Hi ha un fet que m'empeny cap a l'enamorada de la primera setmana, diguéssim, la que em transtornava més i la més impossible...bé, he de decidir si vull anar a un lloc on potser la veuré sovint, on ella també hi serà...endinsar-me en el seu món...i estic ben indecisa. Bé, tinc dos mesos per decidir però vull i no vull alhora!!
D'una banda "la cosa" m'interessa i a més, allò q penso de vegades: no fugis del que vols, sinó al revés!! Però és clar, potser veure-la em farà patir i a més per a no res!
Potser també és estúpid no anar-hi només perquè ella hi serà, no? És infantil? Una amiga meva diu q quan ella es sent així d'envaïda per les emocions, fuig. Diu que fugi, que no val la pena patir-ho, que per què he d'estar a prop d'una persona que em fa patir. Bé, ella no em fa patir, pobre...q no em fa res però jo pateixo perquè m'agrada moltíssim (i no crec que se'm passi si la veig sovint...) i no tinc absolutament res a fer. I em sentiria imbècil i frustrada.
No sé què decidir. Bueno, no ho he de decidir ara, deixaré que fermenti una mica més, potser a l'octubre ho veig diferent, no?
Amb aquests 15 dies q he marxat fora sento q he canviat, q veig moltes coses diferent. Que aquest darrer any he viscut moltes coses que encara no he assimilat...la història amb Ella..recordeu? Per la que vaig obrir el bloc...encara em fa molt de mal perquè és una història molt llarga i potser ara s'ha acabat per sempre i malament, ja l'explicaré ;)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Imagina't^-^!Si amb 15 dies ho has vist tot més clar,fins l'octubre ho tindràs bé.Pren-te el teu temps i decideix tu mateixa.No les conec aquestes persones i potser em podria fer una idea equivocada d'elles^^.
ResponEliminaEstic totalment d'acord amb la Maria, el temps fa canviar molt els pensaments , a mi al menys em passa, que quan decideixo en el "subidón" del moment la cago força i molt!!
ResponElimina