Amigues

Una amiga em va dir "pero a ti a veces te gusta la gente en plan adolescente, no?". Amb un to una miqueta despectiu...bueno, despectiu no però com dient "evoluciona ya" i em va fer pensar una miqueta. Vaig pensar: és veritat que no evoluciono?? Potser sí.
Després vaig pensar que tinc moltes altres amigues que es comporten o opinen igual que jo (i no depen de l'edat: de totes les edats)...si ella és una avorrida...
I li vaig comentar a una altra amiga i m'ha dit unes coses tan boniques que em sembla que m'he engreixat i tot. Us les dic perquè les digueu a les vostres amigues per animar-les jajaja.

"aquesta manera de ser i de fer et serveix per anar per la vida de manera enlluernadora: ets super-inquieta, profunda i al mateix temps oberta, desprens positivisme i confiança i tot amb la seguretat que et dona tenir una personalitat molt definida. Que vols que et digui: hem d'estar orgulloses de com som i vivim, pq combinem coherència i bogeria (en el sentit mes ampli de la paraula) i aixi la vida es mes amena de viure-la."

De vegades penso en el que diu la iaia d'un amic meu: "qui té amigues té fatigues i qui no en té viu molt bé"...jejeje...però en un dia com avui adoro tenir amigues i gent amb qui compartir les paranoies i els dubtes i l'estrés i el que et passa pel cap i tot...de vegades les aprofito poc. Per exemple, amb aquesta amiga que m'ha dit això ens estimem molt però ens veiem poquissim i parlem poc també i mireu que és fàcil en l'era digital parlar, eh? Aix.
Ahir fullejava un llibre d'una aaaaaltra amiga i deia que per canviar la teva vida t'ho havies de proposar i tal i qual però que també havies d'escollir un "equip d'assessors" que t'ajudessin en el camí. Rodejar-te de persones que t'aporten positivisme i et fan bé. Doncs vinga, primer pas.
Era un llibre molt graciós que et deia que primer t'imaginessis com seria tot "en tu vida soñada" clar que després dur-ho a terme ja és més complicat. Però crec que ho faré...passet a passet i igual arreglo algo i tot!!