22/4/10

Tristesa 3 (o 4)

Avui hi he parlat i és com parlar amb el contesatador de Orange.
Per què la imatge interior que tenim de la persona quan estem amb ella desapareix d'aquesta manera? On és ella? Ja no és ella. Perdre algú és literal. Has perdut la persona que estimaves, ara és el mateix cos amb la mateixa veu i el mateix nom però ja no és aquella persona. Ja no l'és. I per això la tristes no deixa d'envair-te.

I en una pàgina web on cerco vesasaber quin futur que ella no pot oferir-me, trobo:
I can´t make you love me if you don´t

2 comentaris:

  1. Sí, és molt trist ser un dia gairebé tot per elles i un altre, no tan llunyà en el temps, el no res. Com poden canviar tant les persones? Tant sublim és tot, allà fora? I, pese a todo, seguim aquí, plantades, amb el nostre cor en ofrena, per molt que plogui o nevi, per si algun dia canviessin de parer. Trist, molt trist. Intenta gaudir de Sant Jordi, compra't un llibre que et vagi de gust, per exemple. I no pensis.

    ResponSuprimeix
  2. No pensar? Impossible...gaudir de Sant Jordi? Sempre...Trista? També.

    ResponSuprimeix