No recordava el concepte d'estar embadalida mirant algú perquè m'encanta i la trobo super atractiva i em "pillés", és a dir, em mirés de cop a mi i jo desviés la vista quasi posant-me vermella.
És una noia que veig algunes vegades i que trobo absolutament ADORABLE des de fa anys. Abans era petita (bueno, 17 anys, tenia quan la vaig conèixer) i ara ja té uns quants anys més tot i que no gaires.
És tan fina, tan atractiva, tan interessant que també em provoca ganes de dir-li si es vol casar amb mi. Però segons la meva germana (que és amiga seva) és hiper-hetero. Bueno, tampoc és que tingui esperances però m'encanta.
Va ser graciós recordar el fenomen "m'ha pillat", tan utilitzat a l'adolescència...uf, quins temps...jeje.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Ostres, a mi em continua passant això que em pillin i em continua fent moooolta vergonya, com si fos encara adolescent!
ResponEliminaRits, que tendre...
ResponElimina