L'altre dia vaig anar a dansa i abans d'entrar a classe la profe estava amb un altre grup q aquell dia feien classe extra (normalment ve del carrer, diguessim). Total que al final nosaltres no vam fer classe per blablablabla (que ara no ve al cas).
Com diu el títol del post, em vaig sentir tan gelosa...de veure-la allà entremig de tot de gent que mai havia vist i que estaven amb ella, rodejant-la, jijiji jajaja...i a sobre jo no la vaig poder tenir per mi.
Per què em produeix aquests sentiments?? Tinc la sensació que no és per tant, que en realtitat no té per què afectar-me tant, és com si projectés en ella algun sentiment amagat de gelosia que no vaig elaborar en el seu moment i ara em surt. Com tot el que no treballes en el moment adient, et surt després "por peteneras".
Avui hem fet una classe "normal" i m'he sentit tan bé perquè tot estava al seu lloc i ella era allà per mi, per nosaltres: per mi i per la gent del nostre grup i prou. Allà, a l'aula aquella, a la panxa del bou on no neva ni plou.
Quan fem el festival de final de curs sé que em tornaré a sentir malament de veure-la amb els altres grups, amb tot de gent que no conec i en un ambient diferent i amb tanta gent que no em farà ni cas.
Jo necessitaria ser única per a ella però clar, sé que no ho sóc ni ho puc ser.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada