrada tenir la meva vida plena de relacions "especials" com amb aquest amic.
Per qui segueixi el culebrot, avui he anat a dinar a casa de la noia balladora amb altres col.legues i és que em continua encantant com a persona i em sento molt bé amb ella i és tan sumament mona...ara sento pena perquè la nostra història no pugui ser d'amor. Encara em fa ràbia i també pena perquè és tan mona...però ja m'és més igual...i segueixo pensant que pitjor per ella,s'ho perd, però si ha de ser així, doncs ho acceptarem.