Força

Avui m'he portat com una dona.
B, avui i ahir, toma ya, dos punts per a mi!!
Ahir, la Noia Balladora em va dir que aniria a una ballada (ella) i em va penjar al mur del facebook l'esdeveniment: ens hi veurem?? O algo així va posar. Jo estava molt cansada (diós, els divendres no serveixo per res) i bueno, ni em vaig plantejar anar. Sabia que la única raó seria perquè ella m'ho havia dit i no tenia ganes, ni hi vaig pensar a la nit.
Avui  m'ha parlat pel xat i m'ha dit que avui feien no-se-què al seu poble i que si hi volia anar. Bé, primer m'ha dit "què fas aquesta tarda?" i jo m'he espantat...aviam si voldrà tenir una cita, aquesta!! Però quan m'ha dit per què era ja he deduït que hi devia voler anar (al no-se-què) i no devia saber amb qui i mira, m'ha tocat el rebre...Jo havia mig quedat amb una amiga i li he dit q potser ens passavem (la veritat és que feia bona pinta) però finalment no he quedat amb aquesta amiga i sola no hi pensava anar NI DE CONYA. Li he enviat un sms (que no m'ha contestat, no està de moda, es veu) dient-li q no aniriem i q s'ho passés bé.
Hem estat parlant una estoneta pel xat. La veritat és que quan hi parlo el cor em fa un "vuelcu". És la diferència entre ella i el Nenet. Amb ell ara estic normal i no crec que canvii quan el vegi. Sento, realment que "ja està". Però amb la Noia Balladora...és diferent...avui també m'ha enviat un vídeo d'una ballada que vam anar totes dues (b, vam coincidir allà) i hi sortia ella, clar...i uf, quan l'he vist...no pot ser, m'agrada massa. Sort que tinc experiència en mantenir la distància i ho sé fer bé i no caic a les seves trampes...
quan hem acabat de parlar pel xat perquè ella se n'anava a dinar m'ha dit "m'agrada parlar...". Tampoc calia poasr punts suspensius...
No sé si al final deixarà d'insistir o s'enamorarà de mi, crec que mai havia passat tant d'algú que m 'agradés jejeje.
Maria, espero que vagis entenent-ho! Jejeje