IMPACIÈNCIA!

Control: vull saber en tot moment on és i què fa. Maaaaalament!
Despersonalització: només penso en ell però alhora penso que podria estar pensant en qualsevol altra persona. Que poc romàntic, no?
No sé si perquè, com sempre crec, estic enamorada de l’amor o perquè no em vull centrar en una persona per no desil.lusionar-me massa QUAN em digui que no. Nonononono, SI em diu que no. Nonononono perquè no em dirà que no perquè està boig per mi, sabeu? Li agrado molt però no es planteja res amb mi no sé exactament per què (està bé pensar-ho…).
Impaciència: no puc esperar, no puc esperar, no puc esperar, no puc esperar, no puc esperar, no puc esperar, no pot estar tan a prop i tan lluny! En aquest aspecte veurem què hi pot fer la til.la.
Li he proposat anar a veure una obra de teatre. Be, no exactament. Li he enviat l’enllaç i li he dit que havia pensat que li agradaria anar-la a veure. Amb lo toia que és, igual ni entén que vull anar-hi amb ell però bé haurem de continuar la conversa. Contesta, mecago’n….
O que contesti o que passi el temps i pugui insistir.
Que dura és la vida de la impacient de merda….
Al final, de lo únic que tinc ganes és de deixar de dissimular, creuar el replà i dir-li d’una vegada el que sento TAL QUAL. I aleshores q ell tingui tota la responsabilitat de reaccionar (o no) a la situació tal com és. Vull anar a fer-li un petó i prou, si ho pogués fer, si gosés si ho hagués fet abans…no sé…ho faria, en sèrio, és el que més vull en aquest moment. I potser el q més em fot i m’angoixa és  que JO MATEIXA no faci el q vull fer. Perquè és com una veueta de: però fes-ho! Per què no ho fas??? És com tenir el poder i no exercir-lo…uix…
Necessito fervorosament expressar el que sento, dir-ho, cridar-ho, viure-hi en conseqüència!!!