Finale

Com posen a les bandes sonores, mai he entès per què, sempre hi ha una cançó que es diu "finale".
Bé, doncs avui he tornat a parlar una miqueta amb el Nenet i mira, ja està més que matat perquè a sobre diuq  d fet, ell no es sentia atret per mi però que amb els amics molt propers i q s'estima molt q sí q s'hi liaria...ai no sé, jo no ho entenc així, l'amistat no em fa voler liar-me amb algú! Digueu-me rara...
I ara em sento menys especial i més "del monton" perquè clar, amb les altres amigues del grup es veu q també s'hi liaria perquè també se les estima molt com a amigues. Això em fa sentir molt pitjor que si mai m'hagués dit res.
No entenc per què va haver de treure el tema si ja estava amb una altra persona. Suposo q li encanta agradar a la gent i sedueix a tort i a dret, quan clissa un mínim interès l'explota i el fa créixer.
De totes maneres el q diu ara no és el mateix que em va dir el primer dia...però esclar, si el q em va dir a mi és el mateix q li diu a "tothom"....ja sé que no és tothom...però per mi, si no sóc NOMÉS JO és com si fos tothom...
Ja sabeu, la meva gelosia...jo pensava que no era gelosa i ara resulta que ho sóc molt...però és que odio sentir-me del montón i potser, l'espai vital on et pots sentir realment ÚNICA és la parella...i justament és la part de la meva vida que va FATAL. És q més malament no pot anar perquè ara ni tan sols m'interessa ningú.
Amb el Nenet ja fa molt q no hi penso, amb la Noia Balladora intento pensar-hi ZERO i millor així. I ja està, no sé, no m'interessa ningú perquè amb la profe de dansa (Adorada) és diferent, no és un interès en aquest sentit tot i que em "posi", la trobi atractiva i m'encanti com a persona. És allò tan impossible q ni tan sols et passa pel cap poder-ho aconseguir.
Quin fàstic.