11/4/10

R que R

Finalmetn hem quedat. I jo, com una dona, he vingut a dormir a casa meva.
S'ho ha agafat fatal i s'ha ofès d'allò més. Es veu que tenia l'obligació COM A AMIGA d'anar a dormir amb ella no sé per què...no ho entenc. Ella no vol estar sola i per això jo he d'anar a dormir amb ella...ara, la que tracta com un objecte a l'altre...sóc jo! Si la tractés com un objecte, hauria dit "no som novies? Molt bé, doncs ja m'has vist prou" però no ho he fet, li he ofert la meva amistat tot i que sé que a mi em comportarà més sofriment. Ella què m'ofereix? La seva indiferència i les seves exigències.
Això sí, erre que erre, s'ha reafirmat en la seva posició de "no parella" i ha reiterata que no li agrado. Gràcies!!
I no ho entenc quan penso en aquell dia i en com em mirava, m'abraçava i m'acariciava, així, perquè sí perquè encara erem AMIGUES i res més. Si aquell dia li agradava per què ara no?? No fa pas tant...fa menys de 4 mesos, no fa 4 anys i dius...mira, s'ha apagat la flama. No sé, crec que algú l'ha bufat o li ha tret l'oxígen.
Crec que no em crec que no li agradi. Però bueno, actuaré com si fos veritat...pel meu bé. No entenc que tingui tantes ganes d'estar amb mi i digui que no li agrado. Diu que s'haurà de buscar una altra amiga...quin concepte té de l'amistat i de la parella? El pitjor és q penso q no ho sap ni ella o que no en té cap de format.
Potser m'he saltat una mica aquell punt que diu que no em deixaré maltractar o algo així perquè m'ha fet sentir lletja, indesitjable i egoista.

Cap comentari:

Publica un comentari