Tenir i no tenir parella

Seeeeeempre perseguint aquesta mena de somni americà de TENIR PARELLA.
Ja ho pensava abans o potser  m'intentava consolar amb aquesta idea però després de nosequants anys de tenir-ne continuo una mica amb el dilema: és millor tenir parella o no tenir-ne?
Doncs depèn de per què, tu.
M'atreveixo a dir que penso el mateix que abans (tot i que la meva experiència ara és totalment diferent perquè abans no n'havia tingut mai. Bueno mai...mai de veritat): no és millor ni pitjor. Hi ha coses millors i coses pitjors i quan en tens a vegades voldries no tenir-ne i quan no en tens a vegades voldries tenir-ne.
De totes maneres, perquè no sigui un post tan obvi i avorrit m'agradaria afegir un nou pensament.
Quan busques parella (no dic quan estàs soltera perquè potser ho vols continuar estant i estàs tan tranquil·la) sembla que tota la teva vida està en perill d'extinció, com que tot té data de caducitat. Per què? Doncs perquè a la gent li canvia la vida quan té parella i la gent al teu voltant va canviant i a tu res t'arriba com a canviar tan profundament com voldries.
En canvi, quan vols parella i la trobes crees com una estructura al voltant de la qual la teva vida comença a canviar i sembla que a avançar cap alguna cosa duradora.
I dic sembla perquè en realitat tots sabem que no som als anys 40 del segle XX i que tot es pot acabar o canviar mooooooolt o fins i tot diguéssim que anar enrera.
Bueno, com ja vaig dir fa dos posts, és com que vull reflexionar sobre aquest tema i compartir-lo però sense dir res específicament.