Quan deixo d'estar fent alguna cosa noto que estic trista, que em falta algo..."que quan perds el que estimes un tros de tu se'n va".
M'entren ganes de dir-li: però que no ho veus?? No t'adones de lo felices que hem pogut ser i que podriem ser?? No veus que seria perfecte? Només m'hauries d'estimar.
Però sí, com ella diu, això no es tria.
Estic trista per mi i per ella i per les dues i perquè l'amor és un fàstic.
Novedades de La Vegana
Fa 10 hores
"l'amor em fa fàstic..." que deia l'Aloma de la Mercè Rodoreda... és una temptació dir això... si, si ens estímessin seria tot tant maco... per nosaltres i per elles i per totes plegades... no ens queda altra que entrentenir-nos...
ResponEliminaEl pitjor és quan elles se'n van amb una altra i et fan saber, un i altre cop, com se'ls cau la baba i estan com en un núvol amb aquesta altra, "la meva tal... això", "la meva qual... això altre". I tu et mores i t'has de fotre. En el fons saps perfectament que mai aquesta altra la podrà estimar tant com tu, és senzillament impossible. Però tot és igual, tu ja no existeixes i l'altra ho omple tot. Tristesa 3.
ResponEliminaExacte, i a sobre no tenen consideració per tu...pobre abandonada.
ResponEliminaDoncs si tu no pots ser la meva novia, jo no puc ser la teva amiga!