5/4/10

La profecia

I com bé es diu, quan una cosa ens fa massa por, propiciem que passi. Sí, s'ha acabat. Bé, s'ha acabat l'espera a que s'arregli. No, no m'ha deixat, jo he deixat d'esperar i he passat a pensar en una altra cosa.
Sí, l'estimo, clar. I potser sempre l'estimaré però no vull estar amb una persona que no m'estima a mi.
Potser vol estimar-me...sí que vol...però no pot. No sé per què.
Volia comprar-se una moto per les dues però alhora no m'estima. No seria capaç de definir el que crec que sent per mi; només puc dir que els sentiments són imprevisibles i inexplicables. Cadascú amb prou feines s'explica els seus propis i tot i així no és capaç d'exterioritzar-los i verbalitzar-los del tot.
Jo sé què sento. Ho sé molt bé i ara tinc por de no poder tornar a sentir-ho mai més....

Cap comentari:

Publica un comentari