1/11/11

Dubtes

Aquest cap de setmana han quedat els del grup però jo no hi podia anar i una amiga meva m'ha dit que ell, el Nenet li va estar fent "confessions"...i jo pensant...què li haurà dit ara aquest...jeje...Però no, no, no li va dir res de mi. Li va parlar sobre els seus dubtes sobre si li agraden els homes o les dones.
Ostres, jo pensava que ja ho tenia clar i que estava amb aquell tan content i feliç...
No sé, estic dubtosa. No tinc clar què passa realment.
Ara tinc la sensació que no em fa ni cas i clar, pensava que estava la mar de bé i feliç amb l'altre, ja ho he dit...però esclar, si encara té dubtes...No sé, però la sensació que em fa és que no pensa gens en mi...per què em costa tant mantenir en el meu interior el fet d'interessar-li a algú? Per què necessitaria que m'ho repetís cada dia? Per què no m'ho crec? I per què no ho puc viure quan passa o quan m'ho diuen?? En aquest cas, per exemple. És com un amor d'estiu: ja ha passat. Ara tot ha tornat al seu lloc, a la "realitat" i ja no existeix.
No sé, ni per ell i potser ni per mi...he marxat els 4 dies fora i no sé si penso en ell. M'ha agradat el q ha passat però...realment té algun tipus de futur?

3 comentaris:

  1. No hi pensis, el que tinga que vindre que vinga i punt.

    ResponSuprimeix
  2. si ell no té les coses clares, no vulguis que les tingui en relació amb tu. I entenc que t'afecti xò intenta no pensar-hi.

    si vol alguna cosa, ja vindrà. deixa-li temps, que s'aclareixi. I tu, ves fent. Intentant tractar-lo amb normalitat i anar fent.

    ResponSuprimeix
  3. Gràcies, nenes. La veritat és que ara no tinc ganes de pensar en ell o sigui que pensaré en una altra cosa :)

    ResponSuprimeix