Per què totes les meves històries han de ser tan rares??
Després d 'haver-me dit que si jo li hagués dit abans m'hauria dit que sí i d'haver-me dit que ell m'aprofitaria i que, ai! per què havia callat! no pot deixar-ho així?? Ara s'ha d'espatllar i desvirtuar dient-me que en realitat mai s'ha sentit atret per mi?? Hola??? Cal???
Ahir tot el tema de conversa va sortir perquè m'estava explicant com tontejava amb un altre que no era el seu novio i li vaig dir que no m'agradava perquè em sentia malament i bueno, no sé no em va agradar gaire la conversa d'ahir.
A més, jo tenia una ex q sempre deia que "las palabras se las lleva el viento" però jo no hi estic d'acord, si un dia vas dir una cosa, no pots canviar que vas dir-la. Pots dir q ara opines diferent però no q mai has pensat allò perquè llavors, per què cony ho deies??
No sé, per què sempre que agrado a algú, al final de tot, m'acaba dient "no, si en realitat tampoc m'agradaves tant".
La única que mai va canviar d'opinió va ser aquesta q us dic tot i q clar, era insuportable la pobre i a més, jo no estava enamorada d'ella...
Uf...com sempre dic: no pot ser tan difícil. I ja no em refereixo a una relació estable com per a casar-nos, sinó, senzillament un anar fent...
Estic deprimida...:(
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
com em sona això de simplement un anar fent! ànims!!!!
ResponEliminaànims guapa!
ResponEliminaunabraçada!
Gràcies nenes...:D
ResponEliminaJa sé que pensar en la mala sort dels altres no t'anima, però creu-me quan et dic que n'hi ha que encara ens va pitjor, i no és que ens vagi pitjor, és que simlement no ens va. Ni nar fent ni res de res...només fum.
ResponEliminaCrec que m'he perdut en la teua historia :S
ResponEliminaànims!
Maria...jejeje...pobre...no m'estranya perquè m'hi perdo fins i tot jo...tens alguna pregunta en concret?? Jo responc, aviam si així entenc algo jo mateixa...
ResponElimina