1/5/11

Passat

Em desfaig de tendresa quan veig fotos de petita d'algú que m'ha agradat moltíssim. Tinc una sensació molt intensa de connexió amb aquella persona en tota l'extensió de la seva vida en el temps. Em fa pena no haver estat sempre amb ella i no haver-la conegut quan era així de petita vestida de princesa amb cara de "pinta" i la mateixa cara que ara però en versió infantil. Em fa ràbia que sigui una persona que se m'escapi perquè m'encanta però a qui no puc accedir perquè senzillament sempre està fent cinquanta mil coses alhora i jo no puc anar tan ràpid, jo necessito temps, calma i serenor.
És algú amb qui vam connectar molt. Encara no m'he llegit el món groc però pel que m'ha explicat una amiga que sí que ho ha fet, penso que vam ser grogues perquè la nostra vida va canviar quan ens vam conèixer. Va canviar molt i m'encantaria parlar-ne amb ella per aviam com ho va viure o si se'n va adonar o senzillament explicar-li com ho vaig viure jo i el que crec d'aquell moment i d'ella i de mi. I dir-li que em fa pena que el temps vagi passant i que amb els anys mai acabi de ser veritat allò de "hem de quedar", perquè mai quedem perquè simplement tot el seu temps ja està ple d'altres coses i jo no hi cabo i tampoc tinc ganes de pidolar una mica de la seva atenció o del seu temps.
Em fa pena com ha anat tot malgrat que en alguns moments tinc la sensació que no s'ha acabat. Que simplement encara no ha arribat el noste moment. I no em refereixo a una història d'amor perquè jo sí que és el que volia però no sé què volia ella; em refereixo només a una història nostra, entre ella i jo tal com som, com sigui i quan sigui...no sé...

Cap comentari:

Publica un comentari