No sé a sant de què anava arribant gent a casa que s’havia de quedar a dormir. Jo anava posant gent en llits…tu aquí, tu allà…a tu no et deia res; tu te n’anaves al meu llit i quan ja havia acabat de fer d’amfitriona…jo també me’n tornava al meu llit.
Tu m’obries els llençols, tu com sempre tan a prop, tan abraçable. Començàvem a parlar en veu baixa (la gent dormia, fins i tot algú al llit del costat que ja no existeix, però en el somni encara hi era) i rèiem amb complicitat.
Després només recordo el teu tacte, la teva olor, sentir-te a prop, abraçar-te, l’atracció dels nostres cossos que a la realitat també existeix tot i que tu no vulguis fer-li cas o potser li donis un altre sentit. T’abraçava fort i m’he despertat amb el gust dolç del petó que ens fèiem gairebé sense pensar. Dolç, dolç, dolç com mel i sucre…molt dolç i molt tendre, un petó llargament desitjat i esperat, gens premeditat I molt, molt sentit i espontani. Un petó que es feien soles les nostres llengües mentre nosaltres, com aquell qui diu, parlàvem d’una altra cosa. No teníem temps de pensar-hi.
Potser és el que hauria de passar a la realitat d’una punyetera vegada però és clar, tu no vols, tu ja t’esforces en recordar-me sempre que tens nòvio i que no t’agraden els dones. Tu t’ho perds també perquè tal com vibrem….buf…seria espectacular, ho sé.
No m’has contestat l’sms, segurament perquè ets fora, de vacances, és clar. Tinc ganes de veure’t, que m’abracis i m’agafis la mà com sempre fas però alhora tinc por que això em torni a agradar massa i continui sense conduir enlloc. M’agradaria tenir l’oportunitat d’enamorar-te. Quan ho intentava tot va quedar tallat per la meva historia amb la tercera S. (jo, tu i ella…) però potser és millor perquè sé que mai et tindré. Tu no vols, encara que em posis al facebook lo guapa que estic. Vull veure’t, vull veure’t! Vull tornar a veure’t perquè aquesta nit t’he vist i t’he notat i t’he ensumat i t’he besat.
M’agradaria tenir poders per transmetre el que somio a l’altra part implicada, sempre ho he pensat…
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
No vull ser pessimista,però transmetre-li el somni no vol dir que l'accepti de la mateixa manera que els que somiem...
ResponEliminaostres, aquesta tarda he tingut un somni desperta similar. però en el meu cas sé que somiar-ho no és gens bo, que només em porta dolor.
ResponEliminam'agradaria poder-te dir que t'arrisquis, que lluitis, xò només tu saps si és bona idea o no.
els somnis sempre són meravellosos!
Maria, amb "transmetre-li" em refereixo a que l'altre també ho visqués igual, clar, només explicar-li ho puc fer però no té gràcia i tampoc ho faré...
ResponEliminaSi tinc temps després posaré el que escrivia al diari quan m'agradava ella...encara no m'ha contestat així q...ja veieu ;)