De quan algú et fascina.
Quan hi vols parlar tota l'estona de tot i se t'atropellen les coses per dir-li o preguntar-li.
Perquè sí, per res, sense esperar res ni voler arribar enlloc i sense saber per què.
Però tens com aquell intringulis, suposo que aquelles coses que alliberes i que són una mica addictives (hormones o jo què sé).
Doncs això.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada