Què se n'ha fet de...

Mira, per anar fent, he decidit concloure les històries que sortien al blog per si algú s'hi passa i el llegeix de cop o en segueix alguna com l'últim comentari que em vaig trobar.
O per si passo a la història i algú escriu un llibre sobre mi hahahaha (a vegades em faig gràcia a mi mateixa i rellegint el blog he rigut  més d'un cop)
Bé, començo per la història del veí, vista amb el temps, molt tonta però molt divertida i interessant.
Doncs bé, quan vaig anar a viure amb la meva parella, esclar, vam deixar de ser veïns. No ens relacionem, només veig què va fent pel facebook, crec que ara té parella però la veritat és que m'és igual/me n'alegro.
Sí sí, és que m'ho vaig passar molt bé, amb la tonteria!
Aquell estiu, crec que era el del 2012, jo què sé, ja no me'n recordo, jo estava per allà en un curs i ell va venir el dia final (hosti, em sona tan llunyà...) amb un amic seu (que jo també coneixia). Després vam tornar tots tres amb el cotxe i vam anar a sopar els 3. Després el veí i jo vam anar al cine. Quina super-cita, direu, no? Però jo ja estava molt immersa amb la història de la C. (tot i que encara no havia passat res) a més tenia el cap ple de pardals perquè aquell curs va ser la bomba en tots els sentits i em sentia tan important, poderosa, sexy i important que no e pensava rebaixar ni a voler res amb ell. Total, que després vam anar junts a casa (esclar, érem veïns) i em va pujar la maleta com un cavaller. I res, cadascú a casa seva i tan contents.
Ah, i molt important, mentre tornàvem amb cotxe d'allà dalt vam parar a dinar i vam xerrar molt molt tots (amb el seu amic i la meva amiga, que també venia). I entre altres coses, no recordo (esclar que no, després de tants anys...) com va anar la conversa però parlàvem de tenir relacions o de lligar o no sé, algo així però recordo que ell va dir "jo sé que he perdut molts trens, però a vegades t'agafa en un moment que o tens molta feina o no és el moment i sé que he perdut molts trens". En plan: has perdut EL MEU tren. O sigui que aquí es va requeteconfirmar la meva teoria de que quan sembla que hi ha feeling, n'hi ha, què collons. El que passa és que la gent és una cagada i punt. Però n'hi havia, mare de déu. Amb una sola nit però van saltar xispes, que se'n diu, o  guspires en català correcte però no queda tan bé.
Doncs a la saca d'històries REALS, au.
Ja sabeu què se n'ha fet del veí que ja no és el meu veí, esclar.