Estic una mica retirada del món i per això no faig cas al bloc.
Estic de relax.
Estic amb mi mateixa.
Estic tranquil.la.
Estic animada.
Estic esperançada.
Estic pensant, reflexionant però sense rallar-me.
Tinc ganes de vidilla...aviat arribarà...quan arribin les festes majors i torni a veure a tothom...a Ell, a l'Angelet, a l'enamorada-trasbalsadora no crec però encara continuo pensant en l'octubre. Un dia vaig somiar amb ella, agafavem confiança.
Cada vegada estic menys d'acord amb la meva amiga que diu que fugi d'aquestes sensacions. Però si són les que ens fan viure, no? Ella deia que ja sabia com acabaria la meva història amb Ella...i que no l'hauria d'haver viscut. No s'adona que ho necessitava per tancar-ho, per posar les coses al seu lloc, per resoldre-ho. No m'agraden els seus consells (els d'aquesta amiga). Me l'estimo però de vegades no li explico les coses perquè no vull que m'aconselli sempre m'aconsella coses que em fan sentir malament...
Un dia d'aquests hauré de fer una llista de personatges. Si algú entra i es perd, q llegeixi tot el bloc ;) Ara a l'estiu que tenim temps...jejeje.
O si no, que pregunti, m'encanta que em facin preguntes.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
l'estiu ja té aquestes coses, relax i dispersió. descnasa i carrega piles!!
ResponEliminacrec que donar conselles és ben difícil. Jo no en sé gens ni mica!! sovint necessito el meu temps per processar el que crec o vull dir. Ja em passa amb els blogs, de vegades m'he de llegir dues vegades el text per saber què vull comentar, però en converses és més complicat. si creus que no t'aconsella bé, doncs no passa res per no demanar-li consell
Estic d'acord amb la Rits.Fes com l'ordinador^^...escolta,processa la informació però acaba fent el que et doni la gana a TU que per això és la teva vida.
ResponEliminaJo també et vull imitar amb el relax però no sé si ho aconseguiré.^^.