4/6/11

Veïna (2)

Seré la seva veïna!! A que no us ho podeu creure?? Un guionista de la riera no tindria idees millors.
Seré la veïna de l'A.P.D (Adorada Profe de Dansa).
De totes maneres estava parlant amb una amiga avui de que, per sort, una part del meu cervell és perfectament conscient que he de mantenir les distàncies amb ella si no vull fer-m'hi mal de veritat. El meu subconscient o com li vulgueu dir utilitza tècniques per obligar-m'hi, com per exemple, sentir encara MOLTA ràbia cada vegada que veig el seu home. Tot i que em cau bé i tot, em moro de gelosia i tinc ganes de marxar i no el vull veure. Això em manté, alhora, a una certa distància d'ella i de la seva vida familiar i per tant, casa. M'hi he de mantenir, és obligatori. Alhora m'agradar tenir-la a distància però tenir-la. Com  a profe, com a veïna...que fort.
Per cert, cada vegada que penso en la paraula "veïna" no puc evitar evocar el principi d'aquest gag de la gran sèrie VINAGRE. La gran oblidada...brutal...mireu-lo si voleu riure una miqueta.

4 comentaris:

  1. Quina alegria desprenen els teus posts. Ets com si fossis molta gent feliç a dins. És perfecte, veure la passió que pot transmetre algú que sent a fons tot el que l'envolta.

    Una troballa meravellosa. Gràcies!

    ResponSuprimeix
  2. Ostres, moltes gràcies per les teves paraules, m'encanta! Molta gent feliç a dintre..:D

    ResponSuprimeix
  3. potser també descobreixes coses que no t'agraden tant d'ella... o al contrari... de moment, celebra que la tens aprop. I ja es veurà.

    Mai vaig ser seguidora de Vinagre. Ara la fan a un dels canals de TV3, els nanos del Grup que porto en son fans!!

    ResponSuprimeix
  4. sí, rits, en aquest sentit trobo que és anar fent. Avui he rebut les conseqüències d'una cosa que no m'agrada d'ella: que fa tard!! jeje.

    ResponSuprimeix